Titanoceratops ouranos
Titanoceratops ouranos és l'única espècie coneguda del gènero dubtós extint Titanoceratops (nom que significa "cara en banyes titànica") de dinosauri ceratopsià ceratòpsit, que va viure a finals del periodo Cretàceu, fa aproximadament entre 74–73 millons d'anys, durant el Campanià, en lo que hui és Amèrica del Nort. Era un casmosaurí jagantesc que va viure durant el periodo Cretàceu Superior en lo que ara és Nou Mèxic, i és el triceratopsí més antic conegut. Els seus fòssils varen ser recuperats d'una zona que podria ser la part superior de la Formació Fruitland o la Formació Kirtland inferior. La pedrera original es va perdre, per lo que no se sap de quina formació es va excavar el fòssil. Les formacions són abdós del Campanià tardà.[1] Este dinosauri va ser formalment nomenat per Nicholas R. Longrich en l'any 2011 i la seua espècie tipo és Titanoceratops ouranos. En anterioritat, els seus fòssils havien segut assignats a Pentaceratops.[1]
Titanoceratops va rebre el seu nom pel seu gran tamany, sent un dels dinosauris en banyes més grans coneguts i l'espècie tipo va ser nomenada T. ouranos, en honor a Urà, Ouranos, el pare dels titans grecs. Va ser nomenat en 2011 per Nicholas R. Longrich per un espècimen prèviament referit a Pentaceratops. Longrich creïa que les característiques úniques trobades en el cràneu revelaven que era un parent propenc de Triceratops, classificat dins del subgrup Triceratopsini. No obstant, atres investigadors han expressat el seu escepticisme i creuen que Titanoceratops és simplement un espècimen inusualment gran i vell de Pentaceratops.
L'espècimen holotip és OMNH 10165, un esquelet parcial que inclou un cràneu i mandíbules en la seua majoria complets i gran part de l'esquelet. El cràneu està incomplet, pero tal com està reconstruït actualment, medix 2,65 metros de llarc, lo que el convertix en candidat per al cràneu més llarc de qualsevol animal terrestre.[1] Tom Holtz (2010) va notar que és extremadament similar als seus parents contemporàneus Eotriceratops i Ojoceratops, els quals be podrien ser sinònims seus.[2] En un pes estimat de 6,55 tonellades i una llongitut de 6,8 metros, Titanoceratops era comparable en tamany en els ceratopsians més grans, Torosaurus i Triceratops i provablement era l'animal més gran en el seu ecosistema, si no en Amèrica del Nort, en eixe moment.
Descripció

El cràneu medix 1,2 metros des de la punta del morro fins al quadrat, i el volant restaurat estén la seua llongitut fins a 2,65 metros,[1] lo que el convertix en candidat per al cràneu més llarc de qualsevol animal terrestre. Titanoceratops era tan gran com els triceratopsínits posteriors Triceratops i Torosaurus , en un pes estimat de 6,55 tonellades[1] i un esquelet montat que media 6,8 metros de llarc i 2,5 metros d'alt en la part posterior.[3] En 2016 , Gregory S. Paul va donar una estimació més baixa de 6,5 metros i 4,5 tonellades. Tom Holtz en 2012 va senyalar que és extremadament similar als seus contemporàneus estretament relacionats Eotriceratops i Ojoceratops, que poden ser tots sinònims.[4] L'esquelet holotip de Titanoceratops consta d'un cràneu parcial en mandíbules, vèrtebres sincervicales, cervicals, dorsals i sacras, vèrtebres caudals, costelles, húmers, ràdio dret, fèmur, tíbies, peroné dret, abdós ilíacs, abdós ísquions i tendons ossificats.[1] En total, la cantitat de material assignat a Titanoceratops significa que és prou conegut, junt en gèneros com Triceratops, Vagaceratops, Pentaceratops , Chasmosaurus, Centrosaurus, Styracosaurus i Anchiceratops.[5]
Descobriment i investigació
L'holotip de Titanoceratops va ser recolectat de la Formació Fruitland superior o de la Formació Kirtland inferior en juliol de 1941, per un equip de camp format per J. Willis Stovall, el seu alumne Wann Langston Jr. i Donald E. Savage.[3] No es coneix l'ubicació precisa de la pedrera. L'espècimen holotip consta de la major part de les extremitats anteriors i posteriors, algunes vèrtebres, un cràneu prou complet en solament una chicoteta secció del volant i mandíbules inferiors parcials.[1] Els ossos, que es varen conservar en una pissarra de gra fi, estaven esclafats i eren fràgils, per lo que inicialment es va considerar que l'esquelet no era adequat per al montage. Més tart, no obstant, es varen preparar els fòssils i l'esquelet es va exhibir en el Museu d'Història Natural d'Oklahoma.
En 1998, l'espècimen va ser descrit per Thomas Lehman com un individu aberrant i inusualment gran de Pentaceratops sternbergii, prèviament descrit en la mateixa àrea.[3] L'espècimen va ser reinterpretat més tart com a membre de Triceratopsini, el grup que inclou a Triceratops, per Nicholas R. Longrich i va rebre el nom de Titanoceratops ouranos en 2011 . El nom Titanoceratops es deriva del grec Tità, una raça mítica de jagants, keras, κέρας, que significa "banya", i ops, ὤψ, "cara". El nom de l'espècie T. ouranos , es referix a Urà, el pare de la raça dels titans.[1] La reinterpretació de Longrich tindria importants implicacions per a l'història evolutiva i la biogeografia dels dinosauris casmosaurinos. Anteriorment, els orígens de Triceratops eren poc coneguts. Fins a la reinterpretació de Longrich de Titanoceratops, es pensava que Eotriceratops era el triceratopsínit més antic conegut i solament datava de 68 millons d'anys, de la regió més alta de la Formació Horseshoe Canyon. No es coneixien triceratopsínits del Campaniense, per lo que semblava que el grup va evolucionar en el Maastrichtiense. Si Titanoceratops és membre d'este grup, demostraria que varen evolucionar millons d'anys abans de lo que es pensava anteriorment, i implicaria una brecha de cinc millons d'anys en el registre fòssil i el llinage fantasma que conduïx a Eotriceratops.[1] No obstant, varis estudis posteriors han posat en dubte l'hipòtesis de que Titanoceratops és un triceratopsínit.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Nicholas R. Longrich(2011).«Titanoceratops ouranos, a giant horned dinosaur from the Late Campanian of New Mexico».Cretaceous Research.32(3): 264–276.doi:10.1016/j.cretres.2010.12.007.Consultat el 14 de juliol de 2011.
- ↑ Holtz, Thomas R. Jr. (2011) Dinosaurs: The Most Complete, Up-to-Date Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages, Winter 2010 Appendix.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lehman, Thomas M.(1998).«A Gigantic Skull and Skeleton of the Horned Dinosaur Pentaceratops sternbergi from New Mexico».Journal of Paleontology.72(5): 894–906.doi:10.1017/S0022336000027220.
- ↑ Holtz, T.R. Jr. (2012). Dinosaurs: The Most Complete, Up-to-Date Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages, Random House Books for Young Readers, p. 432. ISBN 978-0-375-82419-7.
- ↑ Dodson, P.(2013).«Ceratopsia increase: history and trends».Canadian Journal of Earth Sciences.50(2013): 294–305.doi:10.1139/cjes-2012-0085.