Anar al contingut

Teucrium dunense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Teucrium dunense

Teucrium dunense és una espècie de planta herbàcea de la família Lamiaceae, originària de la regió del Mediterràneu a on es troba en els arenals llitorals.


Descripció

Sufrútice de 20-50 cm d'alt, en forma de coixinet, voluminós, vigoroso, en flors hermafrodites i flors unisexuals femenines. Els brots són grossos, ascendents, rectes, molt ramificats, els exteriors a voltes decumbents, blanquecino-grisáceos, en pèls ramificats llarcs; les branques són rectes.

Les fulles, de 10-35 per 2,5-6 mm, són variables en forma, tamany i disposició a lo llarc del talle, opostes, excepcionalment en verticils de 3, lanceolado-lineares, lineares, estretes, revolutas, crenadas a lo manco des del terç basal, aplicades, horisontals o deflexas en la madurea, les hivernals planes, oblongolanceoladas, més llargues que les dels brots florífers, en fascículs de més o menys 10-12 mm, llanceolades, revolutas, de envés blanquecino en nervi mig marcat.

l'inflorescència medix uns 20 cm, ben diferenciada, en pseudo-panícula oberta, situada en el terç superior del talle, formada per 3-10 verticilastros de cabezuelas en pedúnculs d'1-3 cm, els 3-4 verticilastros superiors contrets en pseudocorimbe voluminós, rara volta en arracada de 3 cabezuelas de més d'1 cm, esfèriques o ovoides. Les bràctees són oblongo-lineares o lanceolado-lineares, crenadas en el terç superior; les bractéolas inferiors, lanceolado-lineares o ovado-lanceoladas, llargament peciolades, en una relació peciol/làmina = 2, sanceres. El càliç medix 4-6 m i és tubular-campanulado, estret, irregular, en tubo en pèls simples per dins, en la fructificació tancat per la convergència de les capuches; les dents tenen 1 mm i són triangular-obtusos, el central superior ovado, cuspidat o en mucrón terminal llarc, erecte, rara volta en forma de capucha, el restant sí, en la terminal o dorsal amagada pel indument, a voltes els inferiors solament en mucrón dorsal, denticulats. La corola, de 8-9 mm, és unilabiada, de color blanc, crema, rosat, rara volta púrpura, en tubo de 3-4 mm; lòbuls latero-posteriors 1-1,3 per 1,2 mm, triangulars, obloncs, ben diferenciats del posterior revoluto, glabres, divergents; lòbuls laterals, obloncs, glabres, tan llarcs o més curts que els posteriors; lòbul central 2 per 1 mm, oblonc, estret, cóncau. Els fruts són núcules d'1-1,5 per 2-2,4 mm, ovoides, de color castany. El número de cromosomes és: 2n = 90.[1]

Hàbitat i distribució

Xares oberts i pinades costers en dunes llitorals, fixes o mòvils, en vores rodats, arenes o margues salines; prospera des del nivell de la mar fins a 80 m d'altitut. Florix des de febrer a juliol.[1]

Es distribuïx pel sur de França (Llenguadoc) i la península ibèrica. En esta última, en el llitoral de l'est i sur i les Illes Balears: es troba sempre en la franja llitoral; en rares ocasions penetra cap a l'interior a través d'antigues cordoneres de dunes, en La Albufera o en barrancs com el de Carraixet (Valéncia), i en fondos de rambles propencs a les plages (Almeria). També en Portugal i Còrsega.[1][2][3]

Taxonomia

Teucrium dunense va ser descrita per Étienne Marcellin Granier-Blanc i publicat en Mem. Acad. Cienc. Barcelona Ser. III, xx. n.º 14, 8 (1928), in obs.[4]

Etimologia

Teucrium: nom genèric que deriva del Grec τεύχριον, i després el Llatí teucri, -ae i teucrion, -ii, usat per Plini el Vell en Història naturalis, 26, 35 i 24, 130, per a designar el gènero Teucrium, pero també el Asplenium ceterach, que és un falaguera (25, 45).[5] Hi ha atres interpretacions que deriven el nom de Teucri, -ia, -ium, dels troyanos, puix Teucro era fill del riu Escamandro i la nimfa Idaia, i va anar l'antepassat llegendari dels troyanos, per lo que estos últims a sovint són cridats teucrios.[6] Pero també Teucrium podria referir-se a Teûkros, en llatí Teucri, o siga Teucro, fill de Telamón i Hesione i mig-germà d'Ajax, i que varen lluitar contra Troya durant la guerra del mateix nom, durant la qual va descobrir la planta en el mateix periodo en que Aquiles, segons la llegenda, va descobrir la Achillea.[7]

dunense: epítet del Llatí modern, aludint al seu hàbitat que són les "dunes".

Sinonímia
  • Teucrium alphonsii Sennen
  • Teucrium belion S.Puech nom. illeg.
  • Teucrium maritimum (Albert) Sennen nom. illeg.
  • Teucrium polium subsp. dunense (Sennen) Sennen
  • Teucrium polium var. maritimum Albert
  • Teucrium puechiae Greuter & Burdet[8]

Referències

Enllaços externs

Commons