Anar al contingut

Terremot de Fort Teixó de 1857

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:San-Andreas-Spalte.jpg
Terremot de Fort Teixó de 1857

El terremot de Fort Teixó de 1857 (en inglés: 1857 Fort Tejon earthquake) va ocórrer al voltant de les 8:20 a. m. (Temps del Pacífic) en el 9 de giner en el centre i sur de Califòrnia. És un dels terremots més forts registrats en els Estats Units,[1] en una magnitut de moment estimada en 7.9, va trencar la part del sur de la falla de Sant Andrés per una llongitut d'aproximadament 225 milles (350 quilómetros), entre Parkfield (comtat de Monterrey) i Wrightwood.

Encara que va estar centrat prop de Parkfield, l'acontenyiment està referit com el terremot de Fort Teixó (Port del Teixó), perque este era l'ubicació del dany més sever. Fort Teixó esta just al nort just del creuament de la falla de Sant Sant Andrés i la falla de Garlock, a on es junten les serres de Tehachapi, Sant Emigdio, i Pelona de la cordilleres travesseres.

El terremot és l'event gran més recent que ha ocorregut a lo llarc d'aquella porció de la falla de Sant Andrés; s'estima que va tindre una intensitat percebuda màxima de IX (Violent) en l'escala modificada de Mercalli (MM) prop de Fort Teixó en la serra de Tehachapi i a lo llarc de la falla de Sant Andrés des de Mil Potrero (prop de Pine Mountain Club) en la serra de Sant Emigdio fins a Lake Hughes en la serra Pelona. Reportes dels efectes de l'event variaven àmpliament, incloent el temps del moviment principal aixina com premonitores que varen ocórrer en varis llocs més primerenc de matí.

Enquadrament tectónico

[editar | editar còdic]

El terremot va trencar aproximadament 350 quilómetros (220 milles) de la part del sur de la falla de Sant Andrés, l'estructura que acomoda la majoria del desplaçament a lo llarc de la falla transformante entre la placa nortamericana i la del Pacífic. La placa del Pacific mou al nort a 38 milímetros (1.5 polzades) per any.[2] L'índex de desplaçament a lo llarc de les vàries seccions que varen ser trencades és de 34 milímetros (1.3 en) per any a lo llarc de les seccions de Parkfield, Cholame, Carrizo i Big Bend i 27 milímetros (1.1 polzades) i 29 milímetros (1.1 polzades) per any a lo llarc de les secciones nort i sur de Mojave.[3] Estudis paleosísmicos han trobat evidència de molts terremots prehistòrics en els últims 3,000 anys en esta part de la falla.[4]

El terremot

[editar | editar còdic]

El terremot va trencar una porció substancial del sur de la falla de Sant Andrés, pero no la llongitut sancera. Thomas H. Jordan, director del Centre de Terremots del sur de Califòrnia, va declarar que l'esmonyida provablement va parar en l'àrea prop del port del Caixó, potser perque les tensions tectónicas en aquella part de la falla havia segut lliberada vàries décades més primerenques durant el terremot de Wrightwood de 1812.[5] L'esmonyida promig a lo llarc de la falla era de 4.5 metros (15 ft), i un agrietamiento màxim de 6 metros (20 ) va ser registrat en l'àrea de la planura de Carrizo en el surest del comtat de Sant Luis Bisbe. En una magnitut estimada de 7.9, est era l'últim "Big One" (Plantilla:Lang-és) en el sur de Califòrnia. L'última volta que la porció al sur extrem de la falla, que queda prop de Bombay Beach en el llac Salton, va trencar va ser en 1680.[6]

El agrietamiento pot haver-se estés fòra de les fronteres regularment reconegudes de l'esmonyida. Investigadors varen registrar relats primaris i secundaris sobre el agrietamiento, el qual es va entendre per haver segut recent i no solament la topografia de la ruptura existent. En l'extrem nort de la zona de ruptura, el agrietamiento de la superfície va estendre 80 quilómetros (50 milles) al nort de Cholame fins al comtat de Sant Benito. En l'extrem sur, els centres de població no estaven tan propencs a la falta, i els observadors primerencs estaven provablement llimitats al tram de la falla entre Fort Teixó i el llac Elizabeth, per estar més propenc al camí de Stockton a Los Àngeles, la ruta primària del sur al nort en eixe llavors.[7]

Evidència d'arbres desraizados i desplaçats al sur del llac Elizabeth indica agrietamiento superficial a lo llarc d'una pista de talp (una "formació de cisalles de Riedel primàries en rolls de compressió i cabalgamientos menors enllaçats") allò va córrer directament davall tres pins de Jeffrey.[8] Dos dels tres pins examinats estaven inclinats en la seua extremitat baixa, mentres les porcions superiors varen quedar relativament sense alteració. Senyes dendrocronológicos varen confirmar que els arbres havien originat 10 i 25 anys ans que 1857 i que els anells varen escomençar a créixer dos voltes més grossos en el costat de la direcció de l'inclinament. Açò és una compensació freqüentment notada en inclinaments d'arbre. El sismólogo Kerry Sieh va determinar que l'esmonyida de la falla i el rebombori de terra associat era la font de la pista de talp i l'inclinament de l'arbre.[7]

Premonitores

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 29 isoseismal map - 1857 Fort Tejon earthquake.gif
Un mapa isoseismal de l'event principal

Varis relats de l'event indiquen la presència de premonitores entre una i nou hores abans de l'event principal, i basat en la (incerta) distribució d'aquells events, està supost que el principi de la ruptura de la falla (l'epicentre) estava en l'àrea entre Parkfield i Cholame, aproximadament 97 quilómetros (60 el meu) al noroest.[9][10]

La carència d'un huso horari estandardisat durant este periodo de l'història de Califòrnia va contribuir a alguns dels informes inexactos de quàn varen ocórrer els premonitores. El temps solar local era utilisat en 1857 i Sant Francisco haguera segut la localitat en el temps més cuidadosadament mantingut per ser un centre de comerç i activitat. El temps estàndar no va ser seguit fins als 1880s, en el huso horari del Pacífic estant alineat en el meridiano 120. Les diferències en temps locals eren substancials, en Sant Francisco en 122.43 Oest i Sant Diego en 117.10 Oest, la diferència entre els dos seria entorn 22 minuts (4 minuts per grau).[11] A lo manco un individu va informar de temps de premonitores que varen variar fins a per mija hora quàn varen parlar en dos diaris diferents.[9]

Els primers informes eren més abundants per als events sentits en 1, 2, i 4 hores abans del principal que varen ser etiquetats com sacsades del alborear, amanecer, i eixida del sol. L'event del alborear va sacsar a residents de Sant Francisco (MM II – III), Sant Josep (MM IV) i Santa Creu (MM IV). L'event de l'amanecer es va sentir en aquells locals més Fort Teixó i possiblement en la planura de Carrizo. L'event de l'eixida del sol es va sentir en Sant Francisco (MM III), Monterey (MM IV), i Visalia (MM II – III). Sacrament I Los Àngeles no va reportar qualsevol d'estos acontenyiments.[12]

Varis terremots de mitan de el XX varen tindre reportes similars d'events del alborear i amanecer i, en inspecció propenca, Sieh teoriza que abdós acontenyiments eren locals a la zona costera del centre de Califòrnia, provablement entre punta Concepció i Monterey. També, durant aquell periodo, cap terremot del centre de Califòrnia en una magnitut de menys de 5 va tindre una àrea detectada tan gran com els dos premonitores, mentres que els acontenyiments més grans que magnitut 6 ha tingut àrees detectades "una miqueta més grans", aixina que es pot dir que els premonitores eren més provablement entre magnitut 5 i 6.[13]


Els terremots de Parkfield varen ocórrer en intervals excepcionalment regulars (entre 20 i 30 anys) entre 1857 i 1966.[14] Sieh va estudiar quatre d'estos acontenyiments (1901, 1922, 1934, i 1966) i va notar que varen ajudar a determinar la frontera surest per a l'orige de l'event de l'amanecer. La cobertura i intensitat d'informes per a aquell terremot mostren una semblança sòlida als events de Parkfield.[13] Només un dels quatre events de Parkfield no varen ser sentits més allà del surest que l'event de l'amanecer, per tant, Sieh va concloure que si la falla de Sant Andrés era la font de l'event, era raonable supondre que el tram de Parkfield a Cholame de la falla era responsable de produir les intensitat detectades en l'amanecer, encara que la falla de Sant Andrés no és l'única font possible de l'event.[9] Per eixemple, en el 22 de novembre de 1952, el terremot de magnitut 6 en Bryson "casi duplica" els informes.[9] Aquell event pot haver ocorregut a l'oest de la falla de Sant Andrés en la de Naiximent, encara que l'informe més alt estaven a lo llarc de la falla de Rinconada entorn 56 quilómetros (35 el meu) al suroest de la de Sant Andrés.

Danye

[editar | editar còdic]

La majoria d'estructures d'atobó en Fort Teixó varen ser danyades severament i vàries persones varen ser ferides ahí. Més edificis varen ser destruïts a lo llarc d'un tram de vint milles entre Fort Teixó i surest cap al llac Elizabeth, un llac de falla que es va formar directament damunt de la falla de Sant Andrés. Les rieres i manantiales varen experimentar disturbis en els comtats de Sant Diego i Santa Bàrbara, mentres el riu Kern, llac Kern i ric de Los Àngeles tots es varen derramar sobre els seus màrgens. Més al nort en el comtat de Santa Clara el fluix de l'aigua va ser afectada. Clavills de terra de liqüefacció de terra pantanosa varen ser observades prop el poble de Los Àngeles i en la planura de Oxnard, i fissures de terra varen ser reportades prop dels rius de Los Àngeles, Santa Ana i Santa Clara.

El centre i sur de Califòrnia estava poc poblat en el temps i açò provablement va ajudar a llimitar el dany del terremot, pero l'escassea de persones presents també va reduir el número de perspectives usades en determinar estimats d'intensitat. Les àrees en una densitat poblacional alta com a Sant Francisco, Stockton, i Los Àngeles varen proporcionar suficients senyes sobre els efectes del terremot per a donar millors estimats d'intensitat. En el centre de Los Àngeles, en una intensitat percebuda màxima de VI, algunes cases i edificis varen presentar clavills, pero no es varen reportar danys severs. En Ventura (MM VII) el sostre de Missió de Sant Buenaventura va colapsar i el campanar va sofrir danys, i més al nort, la paret del front de l'antiga capella d'atobó de la Missió de Santa Creu es va colapsar. Una de les dos morts reportades varen incloure a una dòna que va ser matada per una casa d'atobó que va colapsar en Gorman, i un home vell pot haver colapsat i mort en l'àrea de Los Àngeles a raïl del terremot.[10][15][16]

Rèpliques

[editar | editar còdic]

El principal va ser seguit per una série de rèpliques per a lo manco 3.75 anys, pero el número total de rèpliques era menys que lo esperat d'un terremot d'esta magnitut. Les quatre rèpliques més grans tenien magnituts majors de 6, pero hi ha incertituts sobre les seues posicions i magnituts. En la nit del 9 de giner va haver una rèplica gran en una magnitut estimada de 6.25, en un possible epicentre en la falla de Garlock. La rèplica més gran va ocórrer en la vespradeta del 16 de giner en una magnitut estimada de 6.7, en una possible posició en la costa fòra. Santa Bàrbara i Sant Bernardino varen reportar una intensitat MM de V i Los Àngeles va informar V i VI.[11] Dos events significatius varen ocórrer en l'àrea de Sant Bernardino àrea en el 15 al 16 de decembre de 1858, en l'últim tenint una magnitut estimada d'aproximadament 6. L'últim event important reportat va ocórrer en el 16 d'abril de 1860 en una magnitut estimada d'aproximadament 6.3, en un epicentre prop de Parkfield.[17]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Significant Earthquakes and Faults». Califòrnia Institute of Technology. Consultat el 2018-03-06.
  2. ↑ (2006).Geology.34(3)
    221–224.doi:10.1130/G22064.1.
  3. ↑ Wills. «Appendix A: Califòrnia Fault Parameters for the National Seismic Hazard Maps and Working Group on Califòrnia Earthquake Probabilities 2007». Open File Report 2007-1437. United States Geological Survey.
  4. ↑ (2010).Geology.38(6)
    555–558.doi:10.1130/G30746.1.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 2012-04-01.
  6. ↑ «[2]». Consultat el 2012-12-16.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sieh, 1978a, p. 1424
  8. ↑ (2003).Bulletin of the Seismological Society of America.93(3)
    1169–1178.doi:10.1785/0120020061.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Sieh, 1978b
  10. ↑ 10,0 10,1 «Fort Tejon Earthquake». Southern Califòrnia Earthquake Center. Archivat des d'el original, el 2013-10-18. Consultat el 2012-03-25.
  11. ↑ 11,0 11,1 Sieh, 1978b, p. 1733
  12. ↑ Sieh, 1978b, pp. 1735–1737
  13. ↑ 13,0 13,1 Sieh, 1978b, p. 1737
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ Agnew y Sieh, 1978
  16. ↑ Kimbro. «Construction Chronology of the Site of Holy Cross Church: Ex-Mission Santa Cruz became Holy Cross». Santa Cruz Public Libraries. Archivat des d'el original, el 2017-11-09. Consultat el 2012-12-16.
  17. ↑ Meltzner y Wald, 1999
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Fort_Teixó_de_1857&oldid=793870»