Anar al contingut

Teorema de Montel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis complex, un àrea de les matemàtiques, teorema de Montel referix a un de dos teoremas sobre famílies de funcions holomorfas. Estos reben el seu nom en honor a Paul Montel, i donen condicions baix les quals una família de funcions holomorfas és normal.

Este resultat també ha segut cridada teorema de Stieltjes–Osgood, en honor a Thomas Joannes Stieltjes i William Fogg Osgood.[1]

Les famílies uniformemente acotades són normals

La primera, i més senzilla, versió de la teorema declara que una família uniformemente acotada de funcions holomorfas definiedas en un subconjunt obert dels número complex és normal.

El següent corolari pot ser deduït a partir d'esta teorema, i resulta ser més forta que ell. Supongam que ℱ és una família de funcions meromorfas definides sobre un conjunt obert D. Si z0∈D és tal que ℱ no és normal en z0, i U⊆D és un entorn de z0, llavors ⋃f∈ℱf(U) és dens en el pla complex.

Funcions que ometen dos valors

La versió més forta de la Teorema de Montel (ocasionalment cridada Prova Fonamental de Normalitat) declara que una família de funcions holomorfas, totes les quals ometen els mateixos dos valors a,b∈ℂ, és normal.

Vore també

Notes

  1. ↑ Reinhold Remmert, Leslie Kay (1998). Classical Topics in Complex Function Theory, Springer, pp. 154. Consultat el 1 de març de 2009.

Referències

  • John B. Conway (1978). Functions of One Complex Variable I, Springer-Verlag. ISBN 0-387-90328-3.
  • {{{1}}} en Springer
  • J. L. Schiff (1993). Normal Families, Springer-Verlag. ISBN 0-387-97967-0.

Este artícul incorpora material de teorema de Montel en PlanetMath , que està disponible en virtut de la llicència Creative Commons Attribution/Share-Alike.