Porta de Arroux
La Porta de Arroux o Porta de Sens és una de les portes d'entrada a Augustodunum (Autun), en el departament francés de Saona i Loira.
Construïda durant el regnat d'Augusto, de la mateixa manera que el restant de les muralles de la ciutat, la porta conduïx cap al nort, en direcció a Auxerre. Porta defensiva, la seua configuració també permetia recaptar drets sobre les mercaderies que passaven per ella gràcies a la construcció d'una esclusa. També es va concebre com una estructura monumental per a reflectir el prestigi de la ciutat.
S'han conservat part de la planta baixa i dels pisos superiors, i estos restants varen ser declarats monuments històrics en 1836.
Context geogràfic
En l'época d'Augusto, l'antiga ciutat de Augustodunum estava rodejada per una muralla de 6 km de llarc construïda a mija altura del tossal sobre la que s'alçava la ciutat. La muralla estava travessada per quatre portes principals, situades aproximadament en els quatre punts cardinals: la Porta de Arroux al nort, la Porta de Saint-André a l'est, la Porta de Roma al sur i la Porta de Saint-Andoche a l'oest.[1]
La Porta de Arroux i la Porta Saint-André estan prou ben conservades, mentres que la Porta Saint-Andoche permaneix en ruïnes, pero la Porta de Roma ha desaparegut per complet.[2]
La via Agripa travessa la ciutat de sur a nort, a on forma el penca maximus. Procedent de Cabillonum (Chalon-sur-Saône) i entrant en la ciutat per la Porta de Roma, ix per la Porta de Arroux per a dirigir-se cap a Autessiodurum (Auxerre). Just despuix de creuar la de Arroux, un ramal cap a l'oest conduïx a Avaricum (Bourges).[3]
Descripció i funciones
Arquitectura complexa
La Porta de dArroux, també coneguda com a Porta de Sens,[4] està formada per quatre passos estovats; els dos més amples del centre estan reservats als vehículs, mentres que els dos més estrets dels costats són per als peatons.[2] Els passos centrals es tanquen per mig d'una grada els recalats de la qual guia, tallades en la pedra, encara són visibles. Els passages laterals estan tancats per portes de fusta.[5] En el primer pis, una galeria de dèu arcades, originalment coberta, dona continuïtat al recorregut mural, pero també alberga el mecanisme del despalladora.[2] L'esgambi d'esta secció és de 18,55 m[6], en una altura de 16 m.[4]
A abdós costats de la porta, dos torres monumentals, d'uns 10 m [7] d'ample cada una, servien d'atalayes. Estan construïdes en forma absidial cap a l'exterior de la ciutat, en una frontera plana cap a l'interior, similar a la de la Porta Saint-André.[2]
A principis dels anys 2010, es va demostrar l'existència d'un atre edifici, en el costat de la ciutat, contràriament a les propostes de Paul-Marie Duval en 1954.[6] Estava unit al restant de l'estructura per dos murs que vorejaven la carretera, pero va desaparéixer molt pronte. Aixina que, l'edifici té l'aspecte d'una doble porta en pati interior, que funciona com una espècie de vestíbul comparable a la que existix en la Porta d'Augusto de Nimes, per eixemple.[8]
En la construcció de la porta es varen utilisar tres tipos de roca. El zócalo de les jambas dels vans és d'arenisca feldespática, que es troba a uns dèu quilómetros a l'est de Autun; els paraments són de calcàrea oolítica, els jaciments de la qual es troben a més de 30 quilómetros a l'est; la mampostería, com la major part del mur cortina a abdós costats de la porta, utilisa granit i gneis de pedrera local.[9]
-
La porte d'Arroux; alçat de Jean Roidot-Déléage (XIX). -
Porta de Arroux vista des de fòra de la ciutat -
Porta de Arroux vista des de fòra de la ciutat. -
Detall d'un pas de peatons. -
Detall de les calçades. -
Torre absidial de la Porta de Saint-André.
Un conjunt funcional i estètic
A la llum dels estudis més recents, ara comprenem millor el funcionament de la Porta de Arroux, gràcies sobretot al descobriment del pati central i de l'esclusa que formava. La seua funció defensiva és indiscutible, ya que servia per a filtrar l'entrada en la ciutat, com ho demostren els dispositius utilisats per a tancar les portes, les torres massices que la flanquegen i la galeria situada sobre ella. També tenia, sense dubte, una funció comercial, ya que es cobraven imposts sobre les mercaderies que passaven per ella.[10]
No obstant, l'aspecte estètic i monumental de l'edifici també s'aprecia en la seua colocació, a mitat de la via Agripa per al viager que acabava de creuar el Arroux i entrara en Augustodunum, pero també en el seu estil arquitectònic i en el material del que està fet, de color clar quan és «nou». «___protected_title_1___ és una ciutat poderosa i rica, i cal mostrar-la».[11]
Referències
- ↑ Labaune, 2014, pp. 44-45.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Labaune, 2014, p. 46.
- ↑ Rebourg, 1998, p. 152.
- ↑ 4,0 4,1 Rebourg, 1998, p. 166.
- ↑ Labaune, 2014, p. 48-49.
- ↑ 6,0 6,1 Duval, 1954, p. 82.
- ↑ (1988) Architecture et urbanisme en Gaule romaine. L'architecture et la ville (vol. 1) (en fr), Éditions Errance, p. 97. ISBN 2-903442-79-7.
- ↑ Labaune, 2014, p. 49.
- ↑ (març de 2019).Journée d'actualité archéologique en territoire éduen. Actes de la journée du 30 mars 2018.Service archéologique de la ville d'Autun.: 8.ISSN 2494-2677.(en fr)
- ↑ Labaune, 2014, p. 48.
- ↑ Labaune, 2014, pp. 47-48.
Bibliografia
- (1954).Bulletin de la Société nationale dones antiquaires de France.: 81-87.doi:10.3406/bsnaf.1954.1859.(en fr)
- (1963).Gallia.XXI(1): 155-189.doi:10.3406/galia.1963.2385.(en fr)
- (2014) Autun antique (en fr), Éditions du patrimoine. ISBN 978-2-7577-0331-1.
- Alain Rebourg(1998).Gallia.LV: 141-236.doi:10.3406/galia.1998.3002.(en fr)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta de Arroux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.