Anar al contingut

The Sixth Extinction II: Amor Fati

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«The Sixth Extinction II: Amor Fati» és el segon episodi de la sèptima temporada de la série de televisió nortamericana de ciència ficció The X-Files. Va ser dirigit per Michael Watkins i escrit per l'actor principal David Duchovny i el creador de la série Chris Carter. L'entrega explora la mitologia general de la série i conclou una trilogia d'episodis que giren entorn a la greu reacció de Fox Mulder (Duchovny) a un artefacte extraterrestre. Emés originalment per la cadena Fox el 14 de novembre de 1999, «The Sixth Extinction II: Amor Fati» va rebre una calificació Nielsen de 10,1 i va ser vist per 16,15 millons d'espectadors. Les crítiques inicials varen ser mixtes i la trama i el diàlec varen atraure crítiques. Els crítics posteriors varen vore l'episodi d'una manera més positiva i varis escritors ho varen nomenar entre els millors de la série.

The X-Files se centra en els agents especials Mulder i Dana Scully (Gillian Anderson) de l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) , que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. Mulder creu en lo paranormal, i l'escèptica Scully va ser assignada inicialment per a desacreditar el seu treball, pero els dos han desenrollat una profunda amistat. En este episodi, Scully retorna d'Àfrica per a descobrir a Mulder en un menge induït per l'exposició a fragments de l'accident d'una nau espacial extraterrestre. En acabant de que Mulder desapareix del hospital, Scully s'unix a l'ex amprat del govern Michael Kritschgau (John Finn) i al seu cap Walter Skinner (Mitch Pileggi) per a buscar-ho. Mentrestant, en un somi, el fumador (William B. Davis) li oferix a Mulder una nova vida i un nou començ. Despuix de tindre una visió de Scully, Mulder desperta de la seua menge i es dona conte de la seua deure evitar la colonisació extraterrestre.

Carter estava interessat en la possibilitat de que els extraterrestres estigueren involucrats en antigues extincions massives en la Terra i va usar estos temes en l'episodi. Gran part de l'episodi també es va inspirar en la novela de Nikos Kazantzakis L'última tentació de Crist, i una escena que mostra una operació en Mulder ha segut temáticament comparada en la crucifixió de Jesús. Per a les seqüències dels somis, el director de càsting Rick Millikan va dur a molts actors i actrius que havien estat absents del programa durant varis anys, inclosos Jerry Hardin com Gola Profunda, Rebecca Toolan com Teena Mulder i Megan Leitch com Samantha Mulder.

Argument

Trasfondo

En el final de la sexta temporada «Biogenesis», els agents de el FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) investiguen una roca en escritura navajo trobada en Costa d'Ivori. Mentres ho examina en Washington, D. C., Mulder escolta sons de timbre i sofrix varis maldecaps. Acodix a l'agent Diana Fowley (Mimi Rogers), el seu antic interés amorós, en busca d'ajuda ans que la seua salut mental es deteriore ràpidament i siga traslladat a un hospital psiquiàtric. Mentrestant, Scully es dirigix a Nou Mèxic per a demanar-li a un moribunt Albert Hosteen (Floyd Ret Crow Westerman) per a traduir lo que hi ha en la roca: descobrix que l'objecte inclou passages de la Bíblia i un mapa del genoma humà.[1]


En l'estrena de la sèptima temporada «The Sixth Extinction», Scully viaja a Costa d'Ivori i descobrix una nau extraterrestre destrossada. En acabant de que Scully examina els fragments, comença a creure que tenen la clau de tots els misteris de la vida. Mentrestant, Mulder entra en menge i el subdirector Walter Skinner (Mitch Pileggi) solicita l'ajuda de l'exagente del Departament de Defensa Michael Kritschgau (John Finn) per a determinar qué li passa a Mulder. Els dos descobrixen que si be la condició de Mulder ho ha fet insensible, li ha donat poders telepáticos. Scully, que treballa en Àfrica, és testic de varis successos estranys relacionats en la nau abans de retornar a Washington.[2]

Events

Teena Mulder (Rebecca Toolan) i el fumador (William B. Davis) visiten a Mulder, qui està paralisat en un hospital. Despuix d'administrar-li una droga que cura la seua paràlisis, el fumador es revela com el pare de Mulder i ho trau del hospital. Mentrestant, Kritschgau visita a Scully i afirma que el contacte de Mulder en el fragment de la nau espacial ha tornat a despertar l'oli negre extraterrestre en el que va ser infectat tres anys abans; degut a que està infectat en el virus, Mulder és una prova de vida extraterrestre. Skinner, que ha estat buscant a Mulder, li diu a Scully que la mare de Mulder va firmar la seua eixida del hospital. El fumador du a Mulder a un veïnat desconegut; dins d'una nova llar, troba al seu antic informante secret Gola Profunda (Jerry Hardin). Gola Profunda afirma haver fingit la seua pròpia mort per a escapar de la càrrega que tenia en ser part del Sindicat, i sugerix que Mulder ara pot fer lo mateix. Mulder es troba en Fowley i els dos tenen relacions.

En les cintes de seguritat del hospital, Scully veu la mare de Mulder parlant en el fumador, pero no pot comunicar-se en ella. Scully rep un paquet que conté un llibre sobre les creències dels natius americans, que descriu cóm un home evitarà l'imminent apocalipsis. En visitar novament a Kritschgau, es dona conte de que ell té una còpia furtada de la seua informació sobre la nau espacial extraterrestre. En acabant de que ell admet haver piratejat la seua computadora, ella elimina els archius de la seua computadora portàtil.

Mulder es retroba en la seua germana Samantha (Megan Leitch) en la seua nova vida. Es casa en Fowley i tenen fills. Els anys passen ràpit; es fa major i Fowley mor. Es revela que Mulder està somiant tot: en realitat, està en una instalació del govern atés per meges mentres el fumador i Fowley observen. El fumador s'està preparant per a que li implanten parts del teixit craneal de Mulder, que han segut infectades i activades pel virus extraterrestre. Durant l'operació, el fumador admet que creu que Mulder s'ha convertit en un híbrit extraterrestre-humà, i que en prendre el material genètic de Mulder, solament ell sobreviurà a l'ataque extraterrestre que s'aveïna.

Mulder es convertix en un vell en el seu somi, acompanyat per un fumador que no envellix i li diu que Fowley, Gola Profunda, Samantha i Scully han mort. El fumador mira per la finestra i revela un holocaust extraterrestre. De regrés en la realitat, Alex Krycek (Nicholas Lligga) mata a Kritschgau, crema els seus papers i furta la seua computadora portàtil. Scully, despuix de haver segut visitada anteriorment per l'esperit d'Albert Hosteen que la convenç d'orar, es desperta en el seu apartament i descobrix que algú ha esgolat una targeta de seguritat baix de la seua porta. Utilisant-la, ingressa a les instalacions a on es troba detingut Mulder. En el somi de Mulder, Scully ho troba junt al seu llit i ho convenç de trencar en la seua vida imaginària. En realitat, Scully troba a Mulder i els dos escapen de les instalacions. Una semana despuix, Scully es troba en Mulder en el seu apartament i li diu que varen trobar a Fowley assessinada. Mulder confessa que, durant la seua terrible experiència, Scully va servir com la seua «pedra de toc».[3]

Producció

Escritura

«The Sixth Extinction II: Amor Fati» va ser el segon episodi de la série escrit per David Duchovny.

«The Sixth Extinction II: Amor Fati» va ser escrit per Duchovny i el creador de The X-Files Chris Carter, lo que la convertix en el segon crèdit de Duchovny com a guioniste en pantalla, despuix de l'episodi de la sexta temporada «The Unnatural».[4] Anteriorment hi havia codesarrollado el final de la segona temporada «Anasazi» en Carter,[5] i havia rebut un crèdit de guion pels episodis de la tercera temporada «Avatar»[6] i «Talitha Cumi».[7] Duchovny va treballar en la seua part del guion, mentres que Carter va escriure l'estrena de la temporada, «The Sixth Extinction». Carter després va agregar les porcions restants al guion de Duchovny despuix de terminar el seu treball en l'episodi anterior.[8] El lema que apareix en els crèdits inicials d'este episodi és amor fati.[9][nota 1] Esta és una frase llatina que es referix al «amor del destí»,[10] que és un concepte important en les obres filosòfiques de Friedrich Nietzsche.[9][11] En el context de l'episodi, el subtítul ha segut interpretat per l'escritor Charlton McIlwain en el seu llibre When Death Goes Pop: Death, Mija & the Remaking of Community com a referència a l'amor d'una vida predestinada, en este cas, el somi de Mulder.[12] En el capítul del seu llibre acadèmic «The Last Temptation of Mulder», Amy Donaldson sugerix que la frase significa que Mulder deu «amar el seu sofriment i acceptar-ho pasivamente [i] abraçar activament el seu viage... i lliberar el seu esperit per a trobar nou vigor».[13]

El terme «Amor Fati» és un concepte important en l'obra del filòsof alemà Friedrich Nietzsche, relacionat en la seua noció del eterna tornada.


El somi i les decisions de Mulder en «The Sixth Extinction II: Amor Fati» recorden les accions de Jesús en la novela de Nikos Kazantzakis L'última tentació de Crist. Duchovny, un fanàtic del llibre, va trobar paralels entre la seua història central i la terrible experiència de Mulder i va incorporar molts dels conceptes de la novela en l'episodi.[14][15] En L'última tentació de Crist, Jesús es debat entre la seua vocació superior com a fill de Deu i el seu desig cap a la seua pròpia humanitat. Duchovny es va sentir atret pel fet de que la lluita de Crist en la novela era «no solament divina, sino també profundament humana»[16] i va usar esta plantilla per a Mulder; en la série, Mulder està destinat a coses més grans, en este cas, detindre l'invasió extraterrestre que s'aproxima, pero també desija tindre una vida humana normal. Duchovny va senyalar: «Mulder és un tipo al que se li ha donat el mateix problema [que a Jesús]. Lo que estic fent és usar el model molt humà de Crist».[16] Duchovny va advertir que no estava tractant de convertir a Mulder en una figura salvadora com Crist, sino en «un home comú».[16] El productor eixecutiu Frank Spotnitz va descriure el concepte com un risc, pero Duchovny va sentir que esta exploració del personage de Mulder era necessària.[8]

Vàries de les llínees de l'episodi varen resultar difícils d'acceptar tant per als fanàtics com per als membres de l'elenc. Els fanàtics no varen acceptar fàcilment que el fumador fora el pare de Mulder. Davis, qui va interpretar al fumador, va senyalar que els fanàtics no varen creure la revelació perque «partix de la mística era que tots tenien la seua pròpia idea de lo que estava passant».[17] A Anderson li va resultar difícil presentar el diàlec de l'episodi de manera creible. Li preocupava que el seu personage argumentara en contra de l'existència d'extraterrestres, quan en l'episodi anterior el seu personage s'havia trobat en una nau extraterrestre encallada. Quan va parlar en Carter, va dir que no «sabia si [podria] seguir fent açò» perque el seu personage argumentava en contra d'informació que havia segut confirmada en les dos primeres parts de l'episodi.[17] Carter va explicar que deu haver un conflicte entre Mulder i Scully per a que la dinàmica de «creent versus escèptic» del programa funcione correctament.[17]


Les parts de l'episodi sobre el fragment extraterrestre i les habilitats telepáticas de Mulder aludixen a la teoria dels antics astronautes, que propon que sers extraterrestres inteligents varen visitar la Terra i es varen posar en contacte en humans en l'antiguetat o la prehistòria.[18] Spotnitz es va sorprendre de que el programa rebera poques queixes, a pesar de que el història de «Biogenesis»/«The Sixth Extinction»/«Amor Fati» sugeria en gran mida que els extraterrestres varen desenrollar les nocions de Deu i la religió.[19] Va elogiar la forma en que el programa va manejar este tema i va dir: «A sovint, en el passat, hem fet coses en les que estava segur de que rebríem cartes d'enuge. Pero rara volta ho fem. I la raó és per la forma en que manegem coses. En “Amor Fati” tractem el costat religiós [de l'història] en respecte».[19] Spotnitz després va identificar la combinació de ciència i religió com «una conjunció de ciència i misticisme, d'extraterrestres i religió, que estem començant a desenrollar. És delliberat de la nostra part, ajudar a unir totes les mitologia en una sola història».[15] Els temes dels antics astronautes varen ser revisats en dos episodis de la novena temporada: «Provenance» i «Providence», encara que en una prominència notòriament menor.[20][21]

Repartiment i rodage

L'episodi és l'últim en presentar a Mimi Rogers.

«The Sixth Extinction II: Amor Fati» presenta a varis actors i actrius que no havien aparegut en el programa durant dos o tres anys, inclosos Hardin com a Gola Profunda, Rebecca Toolan com Teena Mulder i Megan Leitch com Samantha Mulder.[19] Hardin havia aparegut per última volta en l'episodi de la quarta temporada «Musings of a Cigarette Smoking Man» durant una seqüència de flashback, i el paper més recent de Toolan va ser en la segona entrega de l'episodi de la sexta temporada «Dreamland».[22][23] Aixina mateix, Leitch (qui va interpretar a Samantha com una adulta) havia actuat en la segona part de l'obertura de la quinta temporada «Redux».[24] El director de repartiment Rick Millikan i els productors varen trobar dificultats en seleccionar al chiquet que Mulder coneix en la plaja en el seu somi. Originalment, varen elegir al fill del veí del productor de la série Paul Rabwin, pero les lleis de treballe infantil varen dictar un llímit en les seues hores de treball diàries, per lo que es varen elegir bessons per a permetre que les escenes es filmaren en un sol dia.[19]

«The Sixth Extinction II: Amor Fati» és l'últim episodi de la série que presenta a Mimi Rogers com l'Agent Fowley. Despuix de llegir una còpia del guion, Rogers es va donar conte de que el seu personage anava a morir abans d'aplegar al final. El guion incloïa una gran part de Fowley, que Rogers va descriure com «en molt, lo més que [ella] va tindre que fer en un episodi». Més tart va explicar: «Se'm va ocórrer [mentres llegia el guion], oh, açò és massa bo. Tinc molt a fer. Em van a matar».


Davis estava complagut en l'episodi i va dir: «Per a mi, l'episodi va ser fantàstic d'interpretar perque varen terminar fent que el fumador fora una miqueta més dur. Hem vist tanta suavitat en ell; va ser genial interpretar eixe costat dur».[19] Dit açò, va descriure l'escena en la que estava nugat a una taula d'operacions en Mulder com «totalment incómoda»,[19] després va chancejar dient que «lo únic bo d'això era que l'autor [Duchovny] estava mentint be junt a mi, sentint-se igualment incómodo. Em pregunte si David ho hauria escrit d'eixa manera si haguera sabut per lo que tindria que passar».[19]

La major part de l'episodi, com el restant de les temporades sis, sèt, huit i nou, es va filmar en Los Àngeles, Califòrnia.[25] La comunitat de vivendes en el somi de Mulder va ser filmada en una «secció acomodada» entre Malibu i Pacific Palisades.[26] L'escena en la que el fumador obri una finestra, revelant un paisage apocalíptico, va utilisar un escenari especial i un fondo de pintura mat.[19] Varis efectes especials, com a explosions, es varen filmar per separat i les peces es varen compondre digitalment per a crear l'escena final. També es va filmar una escena en la que Mulder es va vore envellir, pero es va tallar per raons desconegudes.[19]

Notes

  1. ↑ Durant les primeres huit temporades, la seqüència del títul de la série termina en una pren d'un cel ombrós i un raig colpejant una montanya. Durant esta escena, el lema del programa «The Truth Is Out There» (la veritat està ahí fora) apareix en pantalla. Ocasionalment, per a episodis clau, este eslògan es va canviar a alguna atra paraula o frase; per a «The Sixth Extinction II: Amor Fati», la llínea es va canviar al titular «Amor Fati».[9]

Referències

  1. ↑ Meisler, 2000, pp. 279-290.
  2. ↑ Shapiro, 2000, pp. 7-16.
  3. ↑ Shapiro, 2000, pp. 19-28.
  4. ↑ «» (en anglés).
  5. ↑ Lowry, 1995, pp. 225-227.
  6. ↑ Hurwitz y Knowles, 2008, pp. 87-89.
  7. ↑ Lowry, 1996, pp. 219-222.
  8. ↑ 8,0 8,1 Shapiro, 2000, pp. 28-29.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Donaldson, 2007, pp. 8-9.
  10. ↑ Donaldson, 2007, p. 8.
  11. ↑ Nietzsche, 2000, p. 714.
  12. ↑ McIlwain, 2005, p. 151.
  13. ↑ Donaldson, 2007, p. 10.
  14. ↑ Shapiro, 2000, p. 28.
  15. ↑ 15,0 15,1 «'The X-Files': Burning Question».Entertainment Weekly.Clave Inc..Consultat el 20 de juliol de 2012.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Donaldson, 2007, p. 4.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Hurwitz y Knowles, 2008, p. 174.
  18. ↑ Hurwitz y Knowles, 2008, p. 169.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 19,8 Shapiro, 2000, p. 29.
  20. ↑ Hurwitz y Knowles, 2008, p. 202.
  21. ↑ «[1]», Hearst. Consultat el 8 d'octubre de 2020 (en anglés).
  22. ↑ Meisler, 1998, pp. 75-82.
  23. ↑ Meisler, 2000, pp. 54-64.
  24. ↑ Meisler, 1999, pp. 37-46.
  25. ↑ Fraga, 2010. passim
  26. ↑ Fraga, 2010, p. 109.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=The_Sixth_Extinction_II:_Amor_Fati&oldid=1514790»