Trémolo

Trémolo

Figura 1. Trémolo

Trémolo (del italià tremolo, "trémulo, tembloroso") és un terme musical que descriu la fluctuació o variació periòdica en l'intensitat (volum o amplitut) d'un sò, mentres que l'altura o freqüència es manté constant.

Tipos de trémolo

Els diversos efectes de trémolo es poden classificar a grans traces en dos tipos. El primer tipo és una ràpida repetició:

• Una ràpida successió de repeticions de la mateixa nota. Esta tècnica s'ampra en freqüència en totes les famílies d'instruments, particularment les de corda fregada i pulsada, com l'arpa, a on se li crida bisbigliando o "murmurant". El seu us és conegut com una pràctica des de el XVII en els instruments de corda.
• Una ràpida alternança entre dos notes o concordes. Es tracta d'una imitació de l'anterior que és més comuna en instruments de teclat. Per la seua banda, en els instruments de baquetas tals com la marimba es pot eixecutar qualsevol método. Esta modalitat no deu confondre's en un trinat.
• Un redoble en qualsevol instrument de percussió, ya siga d'altura determinada o indeterminada.

El segon tipo de trémolo consistix en una variació de l'amplitut. Este tipo es dona en casos com els següents:

• En els òrguens en registres tremulants. Si be, es deu tindre en conte que el registre tremulante de l'orgue no genera un trémolo, sino un vibrato;
• Per mig de l'us d'efectes electrònics en amplificadors de guitarra i pedals d'efectes que ràpidament canvien el volum d'una senyal cap a dalt i cap a avall, creant un efecte de "tremolació";
• Una imitació d'açò mateixa per mig de les cuerdo en les que les pulsacions es prenen en la mateixa direcció que el moviment d'arc;
• Una tècnica vocal que implica un vibrato ampli o llent, que no deu confondre's en el trillo o "trinat Monteverdi".

Representació gràfica

Este ornament musical pot aparéixer representat en les partituras o partichelas per mig dels següents signes:

• Un símbol format per una o vàries barres oblicuas curtes i amples.
• l'abreviatura «trem.» escrita damunt de la nota o passage que es tocarà conforme a tal indicació.

Estos signes poden presentar-se de les següents formes:

• Si el trémolo afecta a una sola nota, les barres oblicuas travessen les plicas de la nota, ascendint des de l'esquerra a la dreta. En el cas de la redona que carix de pliques, les barres es dibuixen per damunt o per baix del cap de la nota, a on estaria la plica si hi haguera una.
• Si el trémolo és entre dos o més notes, les barres es dibuixen entre dites notes. En ocasions el trémolo que afecta a una blanca es dibuixa en els traços unint les dos notes. Com esta és la mateixa notació que s'utilisa per a indicar l'interpretació de fuses repetides, a voltes s'afig la paraula «trémolo» o l'abreviatura «trem.», sobretot en la música més llenta quan existix possibilitat de confusió.

• Si és un trémolo no medit que afecta a una sola nota, indica que eixa nota deu tocar-se lo més ràpit possible i es representa per mig de tres llínees que travessen la plica ademés de l'abreviatura «trem.» sobre la nota. Quan este signe es coloca sobre una nota unida a una atra per mig d'una barra d'unió, esta conta com un dels traços del trémolo. Este tipo és més habitual en la música per a corda, percussió i instruments en diapasón.

• Si és un trémolo medit que afecta a una sola nota, el número de barres indica que la nota deu ser subdividida aixina com el valor en que deurà eixecutar-se este adorn en funció de la duració de la nota. Aixina que, una barra representa un valor de corchea, dos barres representen un valor de semicorchea i aixina successivament. En ocasions, este tipo de trémolo en la música per a corda és senyalat per mig d'una série de punts sobre la nota, ademés de les barres a través de la plica. Els punts fan referència a la subdivisió que ha de fer-se de la nota, mentres que les barres oblicuas donen a entendre la duració.

Conforme a Grabner, quan el compositor pretén que les notes s'eixecuten exactament el número de voltes indicat pels valors representats per les barres s'ampra l'expressió «senar tremolo» abreviada com a «senar trem.».

Vore també

• adorn musical
• anàlisis musical
• història de la notació en la música occidental
• notació musical
• signes musicals
• Categoria:Efectes d'àudio

Bibliografia

• De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
• Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Kreitner, Kenneth et al. «Ornaments». Grove Music Online. Consultat el 22-10-2022. (requerix subscripció)
• Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
• Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.