Poble cham
Els chăm o sham són una ètnia que habita en Camboya, Vietnam i Tailàndia. Prop de cent mil persones viuen en les ciutats de Phan Rang i Phan Thiet, en el Vietnam central, mentres una atra comunitat important de chăm viu en Ciutat Ho Chi Minh.
En Camboya vivia el grup més numerós; més de 500 000 persones. Encara que la població es va reduir per les successives guerres i durant el règim del dictador Pol Pot.[1] Constituïxen el cor de la comunitat musulmana en Camboya i Vietnam. La llengua cham pertany a la família llingüística malayo-polinesia.
Es considera que el poble chăm descendix dels pobladors del regne Champa o Shampā que va subsistir entre el sigle VII i el XV,[2]
Prehistòria
El poble cham es va estendre des de Borneo cap a Indochina en temps de la cridada cultura Sa Huynh, açò és, cap als sigles I i II Els restants ceràmics de tal cultura es troben en les coves de Niah en el Sarawak i després en zones de l'actual Indochina, principalment en territoris costers corresponents a l'actual Vietnam. Els llocs arqueològics Sa Huynh són rics en artefactes de ferro, contrastant aixina en els seus coetáneos i veïns de la cultura Dong Són els llocs de la qual es troben principalment en el Tonkín (nort de Viet Nam) i en els quals només es troben objectes metàlics de coure i bronze.
Història
L'història coneguda d'esta ètnia s'inicia en l'expansió chinenca en el surest asiàtic durant la dinastia Han, tal dinastia va conseguir tindre un relatiu control del territori cham en Indochina fins al 192 d. C., tradicionalment una de les principals activitats del poble malayo-polinesio dels cham era la pirateria, encara que després varen conseguir constituir una civilisació, el regne de Champa despuix d'adoptar l'hinduisme difòs per mercaders i migrants hindús.
D'esta manera, cap al V el viager chinenc Fa Xian en la seua tornada des de l'Índia a China seguint la ruta de les espècies va hacer en Champā, allí va fer descripcions en les quals retrata als chams com de grans i rectes nassos i cabells negres ondulats, també va descriure les seues pràctiques funeràries (cremació al són de tambors). En eixa época els shams eren majoritàriament hinduistes mantenint el sistema de varna (castes) molt semblant al de l'Índia, si ben els shams oferien a la dòna una posició més important en diversos assunts concernents al matrimoni i a la família, empero havien adoptat la costum del satī (inmolación de les viudes en la pira funerària del marit difunt). També mantenien l'interdicció o prohibició del consum de carn vacuna, esta última pràctica encara es conserva en algunes regions del Viet Nam.
El llenguage escrit dels cham, estava basat en el sánscrito (la qual cosa explica la freqüent toponímia hindú o de noms propis en el regne de Champa). En l'época del seu apogeu este poble estava dividit en dos parcialitat: Narikel Vamsa ("clan" de l'anou de coco) i ''Kramuk Vamsa ("clan" de l'anou de betel), el primer d'estos "clans" controlava la partix nort del regne Champa, el segon la partix sur del mateix regne.
En l'actualitat la població dels cham s'ha reduït; s'ha produït una diàspora motiu per lo que també es troben chicotets colectius cham en Malàsia, Tailàndia i l'illa chinenca d'Hainan.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo cham» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.