Tezcutzingo

Tezcutzingo

Texcotzingo (alternativament, Tetzcotzingo, Tezcutzingo o Tetzcotzinco). És un topònim que procedix del diminutiu de Tetzcoco i per la qual cosa vindria a traduir-se com a ’menut Tetzcoco’. Alguns han volgut interpretar que el sufix -tzin significa una forma de respecte, i senyalaria que es tracta d'un lloc bell i apreciat, ya que en este lloc es trobaven els jardins de Netzahualcóyotl, els quals són considerats com els primers jardins botànics del món, junt en els jardins de Moctezuma en Oaxtepec. En realitat, el lloc més be deuria ser considerat un lloc sagrat o santuari, pero durant l'época colonial va ser destruït tot vestigi alusiu a la religió prehispánica. Els jardins i el lloc arqueològic estan localisats aproximadament a 32 quilómetros al noroest de la Ciutat de Mèxic. Està ubicat en el municipi de Texcoco, en l'estat de Mèxic i ocupa una superfície de 122 hectàrees.

Història

Texcotzingo es trobava junt a la ciutat capital de Texcoco, i funcionava com els jardins estiuencs imperials, i resplandecía en tota la parafernalia real de l'época, incloent les residències imperials i cortesanas; contava també en un abastiment d'aigua verdaderament excepcional. No obstant, Tetzcotzingo també pot ser vist com un espai sagrat/hedoniste, un espai agrícola, una espècie de declaració política o emblema, un espai d'actuació i de treballs de terres.

Texcotzingo va ser creat i dissenyat per Nezahualcóyotl en el XV. Estos jardins imperials varen ser utilisats per a recopilar i mostrar espècimen de plantes i animals per a la comprensió enciclopèdica de la fauna i la flora de tot l'Imperi asteca, aixina com per al cultiu de plantes medicinals. Va ser concebut com un lloc per a la complacencia sensual i com una recreació del paraís. Dedicats a Tláloc, deu de la pluja, estos jardins varen ser dissenyats i construïts en escultures que representaven la mitologia asteca, incloent la celebració de números sagrats com el número 52, per eixemple.

Els estudis tècnics realisats per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH), senyalen una cronologia per a la zona arqueològica que es remonta al periodo comprés entre els anys 1431 a 1521 d. C., época en que va tindre major auge l'activitat constructiva de monuments arqueològics, particularment durant el mandat de l'ilustre governador texcocano Nezahualcóyotl. Entre les obres que va realisar Nezahualcóyotl, destaquen les del cerro Tetzcotzingo per la seua harmonia arquitectònica en els elements de la naturalea, les que en el seu conjunt manifesten el desenroll de la tecnologia hidràulica i el cult a les divinitats de l'aigua desenrollat pel poble texcocano, sent rellevant que la descripció més completa sobre estes obres va ser realisada per l'ilustre croniste Fernando de Alva Ixtlilxóchitl en la seua obra Història de la Nació Chichimeca.

Arqueologia

Els nous proyectes hidràulics i els jardins de terrat varen transformar la llavors terra estèril en exuberants jardins comestibles que incloïen els tres aliments bàsics en tota l'Amèrica prehispánica: frijol, dacsa i carabassa. Els cursos d'aigua s'utilisaven per a conectar piscinas que tenien un significat històric i mític a través d'escultures monolítiques i representacions simbòliques per a poder reafirmar la conexió del Imperi asteca en les cosmografies mítiques i en els imperis precedents. Un clar eixemple és un bany de piscina que està flanquejada per tres granotes, representant els tres estats de l'Imperi asteca: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopan, les ciutats que varen crear l'Imperi dominant de la conca central de Mèxic per espai de tres sigles.

En el lloc va existir abans de la conquista de Mèxic, un jardí botànic en plantes medicinals (que es pensa va ser el primer en Amèrica), aixina com un zoològic.

Els edificis més primerencs coneguts fins a la data daten de les últimes etapes del periodo Preclásico, cap als primers anys de nostra era, aixina mateix l'estil arquitectònic de les construccions postclásicas de Tetzcotzingo ejemplifican en claritat l'ingenieria aplicada a la construcció d'un sistema hidràulic que abastia d'aigua al lloc i als pobles propencs a est, destacant estructures per a la captació de l'aigua tals com L'Aqüeducte, El Bany de la Reina, El Bany del Rei i El Reservorio.

En eixe sentit, les instalacions i infraestructura hidràuliques són semblants a les que es troben en el cerro de Chapultepec. L'aigua aplegava transportada per aqüeductes i pozas en vegetació i era usat per poetes i atres intelectuals. A l'arribada dels espanyols, el lloc estava en us actiu, i el propi Bernal Díaz del Castell ho menciona com un lloc d'extrema bellea.

Les manifestacions estètiques de la pràctica dels mits —que eren vitals per a la cultura asteca— també varen ocupar un lloc important en Texcotzingo, en espais dissenyats per a la realisació de la poesia, la música, la vora, el ball i l'oració. La transformació de la montanya de Texcotzingo en l'art, i la percepció de que la montanya mateixa és una obra d'art, té gran importància (ya siga mítica o d'un atre tipo) en la cultura precolombina, calificant aixina a Texcotzingo com un treball de terra. També hi ha una conexió permanent entre les idees de l'art, la cultura i la naturalea es manifesta per la roca/escultures, la flora existent/plantacions, etc., en el disseny i construcció de Texcotzingo.

La bellea d'este lloc, considerat com un palau de la realea texcocana o xochitecpancalli, va inspirar al renombrado pintor José María Velasco per a crear el seu afamado oli conegut com Els Banys de Nezahualcóyotl, magna obra de l'art mexicà. La zona arqueològica es troba enclavada en el "Sistema Tetzcotzingo", important àrea natural protegida en la que preval gran biodiversitat d'espècies vegetals i animals endèmiques. Va ser declarat zona de monuments històrics en 2002 pel govern de Mèxic.