Sorpresa d'octubre
Sorpresa d'octubre és un terme que, en la gerga política nortamericana, fa alusió a un possible event que puga influir potencialment en les eleccions de EE. UU. El nom ve donat perque el procés electoral se celebra el primer dimarts despuix del dia 1 de novembre, per lo que els hipotètics successos als que fa referència este terme polític ocorren en octubre.
L'orige del terme està en les eleccions presidencials d'Estats Units de 1972. En dita elecció concorrien el republicà Richard Nixon i el demòcrata, George McGovern, la qual va estar marcada per la Guerra de Vietnam. El 26 d'octubre, 20 dies abans del dia de les eleccions, el Conseller de Seguritat Nacional, Henry Kissinger va dir: «Crec que la pau està en les nostres mans».[1] En principi, és de supondre que esta afirmació -la qual no era precisa, ya que la pau es va conseguir tres anys més vesprada- va supondre una forta espenta a favor de Nixon, el qual finalment guanyaria les eleccions.
Un atre dels successos als que s'aludix com a «sorpresa d'octubre» va ser la victòria del candidat republicà, Ronald Reagan, front al demòcrata Jimmy Carter en les eleccions de 1980. Tot apuntava a que Carter obtindria la victòria segura, pero a finals de 1979, 52 ciutadans nortamericans varen ser seqüestrats en l'embaixada de EE. UU. en Iran (este país sofria per llavors un processe revolucionari). El seqüestre es va prolongar durant varis mesos. Si Carter afrontava el compromís en les urnes de novembre de 1980 en mig centenar de compatriotes seqüestrats no tindria res que fer, i açò ho sabien els republicans. Els analistes de Reagan varen descobrir en computar enquestes que si Carter conseguia lliberar als rehens tindria tot al seu favor i que si ho feya entre el 8 i el 25 d'octubre arrasaria en més de 10 punts de ventaja sobre Reagan. Si el partit republicà conseguia evitar que es produïra la sorpresa d'octubre, la victòria estaria més prop. Aixina que, no va haver lliberació dels rehens. En giner, Ronald Reagan va ser investit president. A les poques hores els rehens varen ser lliberats despuix de 444 dies de confinament (Crisis dels rehens en Iran).
Investigació
Les sospites es varen despertar pronte, un informe de l'Oficina de Desenroll Polític de la Casa Blanca va desvelar la maquinació republicana. Els membres d'este partit havien amprat tota la seua experiència en operacions d'inteligència per a evitar la sorpresa d'octubre i prorrogar el seqüestre. Un atre informe elaborat pel Comité de Defensa i Seguritat del Soviet Suprem de la URSS va aportar nous detalls dels acorts entre Reagan i el líder suprem d'Iran en eixe llavors, Ruhollah Jomeini.cita requerida Durant els mesos previs a les eleccions es varen celebrar vàries reunions en Madrit i París entre enviats del partit republicà i enviats d'Iran. Els republicans varen prometre que, si mantenien seqüestrats als nortamericans fins al cap de les eleccions, quan aplegaren al govern entregarien armes al règim de Jomeini. Els acorts es varen tancar en la capital francesa entre el 19 i el 20 d'octubre. A les reunions varen assistir William Casey, el cap de campanya de Reagan, (futur director de la CIA), i George H. W. Bush, director de la CIA i posterior vicepresident en Reagan. Tota la llogística que va amprar Bush per als desplaçaments a Europa i Àsia varen ser cedits per Salem bin Laden (germà d'Osama bin Laden, futur terroriste més buscat del món).
En opinió d'alguns analistes respecte a les eleccions nortamericanes de 2008, la sorpresa d'octubre es va produir en forma dels cataclisme bossístics que varen beneficiar electoralment a Barack Obama.
En les anteriors eleccions es va especular en la possibilitat de que el millonari George Soros poguera provocar un cataclisme en les bosses per a perjudicar a George W. Bush. Segons Soros (qui va conseguir la seua fortuna gràcies a generar terremots bossístics), una gran crisis en la Bossa seria necessària reorientar l'economia internacional. Encara que, encara es desconeix qué paper hauria eixercitat Soros en els últims acontenyiments en els parquet mundials.
Referències
- ↑ Kissinger 2003:591
Bibliografia
Kissinger, Henry. 2003. Ending the Vietnam War: A History of America's Involvement in and Extrication from the Vietnam War. With new and updated material. Simon and Schuster. Ona Zero. La rosa dels vents. La cara B.
https://archive.today/20120525210624/www.cbsnews.com/stories/2001/01/19/iran/main265499.shtml
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sorpresa de octubre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.