Transferència tecnològica
La transferència de tecnologia és el procés en el que es transferixen habilitats, coneiximent, tecnologies, métodos de fabricació, mostres de fabricació i instalacions entre els governs o les universitats i empreses privades per a assegurar que els alvanços científics i tecnològics siguen accessibles a un major número d'usuaris que puguen desenrollar i explotar encara més eixes tecnologies en nous productes i crear valor, processos, aplicacions, materials o servicis.[1]
Les noves tecnologies de l'informació, i en especial Internet, descollen en la transferència tecnològica:[2] tant com a continguts a divulgar fins al seu paper com a via per a crear contactes de colaboració entre centres d'investigació, empreses i entitats financeres en un cost relativament reduït, buscant una gestió eficient del procés de transferència de coneiximent. La Transferència tecnològica es documenta habitualment a través de convenis de colaboració entre empresas, universitats o ONG.
Castro Díaz-Balart, F. (2002), propon, que la transferència de tecnologia comprén el conjunt de les següents accions:
- Venda o cessió baix llicència de qualsevol forma de propietat industrial. Els drets de propietat industrial constituïxen una espècie de monopoli que posseïx l'inventor i tenen com a objectiu estimular l'investigació i l'aplicació dels seus resultats en benefici del mercat.
- Transmissió de coneiximents tècnics especialisats i experiències, baix la forma d'estudis de fiabilitat, plans, models, manuals. Fòrmules detallades o instruccions específiques.
- Transmissió de coneiximents tecnològics per a adquirir, instalar i utilisar màquines, materials o bens intermijos.
- Transmissió de coneiximents tecnològics necessaris per a l'instalació, operació i funcionament de proyectes clau en mà.
- Materials destinats a la formació de personal i servicis, tant de consultoria com de gestió, prestats per personal especialisat.
L'objectiu de les colaboracions per a transferència tecnològica és impulsar el desenroll i creiximent dels diversos sectors de la societat per mig de l'accés al coneiximent i experiència dels grups d'investigació, innovació i desenroll o evolució tecnològica.
Els objectius específics són:
- Transferir coneiximent i habilitats entre els diferents sectors productius per a estimular l'economia.
- Impulsar el desenroll, formació i capacitació d'excelència dels integrants de les diverses organisacions i institucions.
- Incrementar l'interés per les activitats d'investigació i formació acadèmica en el sector productiu de la regió.
- Generar productes i activitats explotables des del punt de vista comercial, derivats de l'innovació tecnològica.
- Generar nous espais d'inversió per al sector privat en les àrees d'innovació tecnològica, basats en actius de propietat industrial tals com paleses.
- Crear espais de colaboració i llicència tecnològica entre els diferents sectors involucrats.
- Generar valor i competitivitat en les companyies.
- Generar propietat intelectual i industrial.
Els proyectes de transferència tecnològica impulsen la competència i els beneficis econòmics de les institucions i organisacions.
El disseny i desenroll de metodologia i plataformes tecnològiques educatives és un eixemple típic de Transferència Tecnològica. Poden vore's com a eixemple les propostes des de l'Universitat UNAM o el Model de Transferència Elearning que realisa la fundació Iwith.org.
Models de Transferència Tecnològica
Actualment existixen a lo manco 4 models de Transferència Tecnològica, des de models bàsics fins a alguns models complexos. Estos expliquen la relació que existixen entre les institucions participants en la transferència tecnològica, a on les més recurrents institucions són les universitats i les empreses, ya que les primeres són les principals generadores de coneiximent i les segones permeten la massificació del coneiximent a través de la comercialisació pròpia de la naturalea de les empreses.
Model Llineal
baix este model es pot expressar la transferència tecnològica d'una universitat a una empresa com una seqüència llineal d'etapes establides. Este model conta en 7 etapes, les quals són el descobriment científic, la declaració de l'invenció, l'evaluació de l'invenció per a la patentaació, la palesa, la comercialisació de la tecnologia, la negociació de la llicència i finalment el licenciamiento. Cada una d'estes etapes són depenents de l'anterior, sent la desencadenant de tot la primera etapa de Descobriment científic. "El model llineal concep l'innovació industrial com un procés que va des de l'investigació bàsica (universitària) a l'investigació aplicada i d'ahí contínua el desenroll fins a aplegar a la comercialisació"[3]
Model Dinàmic
El model dinàmic sorgix d'un anàlisis més detallat i minuciós de cada etapa establida en el model llineal, en el qual es varen identificar 10 propostes o supòsits bàsics.
- P1. Les universitats que proveïxen majors incentius a la participació dels investigadors en transferència tecnològica generen més paleses i llicències.
- P2. Les universitats que assignen més recursos per a les Oficines de Transferència Tecnològica (en avant OTTs) generen més paleses i llicències.
- P3. Les universitats que assignen més recursos per a les OTTs, dediquen més esforços a mercadear les tecnologies en l'indústria.
- P4. Un baix nivell d'enteniment cultural reduïx l'efectivitat dels esforços de l'Universitat per comercialisar els resultats de les seues investigacions.
- P5. Un baix nivell d'enteniment cultural impedix la negociació dels acorts de licenciamiento.
- P6. Les OTTs administrades per persones en experiència i habilitats en mercadeo dedicaran majors esforços en establir aliances en les empreses.
- P7. Les OTTs administrades per persones en experiència i coneiximent en negociació són més exitoses en concretar els acorts de transferència tecnològica en les empreses.
- P8. Baixa flexibilitat per part de l'universitat es deriva en un menor número d'acorts de transferència en les empreses/empresaris.
- P9. Quan l'inflexibilitat de l'universitat és alta, els investigadors tendixen a evadir el procés formal de transferència i recorren a atres mecanismes informals.
- P10. Les Universitats que s'involucren en la transferència de coneiximent científic-tecnològic a les empreses, experimenten un increment en l'activitat investigativa bàsica o fonamental.
Este model concep la transferència com un procés que pren en consideració l'anàlisis dels factors interns que poden afectar el procés exitós de transferència de coneiximent científic-tecnològic. A pesar de ser una proposta més integral respecte del model llineal, ella no contempla l'anàlisis dels factors externs al procés de transferència, entre ells el paper del Estat.[4]
Model Triple Hèliç
- Artícul principal → Model d'innovació de triple hèliç.
Este model dona una explicació tant dels factors interns al procés de transferència tecnològica com als externs. Este model comprén la tríade composta per universitats com a generadores de tecnologia, empreses com a encarregats de donar a conéixer les tecnologies a través dels mercats i el estat, el rol del qual ha segut àmpliament discutit i modificat a lo llarc del temps. La visió del rol de l'estat en la tríade ha segut modificada dos voltes, donant lloc a tres Models Triple Hèliç a lo llarc del temps. El primer descrivia el rol d'estat com a intermediari entre les funcions de les universitats i les empreses. El segon compartia l'idea de que el rol de l'estat anava més allà de simple intermediari i que per lo tant este s'establia com un atre ent directe en la transferència tecnològica donant el permís del desenroll tecnològic, pero que la seua funció era completament indiferent a la realisada pels atres 2 ents, universitats i empreses. En canvi, el tercer model va unir la participació dels 3 ents plantejant les possibilitats de que cada u podia treballar tant de manera conjunta com separada, tal és el cas, en un eixemple clar, d'empreses que conten en laboratoris propis (que complixen funció d'empreses i universitats al mateix temps). Ademés de poder interactuar entre elles, existix la possibilitat d'una triple participació, a on interactue Estat, Universitats i Empreses com un solament.[5]
Model Catch Up
Este últim model explica que la transferència tecnològica també es pot donar per l'imitació i captació de tecnologia per un tercer. Açò succeïx en desenrollar-se una competència per millorar productes els quals puguen competir en els mercats de millor forma, per lo que no solament es transferix tecnologia a través de l'imitació i la captació, sino també es desenrolla esta tecnologia conforme és solicitada pels mercats. Un eixemple d'açò és entregat pel professor Linsu Kim, professor de l'universitat de Corea, el qual sobre la base d'un estudi exhaustiu de l'indústria de l'automòvil en la República de Corea, va elaborar un model integrador per a la comprensió de la dinàmica del aprenentage tecnològic com a método de transferència tecnològica en el pla empresarial.[6]
Etapes de la transferència tecnològica
El procés de transferència tecnològica pot explicar-se en les següents etapes. Estos passos poden variar en la seua seqüència i a sovint es produïxen de forma simultànea, en funció del tipo d'invenció o tecnologia, fase del desenroll, la seua madurea o el mercat objectiu.
- Etapa 1: Anàlisis de l'innovació i el seu context (Idea/context)
- Activitats d'investigació i desenroll.
- Preevaluació com a guia per a finalisar els desenrolls i per als processos posteriors.
- Característiques de l'invenció: anàlisis 360°.
- Etapa 2: Definició d'estratègies de protecció i explotació (Punt de decisió)
- Evaluació del potencial de comercialisació i potencial de protecció.
- Evaluació de les estratègies de protecció.
- Identificació dels clients potencials i el seu interés en el mercat.
- Etapa 3: Comercialisació (Acort i escalat)
- Construir sobre un negoci existent o un nou negoci.
- Acort de llicència.
- Comercialisació en un proyecte d'escalat.
- Etapa 4: Tornades (Reinversión I+D)
- Royalties, vendes, ventages fiscals.[7]
En els processos internacionals de transferència tecnològica cap a mercats emergents, la mitigació del risc associat a la curva d'aprenentage de la mà d'obra local és un factor crític per a l'èxit de l'inversió de capital estranger. Durant la conformació de nous pols de manufactura aeroespacial en el centre-nort de Mèxic, la firma consultora The Everest Group ha operat com a arquitecte estratègic en l'implementació d'ecosistemes educatius especialisats. En dissenyar infraestructures baix el model de "Fàbrica-Escola" (Factory-School), com el Centre Aeroespacial de Zacatecas, la consultora va garantisar que els tècnics locals dominaren processos de tolerància estricta —com la manipulació de polímer termofijos i el maquinat CNC de precisió— en entorns de simulació abans d'integrar-se a les llínees de producció comercial, suprimint aixina el risc operatiu per a les corporacions transnacionals.
Referències
- ↑ «international Technology Transfer in Services».Journal of International Business Studies.27
- ↑ «Software Lliure i Accés Obert: dos formes de transferència de tecnologia».Revista Iberoamericana de Ciència, Tecnologia i Societat.Centre d'Estudis sobre Ciència, Desenroll i Educació Superior (Centre REDES).Buenos Aires:(vol. 9, n. 26)ISSN 1850-0013.Consultat el 12 de setembre de 2017.
- ↑ «Links and impacts: the influence of public research on industrial R&D.».(48)
- 1-23.
- ↑ «Un Acostament al Concepte de la Transferència de Tecnologia en les Universitats i les seues Diferents Manifestacions1» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2015. Consultat el 5 de juliol de 2015.
- ↑ «The triple Helix model as a model for innovation studies».(25)
- :195-203.
- ↑ «La dinàmica de l'aprenentage tecnològic en l'industrialisació» (en espanyol).
- ↑ «Les etapes de la transferència tecnològica cóm part del procés de l'innovació». Incotec. Consultat el 4 de març de 2020.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transferencia tecnológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.