Anar al contingut

Os coxal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Os coxal

El os coxal (Vos coxae; ilium, ischium, pubis), del llatí cadera, és un os de la pelvis òssea, parell, pla, esponjoso, en forma cuadrilátera helicoidal, compost per tres ossos embrionaris: ilion, pubis i ísquion. Té dos cares: externa i interna; quatre vores: superior, inferior, anterior i posterior, i quatre ànguls.[1]

Articulacions

[editar | editar còdic]

Comprén des de la cintura fins a la pelvis. S'articula en el homònim opost a nivell de la sínfisis púbica i en el sacre per a formar la pelvis,[2] i en el fèmur per a formar l'articulació de la cadera o coxofemoral. A pesar d'estar articulada en sí mateixa, existix certa movilitat en els ossos coxals, d'especial importància durant els treballs de part, en les dònes.[3]

La zona articular més important de l'os coxal és el acetàbul o cotilo que és la cavitat articular per a la cap del fèmur. És en este punt a on els tres ossos conformantes de l'os coxal es troben. Este acetàbul és rebordeado per el "rodete cotiloideo" o labrum acetabular, que és un cartílec que amplia la cavitat cotiloidea, permet major articulació en el fèmur, i contribuïx a l'estabilisació de l'articulació coxofemoral per la creació de pressió negativa durant la marcha.

Estructures que ho conformen

[editar | editar còdic]

Ilion: el ilion és un dels tres ossos que formen el coxal en la cintura pelviana. És un os pla i acampanado que constituïx les seccions superior i lateral de la pelvis. El ilion es caracterisa per les seues ales que s'estenen a cada costat de l'espina dorsal.

Ísquion: l'ísquion és un dels tres ossos que fusionats formen la pelvis en un adult. L'ísquion soporta el pes del cos quan estem assentats i està unit al pubis en la part davantera i a les ales del ilion en els costats i en la part posterior.

Pubis: el pubis és un dels tres ossos que es fusionen per a formar la pelvis. Est presenta dos segments o branques a cada costat de la sínfisis púbica: El superior s'articula en les ales o en el ilion. L'inferior s'articula en l'ísquion de la pelvis.

Cresta ilíaca: la cresta ilíaca marca la regata superior de les ales del ilion i presenta un llavi intern i un atre extern en una llínea en mig d'abdós.

Sínfisis púbica: la sínfisis púbica és la conexió entre les dos parts del pubis. Presenta una llínea de cartílec calcificado i resistent. En la dòna, la sínfisis púbica està coberta en un teixit adiposo denominat mont de Venus.

Forat obturador: el obturador és una gran obertura en cada pubis que permet el pas de gots sanguíneus i nervis des de la cavitat abdominal fins a l'interior de la part superior de les cames.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2006) Gray´s Anatomy per a Estudiants, Elsevier. ISBN 9788481748321.
  2. Laboratori d'Antropologia Física i Anatomia Humana - Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso. [1]
  3. Pontifícia Universitat Catòlica de Chile - Anatomia Humana Sistémica i Aplicada. [2] [3] archivat en Wayback Machine.