Anar al contingut

James Callaghan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
James Callaghan

Leonard James Callaghan, Baró Callaghan de Cardiff (Portsmouth, Hampshire, 27 de març de 1912-Ringmer, Sussex Oriental; 26 de març de 2005), va anar un polític britànic que es va eixercitar com primer ministre del Regne Unit des de 1976 fins a 1979 i líder del Partit Laborista des de 1976 fins a 1979. Callaghan és fins a la data l'únic polític de l'història britànica que va ocupar totes les denominades «grans oficines de l'Estat»: va ser ministre de facenda (Chancellor of the Exchequer) entre 1964 i 1967, secretari d'Estat per a Assunts Interns (Home Department) entre 1967 i 1970 i secretari d'Estat per a Relacions Exteriors i de la Mancomunidad (Foreign Secretary) des de 1974 fins a la seua elecció com a primer ministre en 1976. Durant el periodo en que va estar a càrrec del Ministeri de Facenda l'economia britànica es trobava en una situació difícil: va tindre que bregar en un dèficit en la balança de pagaments i dificultats monetàries. En novembre de 1967 el govern es va vore forçat devaluar la lliura esterlina a pesar de que havia declarat prèviament que tal medida no anava a ser necessària. Callaghan va presentar la seua renúncia pero va terminar intercanviant la seua posició en Roy Jenkins. Com a viceministro d'Interior (secretari d'Estat per a Assunts Interns) Callaghan va enviar a les Forces armades en apoyo de la policia d'Irlanda del Nort.

Biografia

Leonard James Callaghan va nàixer en Portsmouth, ciutat costera del sur d'Anglaterra, el 27 de març de 1912. Va prendre el seu segon nom del seu pare, James (1877-1921), fill de pare catòlic irlandés (que havia fugit a Anglaterra durant la Gran Hambruna Irlandesa) i mare judeua. El seu pare va fugir de casa en la década de 1890 per a allistar-se en la Marina Real Britànica; com era un any massa jove per a allistar-se, va falsificar la seua data de naiximent i va canviar el seu llinage de Garogher a Callaghan per a que no es poguera rastrejar la seua verdadera identitat. Va ascendir al ranc de suboficial major.[1] [2] James Callaghan pare va servir en la Primera Guerra Mundial a bordo de l'acorazar HMS Agincourt. Despuix de ser desmovilizar en 1919, es va unir a la Guàrdia La La Costera i la família es va mudar a la ciutat de Brixham, en Devon. Va fallir solament dos anys despuix, en 1921, d'un atac al cor a l'edat de 44 anys, deixant a la família sense ingressos i obligada a dependre de la caritat per a sobreviure. La seua situació financera va millorar en 1924 en l'elecció del primer govern laborista, que va introduir canvis que varen permetre a la Sra. Callaghan rebre una pensió de viudetat de dèu chelins semanals, basant-se en que la mort del seu espós es va deure en part al seu servici militar.[3][4][5] En la seua autobiografia, Clave and chance, va recordar les dificultats econòmiques de la seua chiquea i l'ajuda prestada per un diputat laborista en morir el seu pare, James, nou anys més vesprada. "Des de llavors sempre vàrem ser laborista", va escriure. Va obtindre el Senior Oxford Certificate en 1929, pero no podia permetre's l'ingrés a l'universitat i, en el seu lloc, es va presentar a l'examen d'ingrés al Servici Civil.[6]

Als 17 anys, Callaghan es va anar a treballar com a empleat per al Inland Revenue en Maidstone en Kent. Mentres treballava en el Inland Revenue, Callaghan es va unir a la secció de Maidstone del Partit Laborista i a la Association of the Officers of Taxes (AOT), un sindicat per a esta branca del Servici Civil; a l'any d'unir-se, es va convertir en el secretari de l'oficina del sindicat. En 1932 va aprovar un examen del Servici Civil que li va permetre convertir-se en un alt funcionari fiscal, i en el mateix any es va convertir en el secretari de la secció de Kent del AOT. A l'any següent, va ser elegit membre del consell eixecutiu nacional de la AOT. En 1934, va ser transferit a les oficines de l'Agència Tributària en Londres. Despuix de la fusió de sindicats en 1936, Callaghan va ser nomenat funcionari sindical a temps complet i secretari adjunt de la Federació de Personal de l'Agència Tributària (IRSF), i va renunciar a les seues funcions en la funció pública.[7]

Durant el seu temps treballant en l'Agència Tributària, a principis de la década de 1930, Callaghan va conéixer a la seua futura esposa Audrey Moulton, i es varen casar en juliol de 1938 en Maidstone.[8]

El seu lloc sindical en la IRSF va posar a Callaghan en contacte en Harold Laski, president del Comité Eixecutiu Nacional del Partit Laborista i acadèmic de la London School of Economics. Laski ho va animar a presentar-se com a candidat al Parlament, encara que posteriorment li va demanar en repetides ocasions que estudiara i donara classes en la LSE. En 1940, despuix de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Callaghan va solicitar unir-se a la Marina Real Britànica, pero inicialment va ser rebujat degut a que ser funcionari sindical es considerava una ocupació reservada. Finalment, se li va permetre unir-se a la Reserva Voluntària de la Marina Real Britànica com a mariner ordinari en 1942. Mentres es preparava per al seu ascens, el seu examen mèdic va revelar que patia tuberculosis, per lo que va ingressar en l'Hospital Naval Real Haslar en Gosport, prop de Portsmouth. Despuix de la seua recuperació, va ser donat de baixa i assignat a funcions en l'Almirantazgo en Whitehall.[9][10]

Trayectòria política

James Callaghan va entrar en política, com a diputat per Cardiff, el 5 de juliol de 1945. Va eixercitar també distints càrrecs sindicals i va optar per primera volta aliderage del Partit Laborista a la mort d'Hugh Gaitskell, en 1963.[11]

Quan Wilson va guanyar les següents eleccions generals i va retornar com a primer ministre en març de 1974, va nomenar a Callaghan com a Secretari d'Assunts Exteriors. A penes dos anys despuix de escomençar el seu segon mandat com a primer ministre, Wilson va anunciar la seua dimissió el 16 de març de 1976. La seua popularitat entre tots els sectors del moviment laborista li va permetre guanyar la votació dels diputats laborista per aliderage. El 5 d'abril de 1976, Callaghan va ser designat primer ministre.[12]

Callaghan va aplegar al número 10 de Downing Street despuix de la dimissió d'Harold Wilson en 1976 i despuix d'haver controlat les tres carteres ministerials de major pes polític: chancellor o ministre de Finances, en 1964; ministre de l'Interior, en 1967, i cap de la diplomàcia, en 1974. La seua llarga experiència en les funcions de govern i el seu perfil com a candidat menys propens a causar divisions en el sí del Partit Laborista li varen assegurar la direcció del partit i del país en 1976. Al front del Ministeri de Facenda, es va resistir a devaluar la lliura esterlina fins que la conjuntura va fer inevitable la caiguda de la moneda i, en això, la seua dimissió del Tesor, en l'any 1967.cita requerida

En Interior, va ordenar el desplegament de tropes britàniques en Irlanda del Nort a la calor de les primeres manifestacions pro drets civils i els enfrontaments de la majoritària població protestant. Com a ministre d'Exteriors del Govern Wilson, Callaghan va conduir les negociacions que varen permetre l'entrada del Regne Unit en la Comunitat Europea. Els seus tres anys en Downing Street, com a primer ministre, varen concloure en el cridat hivern del descontent, en el país pràcticament paralisat per contínues folgas sindicals, que varen donar munició a l'oposició conservadora. Una moció de censura, que Callaghan va perdre per un vot, va precipitar la convocatòria de les eleccions generals de 1979, que varen sagellar l'ascens de Margaret Thatcher. L'ex primer ministre va ocupar el seu escan en els Comunes fins a 1987, quan va entrar en la Cambra alta com Lord Callaghan de Cardiff.

Obituario

«Va ser víctima dels acontenyiments, del temps i el destí, contra els que va lluitar constantment com a primer ministre britànic», va senyalar el obituario de la web de la BBC.

Vore també

Referències

  1. ↑ Conroy 2006. pp. 1–2
  2. ↑ Kenneth O. Morgan, Callaghan: A Life, 1997, p. 5: "His father's mother was Elizabeth Bernstein, from Sheffield; he was, therefore, a quarter Jewish as well."
  3. ↑ Conroy. 2006. pp. 2–4
  4. ↑ McKie, David. Obituary: Lord Callaghan.
  5. ↑ Obituary: Lord Callaghan of Cardiff.
  6. ↑ Conroy 2006 , págs. 3–5.
  7. ↑ Conroy 2006 , págs. 5–6.
  8. ↑ Conroy 2006 , págs. 6–8.
  9. ↑ Conroy 2006 , págs. 9–11.
  10. ↑ «Royal Naval Volunteer Reserve (RNVR) Officers 1939-1945  --  C». www. unithistories. com. Consultat el 2025-03-25.
  11. ↑ «CALLAGHAN, LEONARD JAMES, Lord Callaghan of Cardiff (1912 - 2005), politician | Dictionary of Welsh Biography». biography. wals. Consultat el 2025-03-25.
  12. ↑ My Losing Season, University of South Carolina Press, pp. 89–102.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=James_Callaghan&oldid=1432714»