Torre de telegrafia òptica del Rebollar
La torre de telegrafia òptica del Rebollar és una torre que formava part de la llínea de telegrafia òptica que a mitan d'el sigle XIX conectava Madrit en Valéncia.[1]
És un be d'interés cultural en número d'anotació ministerial 27991 de 15 de març de 2011.[1]
Història
[editar | editar còdic]La telegrafia òptica és un invent que es remonta al sigle de l'Ilustració, el sigle XVIII. Va ser un alvanç tecnològic de gran importància, naixcut en França, que va facilitar la ràpida transmissió de notícies. En Espanya les llínees de telégraf òptic no es varen alçar fins a la década de 1840, época que ya en Europa escomençava a funcionar la telegrafia elèctrica. Per motius de seguritat es va rebujar este últim tipo de telegrafia donat el perill de tall de cables per bandolers o insurgents.[1]
Estes torres varen ser construïdes entre 1848 i 1849 per a posar en marcha un servici de mensageria ràpida que suponguera una gran revolució en la comunicació postal d'el sigle XIX entre la capital i la perifèria del país. Este sistema permetia que un mensage es transmetera de la primera a l'última torre en solament trenta minuts.[1]
La llínea Madrit-Valéncia comença la seua construcció en 1848 i el seu funcionament un any més vesprada en trenta torres. La primera estació estava en Madrit en l'edifici de l'Aduana, actual Ministeri d'Economia i Facenda al començ del carrer Alcalà i el final en el convent de Sant Francisco de Valéncia, hui desaparegut. Dins de la Comunitat Valenciana les torres, en total nou, se situen en Villargordo del Cabriel, Fuenterrobles, Requena, Buñol, Godelleta, Chiva i Valéncia. Es va alçar ademés dins de la Comunitat Valenciana la llínea Valéncia-Barcelona en torres en El Puig, Sagunt, Almenara, Oropesa, Torreblanca, Alcalà de Chivert i Santa Magdalena de Pulpis.[1]
Els telegrafistas varen ser principalment militars llicenciats els quals es consideraven preparats per a dita missió. Molts excombatientes de la primera guerra carlista varen entrar en el servici per considerar-se els més indicats per les penalidades que tindrien que soportar. L'organisació que es va donar al cos de telégrafs va ser paramilitar en un nivell superior (facultatiu) en accés al còdic secret i un atre inferior compost per operaris. Les llínees s'organisaven militarment en divisions en jefatura en cada capital de província i cada divisió en quatre o cinc seccions composta a la seua volta de cinc o sis estacions. El personal reclutat, entre oficials de l'eixèrcit, ho componien els inspectors de llínea, d'1.ª i de 2.ª classe. El primer era José María Mathé Arangua i dels segons hi havia dos per cada llínea. La dotació teòrica de cada estació era de dos operaris, més un auxiliar. Els torreros s'alternaven entre sí per tandes. Per a que un servici aixina funcionara en diligència s'exigia una rigorosa disciplina que exigia una organisació paramilitar. Els edificis alçats per a servir de soport a este nou alvanç tecnològic varen ser dissenyats com a torres defensives fortificades, com la que es troba en Sant Antonio de Requena o es varen ocupar atres edificis suficientment fortificados. Per orde ministerial d'un de març de 1844 se senyalaven les condicions que devien complir els llocs a on es colocaren les estaciones repetidores del telégraf òptic:
- La distància entre les estacions seria com a mínim de dos lleguas i màxim de tres, tenint en conte els accidents geogràfics.
- Deurien seguir-se les carreteras existents buscant la major seguritat de les zones transitades.
- Les estacions es fixarien en poblacions sempre que fora possible.
- En les capitals de província es deuria procurar colocar les estacions en el mateix edifici que les autoritats civils o militars.
- Eren preferibles edificis fortificados de l'Estat, torres d'iglésias o ermitas, castells o cases fortes que pogueren defendre's en cas de necessitat.
- Es deuria mantindre l'alliniació sempre que fora possible procurant un radi visual de la llínea perpendicular al front de cada torre, encara que segons escriu Madoz: la major i més essencial ventaja que du, sense disputa, la nostra màquina telegràfica a totes les demés conegudes és la de que els seus signes són visibles en igual claritat des de tots els punts de l'horisó, al pas que en la d'atres països la percepció d'aquells sol és exacta quan s'observen en una direcció perpendicular....[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els edificis que es varen erigir per a servir de soport a este mig de comunicació varen ser dissenyats com a torres defensives fortificades, com és el de la torre del Rebollar.[1]
Les característiques constructives de la torre són les següents: una altura màxima d'uns 8,5 m (metros), encara que es conserven només 7,55 m; les seues dimensions exteriors són de 6,2 × 6,2 m (les dimensions estàndar són 6,4 × 6,4 m), mentres que les interiors són de 4,3 × 4,35 m. La gruixa del mur va de 95 cm (centímetros) en la base, a 70 cm en les aspilleras, i 50 cm en les parets. Té una porta d'accés en el primer pis orientada a l'oest en una finestra en la paret oposta. En la planta baixa, que originalment no tenia accés directe a l'exterior, hi ha tres aspilleras en cada costat. En el pis superior té dos finestras.[1]
El destí turístic Terra Bobal ho ha inclós en el seu itinerari cultural paisagístic de torres de telegrafia.
Emplaçament
[editar | editar còdic]Es troba a 810 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), en l'anomenada Cella del Telégraf o cerro de la Agudilla. Està a 3750 m (metros) al noroest de la població del Rebollar en el terme municipal de Requena (Valéncia).[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre de telegrafía óptica del Rebollar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.