Anar al contingut

HOMO/LUMO/SOMO

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Somo.
Archiu:Molecule caps block 1 diagram.svg
Diagrama de el HOMO i LUMO d'una molècula. Cada círcul representa un electró en un orbital; quan irradiamos en una freqüència lo suficientment alta, s'absorbix un fotó de llum per un electró en el HOMO, botant a el LUMO.
Archiu:Caps block 6 caps block 7 .gif
Model 3D del orbital molecular ocupat més alt (HOMO) en la molècula de CO2
Archiu:Caps block 10 caps block 11 .gif
Model 3D del orbital molecular no ocupat més baix (LUMO) en la molècula de CO2

En química quàntica moltes voltes s'usen els orbitales frontera HOMO i LUMO per a justificar certes reaccions químiques. Estos són els acrònim de: orbital molecular ocupat de més energia (HOMO de les seues sigles en anglés Highest Occupied Molecular Orbital) i orbital molecular no ocupat de més baixa energia (LUMO de les seues sigles en anglés Lowest Unoccupied Molecular Orbital), respectivament. La diferència d'energia entre el HOMO i LUMO es denomina buit HOMO-LUMO (de l'anglés HOMO-LUMO gap).[1] El HOMO és als semiconductors orgànics i punts quàntics, lo que la banda de valència és als semiconductors inorgànics. La mateixa analogia existix entre el LUMO i la banda de conducció. La diferència d'energia entre el HOMO i LUMO és l'energia de la banda prohibida.

Quan la molècula forma un dímer o un agregat, la proximitat dels orbitales de molècules diferents induïx a la separació dels nivells d'energia HOMO i LUMO. Esta separació produïx subniveles vibracionales a on cada u té la seua pròpia energia, llaugerament diferent un d'un atre. Quan hi ha suficients molècules influenciant-se mútuament (per eixemple, en un agregat), hi ha tants subniveles que no es percep la seua naturalea discreta: formen un continuum. No considerem més nivells d'energia, sino bandes d'energia.[2]

Orbitales frontera d'un alqueno genèric

Un SOMO és un orbital molecular ocupat per un sol electró (singly occupied molecular orbital), present entre atres espècies moleculars en els radicals lliures mig plens.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. GA Tech Chemistry p. 2-67 Frontier Orbitals
  2. Martin Pope et Charles E. Swenberg, Electronic Processes in Organic Crystals and Polymers, 2nd ed., Oxford Science Publications, Oxford University Press, New York, 1999
  3. IUPAC Gold Book http://www.iupac.org/goldbook/S05765.pdf [1] archivat en Wayback Machine.


Referències

[editar | editar còdic]