Tiana (ciutat de Anatolia)

Tiana o Tyana (Τύανα en grec) va ser una ciutat de Capadocia que va rebre el nom del rei tracio Thoas, cridat també el rei dels Tauros. Està situada al peu dels Montes Tauro, prop de les Portes de Cilicia i en la vora d'un riu afluent del Lamos. Va ser l'hitita Tuwanuwa i capital del regne neohitita de Tukhan (o Tukhana). També va ser capital del districte romà de Tyanitis.

Història

Hititas i neohititas

Tiana és la ciutat mencionada en archius hititas com Tuwanuwa. Durant l'época de l'Imperi hitita a mediats segon mileni a. C., Tuwanuwa va ser un dels principals assentaments de la regió junt en Hupisna, Landa, Sahasara, Huwassana i Kuniyawannni. Esta regió del centre-sur de Anatolia li la coneix com la Terra Baixa en les fonts hititas i la seua població parlava principalment luvita.

Despuix del colapse de l'imperi hitita, Tuwanuwa ( o Tuwana) era una ciutat important dels regnes neohititas independents. No està clar si estava o no inicialment inclosa com a part del regne Tabal al nort, pero sense dubte a finals de el VIII era un regne independent baix un governant cridat Warpalawa. Ell figura en vàries inscripcions jeroglífiques luvitas que es troben en la regió, incloent un relleu en roca trobat en Ivriz. Warpalawa també es menciona en els texts assiris, baix el nom de Urballa, primer en una llista de tributs al rei assiri Tiglatpileser III i posteriorment en una carta de Sargón II. Warpalawa provablement va ser succeït pel seu fill Muwaharani el nom del qual apareix en un atre monument que es va trobar en Niğde.

Assiris, frigios, cimerios, lidios i medos

En el 740 a. C. en acabant de que Arpad caiguera en mans dels assiris, els reis Tarkhularas de Gurgum, Dadilu de Kask (provablement Katak/Kaska) i Samulal de Meliddu varen pagar els seus tributs. Els varen seguir Urikki de que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti de Atun, Urballa de Tokhan, Urimmi de Khubishna i Tukhammi de Ishtunda.

Provablement abans del 700 a. C. hauria caigut en mans dels Frigios; despuix dels Assiris, i sobre el 680 a. C. dels Cimerios; posteriorment, en la segona mitat de el VI, hauria caigut en mans del regne de Brega fins a la seua derrota pels Medos en la batalla del riu Halis el 28 de maig del 585 a. C. durant la qual es va produir el famós eclipse total de sol que va durar 3 minuts i 24 segons.

L'invasió persa

La zona va caure en mans dels perses en el VI i es mantindria fins a casi dos sigles. Els perses varen dividir Anatolia en províncies, assignant un governador (sátrapa) a cada una. Darío II va enviar a Ciro el Jove a Àsia Menor, com sátrapa de Lidia, Frigia i Capadocia, i comandant de les tropes perses. A partir de llavors la ciutat seria coneguda com Dana.

L'época helenística

En el IV, el conquistador macedonio Alejandro Magne va mamprendre la conquista d'Àsia Menor, despuix del famós episodi del nuc gordiano, arrebatant Capadocia de les mans perses, per lo que Tiana va passar a formar part del Regne de Macedònia. Alejandro va deixar al seu tinent Cabictas per a controlar la regió, la qual va estar baix el seu domini fins a la seua mort d'en 323 a. C., va anar llavors quan es va establir el Regne de Capadocia independent i sobirà baix el liderage d'Ariarates I, que duya sèt anys eixercint de rei rebel subordinat al Regne de Macedònia.

Un any més vesprada en el 322 a. C. Ariarates I va ser assessinat i en els anys posteriors es varen succeir les quatre guerres dels Diádocos pel domini del territori heretat d'Alejandro, despuix de les quals Tiana va passar per vàries mans fins al 280 a. C. que Ariarates II va unir novament el territori i va proclamar de nou el Regne de Capadocia entre la sumissió i la resistència de la dinastia seléucida.

El periodo romà

En l'any 188 a. C. es va firmar el tractat de Apamea pel que s'aliaven Capadocia, Pérgamo i Roma. Durant els següents anys va haver alguns enfrontaments en els seléucidas. Finalment i a la mort de l'últim rei de Capadocia Arquelao Ktistes en l'any 17 d. C., la ciutat va passar a ser part de l'Imperi Romà.

Baixe el regnat de l'emperador romà Caracalla, la ciutat es va convertir en la colónia romana Tyana. Va ser part despuix de l'imperi de la reina Zenobia de Palmira, i reconquistada per Lucio Domicio Aureliano en l'any 272, que no permetria saquejar-l'als seus soldats, supostament perque Apolonio (fallit casi dos sigles abans) se li va aparéixer, pregant per la seua seguritat.

Periodo bizantí i califato abasí

L'emperador romà Flavio Juliol Valente va dividir la Capadocia en dos províncies en l'any 371 i la va fer capital de la província de Cappadocian Secundus, causant una disputa entre el bisbe de Cesàrea (Basilio el Magne) i el de Tiana (Antimo), cada u dels quals volia acaparar el màxim número de feligresos.

Posteriorment, la ciutat també seria coneguda com Christoupolis. (Grec: Χριστούπολις, "ciutat de Crist").

Despuix de les conquistes musulmanes i l'establiment de la frontera entre l'Imperi bizantí i el Califato a lo llarc de les montanyes de Tauro, Tiana es va fer important com a base militar per la seua posició estratègica en el camí de Cilicia i Síria a través de les Portes de Cilicia, que es troben a uns 30 km al sur, en conseqüència, la ciutat va ser atacada en freqüència per les incursions musulmanes.

Cap a l'any 640 Tiana tenia tres Diòcesis i aixina va permanéixer fins a el X.

Sobre els sigles VIII i IX els àraps la varen cridar Tuwani.

La ciutat va ser saquejada per primera volta pels omeyas despuix d'un llarc sege en 708, i va permanéixer abandonada durant algun temps abans de ser reconstruïda. Durant l'Invasió abasí de l'any 806 va ser ocupada pel califa abasí Harún al-Rashid, que va fer de la ciutat una base militar i inclús va erigir una mesquita, pero va ser evacuada en acabant de que l'emperador bizantí Nicéforo I comprara la pau.

La ciutat va ser conquistada i destruïda de nou pels abasíes d'Al-Abbas ibn al-Ma'mun en l'any 831. Posteriorment la va abandonar planejant reconstruir-la i remodelar-la tres anys més tarde com a campament militar per a la conquista de l'Imperi bizantí prevista per al-Mamun, pero despuix de la repentina mort d'este en agost de l'any 833, el pla va ser abandonat i la ciutat a mig terminar va ser destruïda de nou.

La ciutat va entrar en decadència despuix de l'any 933, ya que l'amenaça àrap va retrocedir.

Conquista selyúcida

Despuix de la batalla de Manzikert en 1071, els selyúcidas varen iniciar la conquista del territori bizantí. Tiana estava pràcticament en ruïnes per la nocura i el pas del temps, les fortificacions havien desaparegut i les seues pedres havien servit per a construir les ciutats de Bor, Kemerhisar i Bahçeli.

En 1166 va passar a formar part del sultanato selyúcida de Rum fins que en 1322 els karamánidas varen derrotar a l'últim descendent selyúcida que s'havia establit com Emir de Konya.

Durant els anys posteriors, tota la zona va estar molt deteriorada com a resultat dels numerosos combats entre els karamánidas i els mongoles.

Imperi otomà i República Turca

Durant les conquistes del sultà Mehmet II "El Conquistador" de 1470, Tiana passa a formar part del Imperi otomà fins a la seua abolició en 1922 per Atatürk i la fundació de l'actual República Turca en 1923.

En l'actualitat

Sobre les ruïnes de Tiana es troba en l'actualitat la ciutat turca de Kemerhisar (traduït del turc: Vila de l'Aqüeducte), situada a 4 km de Bor i a 20 km de Niğde cap al sur.

Actualment poden vore's restants d'un aqüeducte romà de casi 2 km datat aproximadament en el regnat de Caracalla (211-217 d. C.) junt a les ruïnes d'unes construccions romà-bizantines i una piscina romana situada en l'extrem surest de la ciutat. També poden vore's restants de roques tallades en vàries parts de la ciutat i inclús com a part d'alguna construcció actual.

Hui en dia, la zona seguix sent un important centre estratègic, l'eixèrcit turc dispon d'una base militar en les proximitats.