L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Thiền

 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.


Budisme Thiền (, Plantilla:AFI-vaig vore ) és la versió vietnamita del budisme zen. Thiền és la pronunciació chinenc-vietnamita de la paraula chinenca mija禪 (chán), una abreviatura de 禪 那 (chánnà), que és una transliteració de la paraula sánscrita dhyāna («meditació»).

Erro al crear miniatura:
Temple Trúc Lâm, temple Thiền en les afores de la ciutat turística de Đà Lạt, Vietnam

El budisme chinenc Chan va aplegar en la dominació chinenca de Vietnam, entre el 111 a. C. i el 939 d. C., que també va integrar l'animisme local i les influències cham.[1] Segons relats tradicionals, en 580, un monge indi cridat Vinītaruci () qui és considerat el fundador del budisme Thiền, va viajar a Vietnam despuix de completar els seus estudis en Sengcan, el tercer Patriarca Chan. No obstant, el budisme Chan ya estava present en el país abans de la seua arribada. «El budisme Thien ya estava establit en Vietnam abans de l'arribada de Vinītaruci, perque Phap Hien ya ho havia estudiat (...) Despuix de la mort de Vinītaruci, Phap Hien va construir el temple de Chung-thien en el mont El teu, a uns 32 km al noroest de Luy-lau».[2]

La congregació que Vinītaruci i el seu primer discípul vietnamita varen fundar, es coneixeria com la branca més antiga del Thiền. Despuix d'un periodo de decliu, l'Escola Vinītaruci (Vaig donarệt Hỉ Thiền phái; 滅 喜 禪 派) es va convertir en un dels grups budistes més influents en el Vietnam del sigle X, particularment baix el patriarca Vạn-Hạnh (fallit en 1018). Atres escoles Thiền es varen ser creant en el temps, com el linaje del temple Pháp Vân.[3] Entre les escoles vietnamites de la primera etapa del Thiền estan la del monge chinenc Wu Yantong, cridat Vô Ngôn Thông en vietnamita, qui es va acostar a les ensenyances de Mazu Daoyi. L'informació sobre estes escoles es troba en un treball hagiogràfic en chinenc titulat Thiền uyển tập anh o «Compendio de figures destacades del jardí Chan», c. 1337.[4] No obstant, un estudi cuidadós de les fonts primàries per Cuong La teua Nguyen conclou que la llegenda de Vinītaruci i els relats de Vô Ngôn Thông són provablement fabricació, una versió de l'història budista vietnamita que «va ser construïda conscientment en la composició de <i aneu="mwNw">Thiền uyển</i> Vietnam migeval».[5][6] Cuong El teu Nguyen senyala que el tipo de budisme que es practicava en Vietnam durant el periodo d'ocupació chinenca i abans de la redacció de la TUTA era «una mescla de taumaturgia, ascetisme i ritualisme» que estava «molt compromés en el món».

En qualsevol cas, la cultura, la lliteratura, les arts i l'arquitectura budistes varen prosperar durant un periodo de pau i estabilitat de les quatre dinasties vietnamites de la primigènia Lê, Lý, Trần i la segona Lê (980-1400).[7][8] Durant els primers periodos Lê i Lý, el budisme es va convertir en una força influent en la política de la cort i les èlits dinàstiques varen vore al clero budiste com a assistents útils en la seua agenda política, que proporcionaven a canvi de patrocini. Finalment es varen integrar en l'estructura de l'estat imperial.[9] Durant les dinasties Lý i Trần, va sorgir entre les èlits un «nou» budisme en la cort més alineat en el Chan chinenc i influenciat per la lliteratura Chan.[10] Alguns dels governants Trần varen estar molt compromesos en el desenroll del budisme Thiền. Trần Thái Tông (1218-1277) va ser conegut com el «Gran Rei Monge» i va escriure vàries obres budistes importants, com a Lliçons en el buit, Una guia del budisme zen i un Comentari sobre el Sutra del diamant, ademés de poesia budista.

La primera escola Thiền verdaderament vietnamita va ser fundada per l'emperador religiós Trần Nhân Tông (1258-1308), qui es va convertir en monge budiste. Esta va dur el nom d'escola Trúc Lâm o del «Bosc de bambú», la qual va evidenciar una profunda influència de la filosofia confucionista i taoísta.[1] Sembla haver segut una religió d'èlit per als aristócrates i també va ser promoguda per monges chinencs que varen viajar a Vietnam per a ensenyar.[6] No obstant, el prestigi de Trúc Lâm va disminuir en els sigles subsegüents, despuix de la conquista Ming (1413-1428), això va conduir a un periodo de domini confucionista.

En el sigle XVII, un grup de monges chinencs dirigits per Nguyên Thiềo va establir una nova i vigorosa escola, la Lâm Tế, basada en l'escola Linji, que mesclava el budisme Chan i el budisme de la terra pura.[1] L'escola Lâm Tế va ser fundada pel monge Liễo Quán en el sigle XVIII. Lâm Tế seguix sent fins al present l'orde monástica més gran del país.[11]

El budisme vietnamita va sofrir l'opressió política durant l'era colonial de l'Indochina francesa, tant pels mandarines proconfucianos com per les polítiques colonials franceses.[1]

El budisme vietnamita Thiền contemporàneu va rebre l'influència de figures com Taixu i DT Suzuki, els qui varen vore el budisme en térmens de transformació social i personal, més que en térmens sobrenaturals.[12] Durant la década de 1960, un moviment de reforma budista dirigit per intelectuals religiosos del «budisme compromés» es va centrar en qüestions com l'assistència social, l'educació i la modernisació del país. El moviment també va advocar en contra de la devoció popular, argumentant que el budisme devia ser «purificat de la superstició».[13] En 1963, en resposta a un govern hostil, els budistes vietnamites Mahayana i Theravada varen formar l'Iglésia Budista Unificada.[1] Thích Trí Quang va liderar als budistes de Vietnam del Sur en actes de resistència civil en protesta per la repressió al budisme, per part del govern de Vietnam del Sur durant la «crisis budista» de 1963.

Sala de meditació del Monasteri de Deer Park (Califòrnia), que forma part de la Tradició Plum Village de Thích Nhất Hạnh
Thích Nhất Hạnh, mestre vietnamita Thiền

Al mestre Thiền, Thích Thanh Từ (1924–) se li atribuïx la renovació de Trúc Lâm en Vietnam. És un dels mestres Thiền més destacats i influents, actualment vius. Va ser discípul del Mestre Thích Thiện Hoa . El practicant més famós del budisme Thiềne contnmporáneo i Occident és Thich Nhat Hanh (1926-) ,queienha escrit decenes de llibres i va fundar el Monasteri de Plum Village en França junt en el seu colega, Tla mestra hien Mhikkhunī@iChân Khong Un atre mestre influent en Occident va ser Thích Thiên-Ân, qui va ensenyar filosofia en l'Universitat de Califòrnia,Len vos Àngels i va fundar un centre de meditació en Lesa ciutat

En els últims anys, les ensenyances de líders budistes vietnamites influents en l'estranger com Thích Nhất Hạnh, han adaptat el Thiền a les necessitats occidentals. Com a resultat, els budistes vietnamites també han començat a practicar estes formes més contemporànees del Thiền.[13]

Esta forma moderna del Thiền s'ha tornat prou popular en el país i en l'estranger, a pesar del fet de que encara no existix una completa llibertat de religió en Vietnam.[14] En comentar sobre la situació actual en Vietnam, Philip Taylor va escriure:

El fluix de practicants, texts i idees budistes a través de Vietnam i permeando les fronteres nacionals, establix el context per a un atre desenroll recent del budisme en Vietnam, la creixent prominència donada en el nort de Vietnam al Zen (Thiền) com la tradició budista vietnamita per excelència (...) Les intenses conexions transnacionals del sur de Vietnam, han permés la repatriació i la circulació a atres parts de Vietnam, de la forma marcadament meditativa de budisme, desenrollada per monges vietnamites emigrats provinents d'Estats Units i França (...) Irònicament, esta forma purificada de budisme recent importada, ha aplegat a ser presa com una tradició nacional, una visió que rep el respal de l'estat, motivat, com li ocorre a molts budistes llaics, a adherir-se a una autèntica tradició vietnamita que no està mancillada per la taca de la superstició (...) respalant al Zen, una versió del budisme promoguda per un moviment transnacional, com una autèntica tradició nacional.[15]

Ensenyança i pràctica

 
Monges Thiền realisen un servici en Huế

El Thiền extrau els seus texts i pràctiques, principalment de la tradició chinenca Chan, aixina com d'atres escoles del budisme chinenc. D'acort en Thích Thiên-Ân:

La majoria dels monges budistes i llaics en Vietnam obedixen tradicionalment les disciplines del Hinayana, reciten mantras, deprenen mudras, practiquen la meditació i canten el nom del Buda (V. niệm Phật, Ch. Nien-fo, J. Nembutsu ) sense cap conflicte entre pràctiques. Podem dir, en resum, que el budisme en Vietnam és sincrético i unificat, en lloc de dividit i sectari. En l'actualitat, el método més popular de pràctica és la meditació durant la recitació, aixina com la recitació durant la meditació; la meditació i la recitació són lo mateix per als budistes vietnamites.[16]

Esta pràctica es coneix com la «unió del Zen i la recitació de la Terra Pura».[16] La vora de sutras, com el sutra del loto, el sutra Vimalakirti, Surangama Samadhi i Mahaparinirvana, són també pràctiques molt esteses, com ocorre en totes les escoles de Zen.[17]

Per la presència del budisme Theravada en Vietnam, el Thiên també ha segut influenciat per les pràctiques Theravada. El diàlec interreligioso entre els vietnamites Theravada i Mahayana despuix de la formació de l'Iglésia Budista Unificada també va conduir a una actitut més inclusiva en la comunitat budista vietnamita.[7] Un eixemple d'això és la figura àmpliament influent de Thích Nhất Hạnh (n. 1926), qui, com senyala John Chapman, encara que forma part de l'escola Lam Et, també va incloure a la Theravada com a part dels seus estudis.[18] Thích Nhất Hạnh també ha escrit comentaris sobre el sutra theravada Satipatthana i el sutta Anapanasati. Segons Chapman, Hạnh ha buscat «promoure l'idea d'un budisme humaniste i unificat». Va fundar l'Orde del Interser, com una nova forma modernista i humanista del Zen vietnamita.

McHale també senyala que la pràctica budista vietnamita també ha segut inclusiva, en acceptar les creències i pràctiques populars, inclosa la religió tradicional, el taoisme i el confucianisme.[19]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Johnston, William M. (editor), Encyclopedia of Monasticism, p. 276.
  2. ↑ Keith Weller Taylor, The Birth of Vietnam 1983, p. 157
  3. ↑ K. W. Taylor, John K. Whitmore; Essays Into Vietnamese Pasts, Cornell University Press, 2018, p. 103.
  4. ↑ K. W. Taylor, John K. Whitmore; Essays Into Vietnamese Pasts, Cornell University Press, 2018, p. 81.
  5. ↑ K. W. Taylor, John K. Whitmore; Essays Into Vietnamese Pasts, Cornell University Press, 2018, pp. 102, 107.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cuong El teu Nguyen, Zen in Medieval Vietnam: A Study and Translation of the Thiền uyển tập anh, University of Hawaii Press, 1997, p. 21.
  7. ↑ 7,0 7,1 Dietrich, Angela, The Roots of Interbeing: Buddhist Revival in Vietnam
  8. ↑ Thích Quảng Liên, "A Short Introduction of Buddhism in Vietnam", 1968.
  9. ↑ Cuong El teu Nguyen, Zen in Medieval Vietnam: A Study and Translation of the Thiền uyển tập anh, University of Hawaii Press, 1997, p. 13-14.
  10. ↑ Cuong El teu Nguyen, Zen in Medieval Vietnam: A Study and Translation of the Thiền uyển tập anh, University of Hawaii Press, 1997, p. 19.
  11. ↑ Powers, John, A Concise Encyclopedia of Buddhism, Oneworld Publications, 2013, p.238
  12. ↑ Borup, Jørn; Qvortrup Fibiger, Marianne; Eastspirit: Transnational Spirituality and Religious Circulation in East and West, BRILL, 2017, p. 168.
  13. ↑ 13,0 13,1 Hanna Havnevik, Ute Hüsken, Mark Teeuwen, Vladimir Tikhonov, Koen Wellens (ed.), Buddhist Modernities: Re-inventing Tradition in the Globalizing Modern World, Taylor & Francis, 2017, p. 189.
  14. ↑ Hanna Havnevik, Ute Hüsken, Mark Teeuwen, Vladimir Tikhonov, Koen Wellens (ed.), Buddhist Modernities: Re-inventing Tradition in the Globalizing Modern World, Taylor & Francis, 2017, pp. 183, 188.
  15. ↑ Hanna Havnevik, Ute Hüsken, Mark Teeuwen, Vladimir Tikhonov, Koen Wellens (ed.), Buddhist Modernities: Re-inventing Tradition in the Globalizing Modern World, Taylor & Francis, 2017, p.188.
  16. ↑ 16,0 16,1 Thich Thien-an, Buddhism & Zen in Vietnam: In Relation to the Development of Buddhism in Àsia, Tuttle Publishing, 1992, p. 3.
  17. ↑ Andronic, Mihaela, To be is to inter-be, Philosophical Teachings of Thích Nhất Nhất Hạnh, 2011.
  18. ↑ Chapman, John, The 2005 Pilgrimage and Return to Vietnam of Exiled Zen Master Thich Nhat Hanh, in: Taylor, Philip Modernity and Re-enchantment: Religion in Post-revolutionary Vietnam.
  19. ↑ McHale, Shawn F., Print and Power: Confucianism, Communism and Buddhism in the Making of Modern Vietnam, 2004


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Thiền&oldid=1530462»