Tenenet
Tenenet, també Tyenenet, Zenenet, Tanenet o Tenenit (Tnn.t, transliteraació del Manuel de Codage) era una antiga deesa egipcíaca del part i la protecció. Li la menciona en texts de l'época ptolemaica i en el Llibre dels morts.
Família
[editar | editar còdic]En un text d'Armant (Hermontis), sèu principal del seu cult, es fa referència a la deesa com a filla d'Amón i Mut.[1] Des de la dinastia XI li la venerava com consorte del deu en cap de falcó, Montu. Abdós varen ser considerats en el seu dia els pares de Horus-Ra-pa-jered, una forma infantil sincretizada de les deidades Ra i Horus.[2] Un text d'Edfu afirma que la deesa Iunit "s'assembla a la mare que la va crear", lo que pot indicar que Tenenet era vista com la seua mare.[3]
Orígens històrics
[editar | editar còdic]Tenenet era una deidad local la presència de la qual està atestada principalment des del Regne Mig fins als periodos ptolemaico i romà. Les seues primeres referències es remonten a la ciutat de Tod, a on li la descriu com "la deesa Tenenet, la que residix en Tod".[4] El seu nom podria ser un participi de l'antic verp egipcíac tni ("elevar"). Per tant, el seu nom podria traduir-se com "l'elevada" o "l'exaltada".[5]
Durant el Regne Nou, Rattaui era la principal consorte de Montu en Karnak, Medamud i Tod, mentres que Tenenet i Iunit eren venerades en Armant. A pesar de l'importància de Tenenet en Armant, Rattaui també tenia un paper destacat en Tod i era particularment significativa en la mammisi de Armant, coneguda com "el temple de Rattaui". Abdós deeses estaven vinculades a diferents formes locals de Montu: Rattaui a Montu-Ra, local de Tebas i Tenenet a Montu-Ra-Horajti, local de Armant.[6]
En Tebas, la deesa també formava part de l'Enéada tebana. La versió tebana de l'Enéada constava de 15 membres a diferència de l'Enéada de Heliópolis. Ademés dels deus d'Heliópolis, es varen incloure vàries atres deidades de la regió tebana, com Montu, Horus, Hathor, Sobek, Tenenet i Iunit. Ací, també, el número i els noms dels membres no estaven fixats canónicament, sino que existix cert grau de variació. Amón i Amonet es varen incloure ocasionalment, pero generalment es consideraven fòra de l'Enéada.[7]
Més vesprada es va fusionar en Rattaui,[8] Isis i Iunit.[9]
Rols mitològics
[editar | editar còdic]Creadora i Deesa mare
[editar | editar còdic]Tenenet és representada com una poderosa deesa creadora i figura maternal. Es fa referència a ella com la "mare de les mares", la "mare dels deus" i la "mare divina que va donar a llum als deus", en una conexió específica en Ra com la "mare divina de Ra". En Armant, un sacerdot ptolemaico ostentava el títul de "el que acontenta a la mare de Montu, Tenenet". Atres epítets són "l'antepassada de deus i deeses" i "l'ou centelleante que va sorgir de Nun". També li la crida "la gran Neit que va iniciar l'embaràs" i "la vaca dels grans del Primer Temps Primigeni, unint-se al seu marit com un bou".[10] A Tenenet li l'associava en el part i li l'invocava com a protectora del úter de les dònes embarassadas.[11] Li la solia representar en el cap coronat per un úter vacú, com la deesa Mesjenet.[12] També li la podia representar en el disc solar i el ureo en el cap, com Hathor.[13] Maria-Theresia Derchain-Urtel va plantejar en 1979 el hipòtesis de que l'orgue genital femení en el cap de Tenenet simbolisava la seua conexió en el "renaixença espiritual" del faraó despuix de la seua coronació: de fet, Tenenet devia presidir l'entrada del governant com a deu en el món espiritual, mentres que Mesjenet devia protegir-li en la seua entrada (part) en el món físic.[13][1]
També es pot fer referència a Tenenet en un mit tebano de la creació conegut com la "Cosmogonia de Jonsu", que es troba en el temple principal del deu Jonsu dins del complex de temples de Karnak. En este mit, la deidad sincrética Ptah-Tatenen-Jonsu eyacula "cap a este úter en la mar", que va ser creat dins de la capella Tnn.t. L'egiptòlec Mendel, en la seua traducció, propon la teoria de que esta capella podria simbolisar a la pròpia Tenenet, que representa la terra primordial. El "úter de la mar" és un epítet associat a Mut i a Rattaui com a figures maternes, i possiblement a Neit. Jonsu impregna una entitat femenina dins de les aigües primordials per a donar a llum l'ou primordial.[14]
Deesa solar
[editar | editar còdic]Tenenet, com atres deeses solars, va adoptar epítets comunament associats en Hathor i Tefnut, com "Filla de Ra" i "Ull de Ra", "Senyora del Cel" o "Senyora de Tots els Deus". En freqüència li la representa com "l'ureo de Ra", "la gran serp sobre la front de Horajti, una flama dorada que allumena la terra" o "la flama de llum que crea allumenament". Més vívidament, li la descriu com "la major dels deus i deeses que cura a Ra ascendint com un ureo per a desnugar un alé de fòc sobre els seus enemics". En el seu paper de ureo apotropaico, Tenenet va ser vital en la protecció de Ra, guanyant-se títuls com "agent de Ra que crema la carn dels seus enemics".[15]
Deesa de la cervesa
[editar | editar còdic]Tenenet també era una deesa de la cervesa i de la seua elaboració. El seu nom pot haver derivat de la paraula "tenemu" que significa cervesa.[16] Apareix en la "Festa de l'embriaguea", dedicada a Hathor per a commemorar la llegenda de que la cervesa va salvar a l'humanitat de la seua destrucció per Sejmet.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Derchain-Urtel, 1979, p. 75.
- ↑ Fareed, M. S., Shaikh Al Arab, W. i Abdelhamid, T. (2021). The Iconography of Goddess Tjenenet from the Middle Kingdom to the Clapix Period. International Journal of Heritage, Tourism and Hospitality, vol. 15, nº. 1. p. 2.
- ↑ Klotz, David (2008). Kneph: The Religion of Roman Thebes. Ann Arbor: ProQuest LLC. p. 176.
- ↑ Fareed, Shaikh Al Arab i Abdelhamid, T. 2021, p. 2.
- ↑ Fareed, Shaikh Al Arab i Abdelhamid, T. 2021, p. 14.
- ↑ Klotz, 2018, p.307-308.
- ↑ Helck, W. i Otto, E. (1982). Lexikon der Ägyptologie: Megiddo-Pyramiden. Wiesbaden: Otto Harrassowitz Verlag. p. 476.
- ↑ Manfred Lurker, The Routledge Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, Routledge 2004, ISBN 0-415-34018-7, p. 208.
- ↑ W. Max Muller, Egyptian Mythology, Kessinger Publishing, 2004, ISBN 0-7661-8601-6, p. 150.
- ↑ Klotz, 2008, p. 94.
- ↑ Christian Jacq, Els Egyptiennes, Perrin, 1996, ISBN 2-262-01075-7.
- ↑ «Ancient Egyptian Gods; Tjenenet» (en en). Consultat el 1 de febrer de 2025.
- ↑ 13,0 13,1 «Tjenenet». Consultat el 1 de febrer de 2025.
- ↑ Klotz, 2008, p. 149.
- ↑ Klotz, 2008. p. 309-310.
- ↑ Tjenenet. J. Hill. 2016. Ancient Egypt Online. Consultat l'1 de febrer de 2025.
- ↑ Festivals in Ancient Egypt. Joshua J. Mark, World History. 17 de març de 2017. Consultat l'1 de febrer de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Derchain-Urtel, Maria-Theresia (1979). Synkretismus in ägyptischer Ikonographie - Die Göttin Tjenenet. Göttinger Orientforschungen, vol. IV. Wiesbaden: Harrassowitz Verlag.
- Fareed, M. S., Shaikh Al Arab, W. i Abdelhamid, T. (2021). The Iconography of Goddess Tjenenet from the Middle Kingdom to the Clapix Period. International Journal of Heritage, Tourism and Hospitality, vol. 15, nº. 1.
- Klotz, David (2008). Kneph: The Religion of Roman Thebes. Ann Arbor: ProQuest LLC.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tenenet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.