Anar al contingut

Temple d'Apolo Zoster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple d'Apolo Zoster

El Temple d'Apolo Zoster és un temple grec els restants del qual estan localisats en Vouliagmeni en Atenes, Grècia.

Ubicació i descobriment

El Temple va ser descobert quan els chiquets de l'Orfenat Vouliagmeni jugaven en lo que ara es coneix com la plaja Astir.[1] El lloc es troba ara sumergit darrere de la plaja i està rodejat per herba i bardices. El Temple està casi al nivell de mar per lo que a sovint és inundat durant els mesos fora de l'estiu.

Les inscripcions trobades en les ruïnes confirmen que el lloc és el Temple d'Apolo Zoster. Les excavacions varen ser mampreses pels arqueòlecs K. Kourouniotes i M. Pittidis durant els anys 1926–1927. Esta acció va poder confirmar les referències a les fonts lliteràries antigues: Pausanias menciona que esta era l'ubicació del santuari més important del Demo àtic de Aixōnides Halaí (en griego: Αἰξωνίδες Ἁλαί:), en atres paraules la salina de Aixōnē.[2] Este antic demo va incloure les àrees modernes de Voula i Vouliagmeni.[1]

El temple s'assenta en la llengua mija d'un promontori de tres llengües que va ser famós en l'Antiguetat com a veta Zoster.[3] Heródoto escriu que despuix de la batalla de Salamina, els perses varen confondre les roques del promontori per barcos grecs.[4]

Història

Pausanias va creure que en esta ubicació Leto, que estava embarassada de Zeus, es va afluixar el seu cinturó dorat o zoster, quan era perseguida per una enujat Hera. Leto va creure que estava a punt de donar a llum als bessons coneguts com Apolo i Artemisa.[2]

Pausanias ho va descriure en el II:

En Zoster [en Ática] en la costa es troba un altar a Atenea, aixina com a Apolo, Artemisa i Leto. El història és que Leto no va donar a llum als seus chiquets ací, pero va afluixar el seu cinturó en vistes al seu part, i el lloc va rebre el seu nom a partir d'este incident.[5]

El temple va ser fundat en el VI, en el Periodo Arcaic. És de construcció rectangular, 10,8 m per 6 m, i té un sekos i un ádyton. El pis del temple "és una construcció única i bona de lloses grans i rectangulars."[1]

El sekos està separat del ádyton per una paret que va ser construïda en una fase més tardana, en el IV. Dins del sekos estan resguardats:

  • Tres basas en les que estaven les estàtues de cult a Leto, Apolo i Artemis. Dos de les bases preserven les inscripcions gravades "HALAIES ANETHESAN". Açò significa que els ciutadans del demo d'Halas Exónides varen oferir estes estàtues per a adorar a les deïtats.
  • El tro de marbre del sacerdot del temple.
  • l'altar de marbre en una inscripció referida a la reparació del temple durant el IV, quan Polístrato era sacerdot del temple.[1]

El peristilo va ser afegit durant el IV, comprenent una columnata al voltant del temple que va constar de quatre columnes a lo llarc dels costats estrets del Temple, i sis columnes a lo llarc del costat més llarc del Temple.[1]

Davant del Temple està la base d'un gran altar rectangular que medix 4,25 m per 2,25m. En l'extrem nordest del Temple es troba una basa quadrada de dos escalons en la que possiblement estava una estàtua votiva.[1]

Durant el periodo cristià, tras de la Persecució dels pagans en l'Imperi Romà tardà, les parets del sekos varen ser prolongades, es varen realisar algunes reparacions i el temple va ser transformat en una iglésia cristiana.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Informació localisada en el temple, en la plaja Astir.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pausanias, I, 31, 1
  3. ↑ Barber, R., “Blue Guide Greece”, published by A & C Black, 1987, ISBN 0-393-30372-1
  4. ↑ Heródoto, VIII, 107
  5. ↑ Pausanias, Descripció de Grècia I, 31, 1


Referències