Transició electrònica molecular

Les transicions electròniques moleculars tenen lloc quan els electrons d'una molècula s'exciten des d'un nivell energètic a un atre superior. El canvi d'energia associat en esta transició proporciona informació sobre l'estructura d'una molècula i determina moltes propietats moleculars com el color. La relació entre l'energia involucrada en la transició electrònica i la freqüència de radiació ve donada per la relació de Planck.

Molècules orgàniques i atres molècules

Les transicions electròniques en composts orgànics i alguns atres composts poden determinar-se per mig d'espectroscopía ultravioleta-visible, sempre que existixquen transicions en el ranc ultravioleta (UV) o visible de l'espectre electromagnètic, per a este compost. Els electrons que ocupen un HOMO d'un enllace sigma poden excitar-se en el LUMO d'eixe enllaç. Este procés es denota com una transició σ → σ^*. De la mateixa manera la promoció d'un electró des d'un orbital enllaç-π a un orbital π* antienlazante es denota com una transició π → π^*. Els auxocromos en parells d'electrons lliures indicats com a n tenen les seues pròpies transicions, de la mateixa manera que les transicions d'enllaços pi aromàtics. Les seccions de molècules que poden experimentar tals transicions d'electrons detectables poden denominar-se cromóforos, ya que tals transicions absorbixen radiació electromagnètica (llum), que pot percebre's hipotèticament com a color en algun lloc de l'espectre electromagnètic. Existixen les següents transicions electròniques moleculars:

σ → σ^*

π → π^*

n → σ^*

n → π^*

aromàtic π → aromàtic π^*

Ademés d'estes assignació, les transicions electròniques també tenen les denominades bandes associades. Es definixen les següents bandes: la banda R del alemà radikalartig o similar a un radical, la banda K de l'alemà konjugiert o conjugada, la banda B del benzoico i la banda I del etilenico (sistema ideat per A. Burawoy en 1930). Per eixemple, l'espectre d'absorció del etano mostra una transició σ → σ^* a 135 nm i el del aigua una transició n → σ^* a 167 nm en un coeficient d'extinció de 7.000. El benceno té tres transicions aromàtiques π → π^*; dos bandes I a 180 i 200 nm i una banda B a 255 nm en coeficients d'extinció respectivament 60.000, 8.000 i 215. Estes absorció no són bandes estretes, pero generalment són àmplies perque les transicions electròniques se superponen als atres estats d'energia molecular.

Canvis de solvent

Les transicions electròniques de molècules en solució poden dependre en gran mida del tipo de dissolvent en canvis batocrómicos o canvis hipsocrómicos adicionals.