Teoria conspirativa sobre la Revolució iraní
La Revolució iraní de 1979, que va resultar en el derrocament del Sha Mohammad Resa Pahleví i l'instauració d'un govern islamiste liderat per Ruhollah Jomeini, ha segut objecte de diverses teories conspirativas. Algunes d'estes sugerixen que Estats Units i el Regne Unit varen estar involucrats en la seua caiguda degut a que la seua Revolució Blanca i la creixent independència d'Iran afectaven els seus interessos petrolers.[1]
En les seues memòries Answer to History, el propi Sha Mohammad Resa Pahleví va afirmar que potències occidentals, especialment Regne Unit, Estats Units i grans companyies petroleres, varen conspirar en contra seua, en part per la seua influència en la fixació dels preus del petròleu.[2] Ruhollah Jomeiniva negar estes acusacions,[3]argumentant que el Sha era, en realitat, un «agent» d'Occident que havia bloquejat l'instauració d'un govern islàmic en Iran fins al triumfo de la revolució.[4]
Fondo
El Departament d'Estat dels Estats Units va ser criticat per la seua falta de comunicació en Teheran i per no encorajar la resistència al Sha Mohammad Resa Pahleví. La comunitat d'inteligència nortamericana també va rebre reproches, especialment per haver informat al president Jimmy Carter que «Iran no es troba en una situació revolucionària, ni tan sols prerrevolucionaria». Carter, a la seua volta, va ser senyalat per la seua falta de respal al Sha i per no haver pres mides per a frenar a l'oposició. En Iran, existix una creència generalisada de que la revolució va ser orquestada pel Regne Unit per a derrocar al Sha, lo que va donar orige a la teoria de la conspiració de la revolució iraní de 1979. Esta idea va ser respalada pel propi Sha, qui sostenia que el seu control sobre els mercats petrolers i la nacionalisació del petròleu iraní en 1973 varen motivar a les grans petroleres internacionals a conspirar en contra seua.[5]
El Sha tenia una visió negativa dels mulás que varen assumir el poder en Iran i considerava que no haurien pogut generar disturbis sense un respal estranger significatiu. En 1979, els contractes petrolers iranís en empreses internacionals estaven a punt d'expirar, pero les companyies petroleres no varen cedir fàcilment. Per al Sha Mohammad Resa Pahleví, la seua retirada representava una amenaça directa. Finalment, estava convençut de que tant el Regne Unit com Estats Units buscaven derrocar-ho per l'aument del preu del petròleu en 1973, en l'intenció d'instaurar un govern menys nacionaliste en el seu lloc.[6]
Les polítiques internacionals del Sha Mohammad Resa Pahleví, centrades en aumentar els ingressos nacionals per mig d'increments significatius en el preu del petròleu a través del seu paper clau en l'OPEP, han segut senyalades com una de les principals raons del canvi en les prioritats i interessos d'Occident. Açò va dur a una disminució del respal cap al seu govern, evidenciada en les crítiques de polítics i mijos occidentals, en especial per part de l'administració de Jimmy Carter, que va qüestionar la situació dels drets humans en Iran. Ademés, durant la década de 1970, Estats Units va enfortir els seus llaços econòmics en Aràbia Saudita, lo que va contribuir encara més al carpiment de la posició del Sha.[7]
Reclams
Alegació de participació britànica
Segons el llibre A Century of War: Anglo-American Oil Politics and the New World Order de F. William Engdahl, en 1978 s'hauria gestat una conspiració entre britànics i nortamericans per a derrocar al Sha Mohammad Resa Pahleví. Açò hauria coincidit en la revolució iraní i estaria vinculat al fracàs en les negociacions per a renovar l'Acort de Consorci de 1954, un pacte de vinticinc anys entre el govern del Sha i British Petroleum.[8]
Afirmacions de Mohammad Resa Pahlavi
Mohammad Resa Pahleví, en els últims dies del seu regnat, va afirmar: «Si li alces la barba a Jomeini, trobaràs la paraula HECHO EN INGLATERRA escrita baix la seua barbeta».[9]Esta declaració era una adaptació d'un dit popular: «Si li alces la barba a un mulá, trobaràs la paraula 'Fet en Gran Bretanya' estampada en la seua barbeta».[10]
Engdahl cita a Shah Mohammad Resa Pahleví, qui va atribuir el seu derrocament no als britànics, sino als nortamericans.
No ho sabia llavors —potser no volia saber-ho—, pero ara tinc clar que els nortamericans volien la meua eixida. Clarament, això era lo que volien els defensors dels drets humans del Departament d'Estat… ¿Qué devia pensar de la repentina decisió del Govern de cridar a la Casa Blanca al exsubsecretari d'Estat nortamericà George Ball com a assessor sobre Iran? Ball estava entre els nortamericans que volien abandonar-me i, en última instància, al meu país.[8]
Artícul de Ettela'at de 1978
El 7 de giner de 1978, l'agència estatal de notícies Ettela'at va publicar un artícul en el que acusava a Ruhollah Jomeini de ser un agent britànic i ho calificava de "poeta indi loco".[11][12]Ademés, l'artícul afirmava que la facció islamista liderada per Jomeini s'havia aliat en dissidents comunistes per a opondre's al proyecte de modernisació del règim. També sostenia que l'oposició de Jomeini al Sha estava motivada i finançada per interesses petrolers britànics.[13] Els seguidors de Jomeini, indignats per l'artícul publicat en Ettela'at, varen respondre organisant manifestacions que ràpidament es varen tornar violentes.[14]
Vore també
Referències
- ↑ «"The Globalists and the Islamists"».
- ↑ Pahlavi, Mohammadreza (1980). Answer to History. Stein and Day. pág. 23.
- ↑ «Khomeini: Elite thought clerics obey U.K orders». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2010. Consultat el 18 de març de 2025.
- ↑ Khomeini, Islamic Government, (1981), (pág.139, també pág.27-28, pág.34, pág.38). (Cita: «Els imperialistes britànics varen penetrar en els països de l'Est fa més de 300 anys. Coneixent tots els aspectes d'estos països, varen elaborar elaborats plans per a prendre el control d'ells».. pág.139)
- ↑ «"1979: Iran and America"».
- ↑ Cooper, Andrew. The Fall of Heaven: The Pahlavis and the Final Days of Imperial Iran. New York: Henry Holt and Co. ISBN 9780805098976. OCLC 922169321.
- ↑ Andrew Scott Cooper (2011). The Oil Kings: How the US, Iran, and Saudi Aràbia Changed the Balanç of Power in the Middle East. Simon & Schuster. ISBN 1-4391-5517-8.
- ↑ 8,0 8,1 «"What Really Happed to the Shah of Iran"». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2011. Consultat el 18 de març de 2025.
- ↑ Pipes, Daniel (15 de setembre de 1996). The Hidden Hand: Middle East Fears of Conspiracy. Palgrave Macmillan. ISBN 9780312162542.
- ↑ Defying the Iranian Revolution: From a Minister to the Shah to a Leader, Manouchehr Ganji, ISBN 0-275-97187-2, pág. 37
- ↑ Muslim Networks from Hajj to Hip hop, pág 77, ISBN 0-8078-5588-X
- ↑ Reinventing Khomeini: The Struggle for Reform in Iran, Daniel Brumberg, University of Chicago Press, 2001, pág. 92 ISBN 0-226-07758-6
- ↑ [Ettela'at 7 de giner de 1978, 7; republicado en chicotets canvis de puntuació en Shirkhani, Ali, Hamaseh-ye 19 Dey, (L'alçament del 9 de giner [1978]) Tehran: Entesharat-i Merkez-i Asnad-i Enqelab-i Eslami, 1998, 233-236. Quoted in Kurzman, The Unthinkable Revolution in Iran, (2004), pág.33
- ↑ U.S. Library of Congress Country Studies, Iran. The Coming of the Revolution. Decembre de 1987.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría conspirativa sobre la Revolución iraní» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.