Transpiració vegetal
La transpiració vegetal consistix en la pèrdua d'aigua en forma de vapor que es produïx en les plantes. Als fulls d'estes aplega gran cantitat d'aigua absorbida per les raïls, pero solament una chicoteta part s'utilisa en la fotosíntesis. La seua principal funció és eliminar en forma de vapor l'aigua que no és utilisada per les plantes. Ademés, en la transpiració de l'aigua es permet el refredat de la planta, per l'elevat calor de vaporisació de l'aigua que per a evaporar-se necessita consumir moltes calorias.
Normalment és molt difícil distinguir la transpiració de l'evaporament provinent del sol per lo que al fenomen complet se li denomina "evapotranspiración", sent est un paràmetro important en el disseny dels regadius utilisant les tècniques de regadiu apropiades.
Procés
En el desenroll de les raïls, fulles i els sistemes conductors (xilema i floema), les plantes varen solucionar problemes bàsics d'un organisme pluricelular fotosintético de vida terrestre, en poder captar l'aigua junt en l'aliment i repartir-los a totes les cèlules del vegetal. El sistema xilema, transporta aigua i ions des de les raïls fins al restant de la planta. L'atre sistema, floema, transporta sacarosa en solució i atres productes de la fotosíntesis des dels fulls cap a les cèlules no fotosintéticas de la planta.
El procés de transpiració del sol influïx directament en les plantes, produïx la pressió que espenta a l'aigua cap a dalt, a totes les cèlules de la planta. Este procés continua cap a les raïls, a on l'aigua en els espais extracelulares que rodegen al xilema és espentada cap a dins per les perforació de les parets dels elements dels gots i les traqueidas. Este moviment de l'aigua cap a dalt i cap a dins finalment causa que l'aigua present en el sol es moga cap al cilindre vascular per òsmosis a través de les cèlules endodérmicas. La força generada per l'evaporament de l'aigua des dels fulls, transmesa cap a avall pel xilema cap a les raïls, és tan forta que pot absorbir aigua dels sols prou secs.
La transpiració té efectes positius i negatius. Els positius li proporcionen l'energia capaç de transportar aigua, minerals i nutrients als fulls en la part superior de la planta. Els negatius són la major font de pèrdua d'aigua, pèrdua que pot amenaçar la supervivència de la planta, especialment en climes molt secs i calents.
Casi tota l'aigua es transpira pels estomas dels fulls i del talle, per lo tant una planta en obrir i tancar les seues estomes deu conseguir un equilibri entre l'absorció de diòxit de carbono per a la fotosíntesis i la pèrdua d'aigua de la transpiració. El fluix d'aigua és unidireccional des de la raïl fins al brot perque sol est pot transpirar.
Una planta requerix per a subsistir major cantitat d'aigua que un animal de pes semblant. Ademés la planta deu absorbir els nutrients i les sals minerals de l'aigua. En un animal, la major part de l'aigua es reté en el cos i es recicla contínuament. En canvi en una planta, prop del 90 % de l'aigua que entra pel sistema de raïls es pert en forma de vapor. A este procés se li crida transpiració i és conseqüència de que s'òbriguen els estomas per a captar el diòxit de carbono per a efectuar la fotosíntesis.
Quan el CO2 entra per les estomes al full, esta llibera vapor d'aigua lo que permet la “refrigeració” del full i la captació d'aigua per les raïls. Pel gran calor latent de vaporisació de l'aigua, la temperatura del full pot ser de 10 a 15 °C menor que la de l'aire circumdant.
Com les cèlules de les raïls i d'atres parts de la planta contenen una concentració major que la dels soluts de l'aigua del sol, llavors l'aigua entra a les raïls pel fenomen de l'òsmosis, i a la pressió resultant se li crida pressió radicular. L'obertura i tancament de les estomes estan relacionats en el moviment osmótico de l'aigua. Una estoma està delimitada per dos cèlules oclusives que òbrin quan estan turgentes i tanquen quan perden turgencia per la pèrdua d'aigua. La turgencia la genera el fenomen de l'òsmosis.
Acció capilar
L'acció capilar és el procés pel que un líquit fluïx en espais estrets sense l'ajuda de forces externes com la gravetat, o inclús en oposició a elles. L'efecte pot observar-se en l'arrastre de líquits entre els pèls d'un pinzell, en un tubo fi, en materials porosos com el paper i l'algeps, en alguns materials no porosos com l'arena i la fibra de carbono licuada, o en una cèlula biològica. Es produïx per les forces intermoleculars entre el líquit i les superfícies sòlides circumdants.
Vore també
Notes
Referències
Bibliografia
- Graham, L. E., J. M. Graham, and L. W. Wilcox. 2003. Plant Biology. Prentice Hall, Pearson Education, Inc. Upper Saddle River, NJ. 497 pp.
- Nobel, P. S. 1991. Physicochemical and Environmental Plant Physiology. Academic Press, Inc., Sant Diego, CA. 635 pp.
- Salisbury, F. B. and C. W. Ross. 1992. Plant Physiology. 4th Edition. Wadsworth Publishing Co., Belmont, CA. 682 pp.
- Taiz, L. and E. Zeiger. 2002. Plant Physiology. 3rd Edition. Sinauer Associates, Inc., Sunderland, MA. 690 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transpiración vegetal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.