La teorema de Euclides–Euler és un teorema de la teoria de números que relaciona els número perfecte en els número primo de Mersenne. Afirma que un número par és perfecte si i només si té la forma 2p−1(2p−1), a on 2p−1 és un número primo. La teorema du el nom dels matemàtics Euclides i Leonhard Euler, que varen demostrar respectivament els aspectes "si" i "només si" de la teorema.

Mostrant, a través de les barres de Cuisenaire, que el 6 és un número perfecte.

S'ha conjeturado que existixen infinits número primo de Mersenne. Encara que la veritat d'esta conjectura seguix sent desconeguda, és equivalent, per la teorema d'Euclides-Euler, a la conjectura de que hi ha infinits número perfecte pares. No obstant, també es desconeix si existix inclús un únic número perfecte impar.[1]

Teorema i eixemples

Un número perfecte és un número natural que és igual a la suma de les seues divisores propis, els números que són menors que ell i ho dividixen en parts iguals (en restant zero). Per eixemple, els divisores propis de 6 són 1, 2 i 3, que sumen 6, per lo que 6 és perfecte.

Un número primo de Mersenne és un número primo de la forma 2p−1. Per a que un número d'esta forma siga primer, el propi p deu ser també primer, pero no tots els cosins donen lloc a cosins de Mersenne d'esta forma. Per eixemple, 23 − 1 = 7 és un cosí de Mersenne, pero 211 − 1 = 2047 = 23 × 89 no ho és.

La teorema de Euclides–Euler afirma que un número natural parell és perfecte si i només si té la forma 2p−1Mp, a on Mp és un cosí de Mersenne.[1] el número perfecte 6 prové de p=2 d'esta manera, ya que 22−1M2 = 2 × 3 = 6, i el cosí de Mersenne 7 correspon de la mateixa manera al número perfecte 28.

Història

Euclides va provar que 2p−1(2p−1) és un número par perfecte sempre que 2p−1 és primer. Est és l'últim resultat sobre la teoria de números en els Elements de Euclides. Euclides expressa el resultat afirmant que si una série geomètrica finita que comença en 1 i té raó 2 té una suma prima q, llavors esta suma multiplicada per l'últim terme t de la série és un número perfecte. Expressat en estos térmens, la suma q de la série finita és el cosí de Mersenne 2p−1 i l'últim terme t de la série és la potència de dos 2p−1. Euclides demostra que qt és perfecte, observant que la série geomètrica de raó 2 que escomença en q, en el mateix número de térmens, és proporcional a la série original; per tant, com la série original suma q=2t, la segona série suma q(2t−1)=2qt−q, i la suma de les dos séries és 2qt, el doble de el número perfecte supost. No obstant, estes dos séries són disjuntas entre sí i (per ser q cosí) agoten tots els divisores de qt, per lo que qt té divisores que sumen 2qt, demostrant que és perfecte.[2]


Més d'un mileni despuix de Euclides, Alhazen, cap a l'any 1000 de nostra era, conjeturó que qualsevol número perfecte parell és de la forma 2p−1(2p−1) a on 2p−1 és primer, pero no va poder demostrar este resultat.[3] No va ser fins al XVIII, més de 2.000 anys despuix de Euclides,[4] quan Leonhard Euler va demostrar que la fòrmula 2p−1(2p−1) dona lloc a tots els número perfecte pares.[1][5] Aixina que, existix una relació biunívoca entre els número perfecte pares i els cosins de Mersenne; cada cosí de Mersenne genera un número perfecte parell, i viceversa. Despuix de la demostració de Euler de la teorema d'Euclides-Euler, atres matemàtics han publicat diferents demostracions, com Victor-Amédée Lebesgue, Robert Daniel Carmichael, Leonard Eugene Dickson, John Knopfmacher, and Wayne L. McDaniel. La demostració de Dickson, en particular, s'ha utilisat habitualment en els llibres de text.[6]

Esta teorema es va incloure en una llistaweb dels "100 millors teoremes matemàtiques", que data de 1999, i que més vesprada va ser utilisada per Freek Wiedijk com benchmark per a provar la potència de diferents assistents de demostració . En 2021, la demostració de la teorema d'Euclides-Euler s'havia formalisat en 5 dels 10 assistents de demostració registrats per Wiedijk.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Stillwell, John(2010).«Mathematics and Its History».Springer.: 40..
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Vore en particular Prop. IX.36.
  3. ↑ Plantilla:MacTutor Biography
  4. ↑ Pollack, Paul; Shevelev, Vladimir(2012).«On perfect and near-perfect numbers».Journal of Number Theory.132(12): 3037–3046.doi:10.1016/j.jnt.2012.06.008.
  5. ↑ Euler, Leonhard(1849).«Commentationes arithmeticae».2: 627–636.(en latin). Llegit per primera volta davant la Berlin Academy el 23 de febrer de 1747, i publicat de modo pòstum. Vore en particular la secció 8, p. 88.
  6. ↑ Cohen, Graeme L.(March 1981).«Even perfect numbers».The Mathematical Gazette.65(431): 28–30.doi:10.2307/3617930.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».