Bujis

Archiu:Buchis.svg

Bujis

Archiu:Relief Boukhis.JPG

Bajorrelieve representant a l'emperador Trajano realisant una ofrena a Bujis en Medamud.

Archiu:Stele buchis.jpg

Estela commemorativa de la mort i sepeli d'un bou Bujis durant el regnat de Tiberio.

Bujis (nom grec) o Baj (nom egipcíac) és el nom que rebia el bou considerat l'encarnació de Ra i Osiris en la mitologia egipcíaca; també era el ka de Montu. Estava relacionat en el poder germinador i la fecunditat del sol.

S'elegia un bou salvage com a encarnació de Montu, i era venerat com a tal. En el temps els criteris per a elegir el bou es varen fer més rígits, elegint bous en el cos blanc i la cara negra. Quan estos bous (o les seues mares) morien eren momificados, i es duyen a un cementeri conegut com el Bujeum. Les mares varen ser considerades com a representacions d'Hathor, la mare d'estes deidades.

Iconografia

Era representat com un bou de cos blanc i el cap negre tocat en un ureo, en disc solar i dos altes plomes; també com a home en cap de bou.

Cult

Es venerava en la ciutat d'Hermontis, com "Bou de les montanyes i l'ocàs" i en Medamud. Baj va ser identificat com una forma d'Apis, i per lo tant considerat com una encarnació d'Osiris. L'últim sepeli d'un bou Bujis en el Bujeum de Hermontis va ser en 340 d. C. El cult al bou es va prolongar fins a al voltant de l'any 360de nostra era, quan va ser destruït per l'aument del fonamentalisme cristià en l'imperi romà.

El Bujeum va ser descobert en 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oràcul.

Macrobio comenta d'ell que cada hora canviava de color.

Vore també

• Apis
• Bou (mitologia)

Referències

Bibliografia

• Muller, W. Max (2004). Egyptian Mythology, Kessinger Publishing. ISBN 0-7661-8601-6.
• Frankfurter, David (2000). Religion in Roman Egypt: Assimilation and Resistance, Ed. Princeton University Press. ISBN 0-691-07054-7.
• Daly, M. W. i Petry, C. F. (1998). The Cambridge History of Egypt, Ed. Cambridge University Press. ISBN 0-521-47137-0.