Teorema d'Euclides-Euler
La teorema de Euclides–Euler és un teorema de la teoria de números que relaciona els número perfecte en els número primo de Mersenne. Afirma que un número par és perfecte si i només si té la forma , a on és un número primo. La teorema du el nom dels matemàtics Euclides i Leonhard Euler, que varen demostrar respectivament els aspectes "si" i "només si" de la teorema.

S'ha conjeturado que existixen infinits número primo de Mersenne. Encara que la veritat d'esta conjectura seguix sent desconeguda, és equivalent, per la teorema d'Euclides-Euler, a la conjectura de que hi ha infinits número perfecte pares. No obstant, també es desconeix si existix inclús un únic número perfecte impar.[1]
Teorema i eixemples
Un número perfecte és un número natural que és igual a la suma de les seues divisores propis, els números que són menors que ell i ho dividixen en parts iguals (en restant zero). Per eixemple, els divisores propis de 6 són 1, 2 i 3, que sumen 6, per lo que 6 és perfecte.
Un número primo de Mersenne és un número primo de la forma . Per a que un número d'esta forma siga primer, el propi deu ser també primer, pero no tots els cosins donen lloc a cosins de Mersenne d'esta forma. Per eixemple, 23 − 1 = 7 és un cosí de Mersenne, pero 211 − 1 = 2047 = 23 × 89 no ho és.
La teorema de Euclides–Euler afirma que un número natural parell és perfecte si i només si té la forma , a on és un cosí de Mersenne.[1] el número perfecte 6 prové de d'esta manera, ya que 22−12 = 2 × 3 = 6, i el cosí de Mersenne 7 correspon de la mateixa manera al número perfecte 28.
Història
Euclides va provar que és un número par perfecte sempre que és primer. Est és l'últim resultat sobre la teoria de números en els Elements de Euclides. Euclides expressa el resultat afirmant que si una série geomètrica finita que comença en 1 i té raó 2 té una suma prima , llavors esta suma multiplicada per l'últim terme de la série és un número perfecte. Expressat en estos térmens, la suma de la série finita és el cosí de Mersenne i l'últim terme de la série és la potència de dos . Euclides demostra que és perfecte, observant que la série geomètrica de raó 2 que escomença en , en el mateix número de térmens, és proporcional a la série original; per tant, com la série original suma , la segona série suma , i la suma de les dos séries és , el doble de el número perfecte supost. No obstant, estes dos séries són disjuntas entre sí i (per ser cosí) agoten tots els divisores de , per lo que té divisores que sumen , demostrant que és perfecte.[2]
Més d'un mileni despuix de Euclides, Alhazen, cap a l'any 1000 de nostra era, conjeturó que qualsevol número perfecte parell és de la forma a on és primer, pero no va poder demostrar este resultat.[3] No va ser fins al XVIII, més de 2.000 anys despuix de Euclides,[4] quan Leonhard Euler va demostrar que la fòrmula dona lloc a tots els número perfecte pares.[1][5] Aixina que, existix una relació biunívoca entre els número perfecte pares i els cosins de Mersenne; cada cosí de Mersenne genera un número perfecte parell, i viceversa. Despuix de la demostració de Euler de la teorema d'Euclides-Euler, atres matemàtics han publicat diferents demostracions, com Victor-Amédée Lebesgue, Robert Daniel Carmichael, Leonard Eugene Dickson, John Knopfmacher, and Wayne L. McDaniel. La demostració de Dickson, en particular, s'ha utilisat habitualment en els llibres de text.[6]
Esta teorema es va incloure en una llistaweb dels "100 millors teoremes matemàtiques", que data de 1999, i que més vesprada va ser utilisada per Freek Wiedijk com benchmark per a provar la potència de diferents assistents de demostració . En 2021, la demostració de la teorema d'Euclides-Euler s'havia formalisat en 5 dels 10 assistents de demostració registrats per Wiedijk.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Stillwell, John(2010).«Mathematics and Its History».Springer.: 40..
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Vore en particular Prop. IX.36.
- ↑ Plantilla:MacTutor Biography
- ↑ Pollack, Paul; Shevelev, Vladimir(2012).«On perfect and near-perfect numbers».Journal of Number Theory.132(12): 3037–3046.doi:10.1016/j.jnt.2012.06.008.
- ↑ Euler, Leonhard(1849).«Commentationes arithmeticae».2: 627–636.(en latin). Llegit per primera volta davant la Berlin Academy el 23 de febrer de 1747, i publicat de modo pòstum. Vore en particular la secció 8, p. 88.
- ↑ Cohen, Graeme L.(March 1981).«Even perfect numbers».The Mathematical Gazette.65(431): 28–30.doi:10.2307/3617930.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Euclides-Euler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.