Tod

Tod

Tod va ser una ciutat del Antic Egipte situada a 20 km al sur de Luxor i enfront d'Armant. En egipcíac antic es dia Dyerty, va rebre el nom de Tuphion dels grecs, Tufium (o Tuphium) dels romans i posteriorment es va cridar Tod en idioma àrap.

Pla del temple de Montu en Tod.

En esta ciutat s'adorava al deu falcó Montu, que era la forma guerrera d'Horus. La seua forma terrenal era el bou Bujis (en egipcíac Baj), i el seu principal lloc de cult va ser Armant.

En Tod, l'arqueòlec Bisson de la Roque, membre de L'Institut français d'archéologie orientale (IFAO), va trobar en 1936 durant l'excavació del temple de Montu (descobert en 1934, construït inicialment al final de la dinastia V i acabament durant l'Imperi Mig), el cridat Tesor de Tod, hui repartit entre el Museu del Louvre i el Museu Egipcíac d'El Caire. El tesor consistia en objectes llaurats, lapislázuli, cilindres, cadenes d'argent i uns atres (inclosa una estàtua en bronze d'Osiris) que provablement eren pagaments de tributs estrangers. Les excavacions es varen iniciar en 1913 i no varen cessar fins a 1991, quedant establit finalment que Nag al-Madamud, Karnak, Armant i Tod eren els principals llocs de veneració al deu Montu.

El temple, construït inicialment per Mentuhotep I, va ser reformat pels ptolomeos, especialment per Ptolomeo VII i Ptolomeo XII, als quals se'ls atribuïxen part de la decoració, la seua restauració i una nova entrada. També hi ha algunes parts atribuïdes al regnat d'Antonio Pío. Prop del temple ptolemaico hi ha un chicotet quiosc romà.