Temple de Jano (Autun)
El temple conegut com a temple de Jano és un edifici religiós celto-romà situat en Autun, en el departament de Saona i Loira en França, al noroest de l'antiga ciutat de Augustodunum.
Este temple forma part d'un vast santuari, l'extensió del qual i complexitat estan sent desvelades per les excavacions que varen començar en 2013 i continuaran fins a 2016 i després 2019, en una zona l'ocupació de la qual es remonta al Neolític i que va conéixer una important fase de construcció monumental en el I; va ser abandonat res més començar l'Alta Edat Mija, pero les seues estructures varen ser reutilisades per a construir una estructura defensiva medieval. Es conserven dos seccions de la seua cella quadrada, de més de 20 m d'altura, restants dels fonaments del seu períbolo i edificis auxiliars. La dedicació del temple a la deidad romana Jano no es basa en cap fet arqueològic o històric i es desconeix a quin deidad es rendia cult en este temple.
El temple de Jano figura en la llista de monuments històrics protegits en 1840, elaborada en 1840, de monuments històrics protegits.
Localisació
[editar | editar còdic]
El temple es troba fòra de les antigues muralles de la ciutat de Augustodunum, en un lloc anomenat la Genetoye,[1] a la vora de l'antiga calçada que, despuix de la Porta de Arroux i una volta travessat el riu Arroux, es dirigia cap a Lutecia (París) per l'oest, el vall del Loira i Cénabo (Orleans).[2][3]
El lloc està situat a una altitut mija de 290 metros en un replanell que descendix gradualment cap a les valls del Arroux, al sur, i del Ternin, un dels seus afluents, a l'est.[4]
Història
[editar | editar còdic]
El història del temple està indisolublement lligada a la de la zona en la que es troba; el jaciment de Genetoye va ser ocupat ya en el Neolític i despuix, sense interrupció significativa, fins a l'Edat Mija.[5]
La prospecció geofísica i la fotografia aérea han demostrat l'existència d'un vast recint neolític, acompanyat d'elements de funció mal definida.[6]
Les excavacions portades a terme en el lloc des de 2012 han revelat la presència d'una ocupació lateniense que continua en época d'Augusto. També s'han trobat obres, la naturalea de les quals i funció encara estan per definir, potser un edifici de cult primitiu, baix la servitut de pas del temple; estan datades en la primera mitat del periodo de el I.[7] El teatre Haut-du-Verger, descobert en la mateixa zona en 1976 [8] i excavat a l'any següent,[9] també va substituir a un atre edifici en el mateix emplaçament.[10] Els principals monuments del lloc, inclosos el teatre i el temple de Jano, semblen haver segut construïts en la segona mitat de el I o a principis de el II,[11] en posteriors alteracions i desenroll. És possible que hi haguera una presència militar en el lloc a finals del periodo III,[12] periodo més allà del com no hi ha proves d'ocupació.[13]
En l'Edat Mija, la cella del temple es va reutilisar per a construir una estructura fortificada en un fos; açò pot explicar en part el bon estat de conservació del temple.[14]
El temple de Jano figura en la llista de monuments històrics de 1840 com monument històric.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El temple de Jano data provablement de la segona mitat de el I, com tots els principals monuments de Augustodunum.[11]
Encara que es tracte d'un monument antic, la seua suposta dedicació al cult de Janus carix de fonament; es desconeix la deidad a la que estava dedicat. El nom Jano podria ser simplement una distorsió del topònim Genetoye [15] (lloc a on creix la retama), atestat des de el XVI, i, prop del temple, una placa explicativa nos ho recorda: «Al noroest de la ciutat antiga, en la vora dreta del riu Arroux, es va desenrollar un barri els únics vestigis del qual visibles, el temple conegut com "Temple de Jano", subrallen la seua vocació cultual. [...] La forma particular d'este temple, conegut com fanum, és de tradició gala, encara que la seua tècnica de construcció, que data de el I, és romana. El nom de Jano li va ser associat erròneament en el XVI per el historiador Pierre de Saint-Julien de Balleure, que va interpretar el nom de la zona a on s'alça com La Genetoye. Este terme designa en realitat un lloc a on creixen retamas. La divinitat venerada ací seguix sent completament desconeguda. [...] »
El santuari (cella i galeria)
[editar | editar còdic]
La cella s'establix sobre una planta casi quadrada (16,8 x 16,35 m) i el seu alçat es conserva sobre els 24 m aproximadament, tot un récort per a la Galia[16] Els murs tenen una gruixa de 2,2 m, construïts en pulcro menut aparelle. L'entrada va deure estar en un dels murs que falten, provablement en el costat este.
Dos murs (sur i oest) s'han conservat per complet i els inicis dels atres dos encara són visibles. El parament dels murs està format en la seua totalitat per menudes unitats de cascots quadrats d'arenisca sense inclusions de terracota i encara són visibles els buits de mechinales que sostenien el andamiaje; el núcleu de la muralla està compost per blocs de pedra units en morter.[17] El mur este estava provablement perforat per la porta d'entrada a la cella, disposició habitual en els temples celto-romans.[18] L'exterior dels murs tenia quatre hornacinas rectangulars que albergaven estàtues i tres chicotetes obertures arrematades per arcs de descàrrega de pedra de 13 m d'altura que allumenaven l'interior de la cella. L'interior del mur estava buidat per quatre grans casetes estovats de 3 m d'ample i 5,6 m d'alt, pero un buit en el mur dona ara l'apariència de grans vans.[19] El mur oest presenta una caseta central de volta de quarto d'esfera que, front a l'entrada, va poder albergar una estàtua de la divinitat a la que estava dedicat el temple. La cella estava pavimentada en opus sectile, del que s'han trobat fragments, i en el seu centre es va instalar un edículo la base del qual encara es conserva. Hauria estat cobert per una teulada a quatre aigües.[20]
Buits de voltons en l'exterior dels murs a 9 m del sol i hiladas de zócalos paralels als murs i a 5,4 m d'ells evidencien l'existència d'una galeria coberta que discorria al voltant de la cella, segons el model de temple galorromano observat en Périgueux en la Torre de Vésone. Esta galeria estava provablement formada per columnes empotrades en el mur períptero i que soportaven una teulada inclinada.[21]
El períbolo
[editar | editar còdic]Una períbolo delimitava la zona sagrada entorn al santuari, com sol ocórrer en este tipo d'edificis.[20] Les dimensions propostes despuix de les excavacions de el XIX (75 x 50 m) no poden confirmar-se.[22] Estudis realisats en 2012 varen revelar l'existència de dos períbolos successius i concèntrics, el més antic dels quals, possiblement dotat d'un pòrtic, podria estar adossat al temple de Jano o a un edifici de cult anterior.[7] Al sur de la cella i dins del recint del mur perimetral, uns murs nivellats podrien indicar la presència d'un edifici anexe.[23][24]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Temple de Janus» (en fr). Base merimée, ministère français de la Culture. Notice nº PA00113101. Consultat el 16 de setembre de 2023.
- ↑ (2010).20ème colloque de l'association bourguignonne dones sociétés savantes.Consultat el 16 de setembre de 2023.
- ↑ (2007).Revue archéologique de l'Est.56
- 363–369.Consultat el 16 de setembre de 2023.
- ↑ «Géoportail» (en fr). Consultat el 16 de setembre de 2023.
- ↑ Yannick Labaune. «Els fouilles programmées sur li complexe antique d’Autun « La Genetoye », premiers résultats / été 2013» (en fr). li site de l'UMR Artehis (CNRS, Université de Bourgogne et ministère de la Culture et de la Communication). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de setembre de 2023.
- ↑ Autun12,, p. 21.
- ↑ 7,0 7,1 Tisserand, 2014, pp. 37-38.
- ↑ Jean-Bernard Devauges(1979).Gallia.37(2)Consultat el 16 de setembre de 2023.
- ↑ (1977) Rapport de fouilles, théâtre, lieu-dit Li Haut-Verger (en fr), Service régional d'archéologie Bourgogne, pp. 1 a 7.
- ↑ Tisserand, 2014, Filipe Ferreira et Antoine Louis.
- ↑ 11,0 11,1
- ↑ Autun05,, p. 154.
- ↑ Autun05,, p. 109.
- ↑ Tisserand, 2014, pp. 36-37.
- ↑ ,, p. 646.
- ↑ Fauduet, 1993, p. 72.
- ↑ ,, culte.
- ↑ Fauduet, 1993, pp. 64-65.
- ↑ Duval y Quoniam, 1963, p. 176.
- ↑ 20,0 20,1 Duval y Quoniam, 1963, p. 185.
- ↑ Albert Grenier(1957).Comptes-rendus dones séances de l'Académie dones inscriptions et belles-lettres.(3)
- 260-262.doi:10.3406/crai.1957.10778.
- ↑ Autun09,, p. 129.
- ↑ Duval y Quoniam, 1963, p. 177.
- ↑ (1988).Architecture et urbanisme en Gaule romaine. L'architecture et la ville.Errance.1
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV.AA. (19 de setembre de 2009). Étudier els lieux de culte de Gaule romaine - actes de la table-ronde de Dijon, 18 (en fr).
- (1963) Relevés inédits dones monuments antiques d'Autun (Saône-et-Loire).
- (2005) Els cités dones Éduens et de Châlon durant l'Antiquité tardive (v. 260-530 env.) - Contribution à l'étude de l'Antiquité tardive en Gaule centrale (en fr).
- (2014) Journée d’actualité archéologique en pays éduen : actes de la journée du 18 avril 2014 (en fr).
- (1994) Carte archéologique de la Gaule 71-2. Atles dones vestiges gall-romains d'Autun (en fr), Maison dones sciences del homme. ISBN 978-2-87754-022-3.
- (2008) Recherches sur els élévations du temple dit de "Janus" à Autun (71). Mémoire de master « histoire et archéologie dones mondes antiques » (en fr), Université de Bourgogne.
- (1963).Gallia.21(1)
- 155-189.doi:10.3406/galia.1963.2385.
- (1993) Els temples de tradition celtique en Gaule romaine (en fr), Éditions Errance. ISBN 2-87772-074-8..
- (1889) Autun et ses monuments (en fr), Dejussieu.
- (2005) aneu=Autun05 Els cités dones Éduens et de Châlon durant l'Antiquité tardive (v. 260-530 env.) : Contribution à l'étude de l'Antiquité tardive en Gaule centrale (en fr), Université de Bourgogne.
- (2010).Revue del histoire dones religions.(4)
- 639-662.Consultat el 18 de setembre de 2023.
- (2012) Étudier els lieux de culte de Gaule romaine. Actes de la table-ronde de Dijon, 18 - 19 septembre 2009 (en fr), Monique Mergoil. ISBN 978-2-35518-029-3.
- (2012) Nouvelles recherches archéologiques dans li quartier du temple dit de Janus à Autun (Saône-et-Loire) (en fr), Artehis (CNRS, Université de Bourgogne et ministère de la Culture et de la Communication).
- (2012) Journée d’actualité archéologique en Autunois et en Bourgogneː23 mars 2012, Autun (en fr), Artehis (CNRS, Université de Bourgogne et ministère de la Culture et de la Communication).
- (2014) Journée d’actualité archéologique en pays éduen. Actes de la journée du 18 avril 2014 (en fr), Artehis (CNRS, Université de Bourgogne et ministère de la Culture et de la Communication). ISBN 978-2-9552224-0-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Jano (Autun)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.