Anar al contingut

Transició electrònica molecular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les transicions electròniques moleculars tenen lloc quan els electrons d'una molècula s'exciten des d'un nivell energètic a un atre superior. El canvi d'energia associat en esta transició proporciona informació sobre l'estructura d'una molècula i determina moltes propietats moleculars com el color. La relació entre l'energia involucrada en la transició electrònica i la freqüència de radiació ve donada per la relació de Planck.

Molècules orgàniques i atres molècules

[editar | editar còdic]

Les transicions electròniques en composts orgànics i alguns atres composts poden determinar-se per mig d'espectroscopía ultravioleta-visible, sempre que existixquen transicions en el ranc ultravioleta (UV) o visible de l'espectre electromagnètic, per a este compost.[1][2] Els electrons que ocupen un HOMO d'un enllace sigma poden excitar-se en el LUMO d'eixe enllaç. Este procés es denota com una transició σσ*. De la mateixa manera la promoció d'un electró des d'un orbital enllaç-π a un orbital π* antienlazante es denota com una transició ππ*. Els auxocromos en parells d'electrons lliures indicats com a n tenen les seues pròpies transicions, de la mateixa manera que les transicions d'enllaços pi aromàtics. Les seccions de molècules que poden experimentar tals transicions d'electrons detectables poden denominar-se cromóforos, ya que tals transicions absorbixen radiació electromagnètica (llum), que pot percebre's hipotèticament com a color en algun lloc de l'espectre electromagnètic. Existixen les següents transicions electròniques moleculars:

σσ*
ππ*
nσ*
nπ*
aromàtic π → aromàtic π*


Ademés d'estes assignació, les transicions electròniques també tenen les denominades bandes associades. Es definixen les següents bandes: la banda R del alemà radikalartig o similar a un radical, la banda K de l'alemà konjugiert o conjugada, la banda B del benzoico i la banda I del etilenico (sistema ideat per A. Burawoy en 1930).[3] Per eixemple, l'espectre d'absorció del etano mostra una transició σ → σ* a 135 nm i el del aigua una transició nσ* a 167 nm en un coeficient d'extinció de 7.000. El benceno té tres transicions aromàtiques π → π*; dos bandes I a 180 i 200 nm i una banda B a 255 nm en coeficients d'extinció respectivament 60.000, 8.000 i 215. Estes absorció no són bandes estretes, pero generalment són àmplies perque les transicions electròniques se superponen als atres estats d'energia molecular.

Canvis de solvent

[editar | editar còdic]

Les transicions electròniques de molècules en solució poden dependre en gran mida del tipo de dissolvent en canvis batocrómicos o canvis hipsocrómicos adicionals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Morrill, Terence C.; Silverstein, Robert M., {{{nom2}}}; Bassler, G. Clayton, {{{nom3}}} (1981). Spectrometric identification of organic compounds, New York: Wiley. ISBN 0-471-02990-4.
  2. Crouch, Stanley; Skoog, Douglas A., {{{nom2}}} (2007). Principles of instrumental analysis, Austràlia: Thomson Brooks/Cole, pp. 335–398. ISBN 978-0-495-01201-6.
  3. Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft (A and B Series).63(11)
    3155–3172.doi:10.1002/cber.19300631130.