Anar al contingut

Tejeda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tejeda
Tejeda situat respecte Espanya
País : Espanya
• Com. Autònoma: Canàries
• Província: Las Palmas
• Comarca:
• Partit judicial:
Ubicació:
• Altitut: 1050
Superfície: 103.3
Població: 1.806 hab. (INE 2025)
• Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal: 35360
Festes majors:
Alcalde: Francisco Juan Perera Hernández (Aet)
Pàgina web:


Tejeda
Per a atres usos d'este terme vore Tejeda (desambiguaació).


Tejeda és una localitat i municipi espanyol pertanyent a l'illa de Gran Canària, en la província de Las Palmas, comunitat autònoma de Canàries.[1]

El terme municipal comprén la denominada Caldera de Tejeda, una formació d'orige volcànic solcada per abruptes barrancs en la que s'erigixen dos roques que són els símbols geològics de l'illa: el Roque Nuvole i el Roque Bentayga.

És el primer municipi de Canàries en pertànyer a l'Associació dels Pobles més Bonicos d'Espanya.[2]

Geografia

Situat en el centre de l'illa de Gran Canària, a 43,7 quilómetros de la capital insular,[3] llimita en els municipis d'El Llogaret de Sant Nicolás, Artenara, Valleseco, Vega de Sant Mateo, Sant Bartolomé de Tirajana i Mogán.

En una superfície de 103,3 km², és el quart municipi en extensió de l'illa.[3]

La capçalera municipal, el caixco urbà de Tejeda, es localisa a 1050 m s. n. m., sent la segona capital municipal a major altitut de Gran Canària.[3] La cota màxima del terme es troba a 1947,08 m s. n. m. en les proximitats del pico de les Neus, estant la seua altitut mínima a 117 m s. n. m. en el caixer del barranc dels Juncs.[4]

Clima

La temperatura mija anual de Tejeda se situa entorn als 19 °C i la precipitació mija anual és de 700 mm. En hivern, la temperatura sol ser més fresca i en mesos com a giner o febrer pot haver nevades en les zones més altes del municipi.

Orografia

El poble s'ubica en l'interior d'una caldera volcànica. Es tracta d'una caldera d'afonament, de formació geològica molt similar a la Caldera de Taburiente, en l'illa de La Palma. Esta s'origina en desplomar-se la volta d'una bossa magmática cap a l'interior.

Zones protegides

El 100 % de la superfície de Tejeda es troba inclosa en la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits. Posseïx íntegrament el monument natural del Roque Nuvole, compartint en els municipis limítrofs el parc rural homònim i la reserva natural integral de Inagua,[5] aixina mateix compartix el paisage cultural de Risc Caigut i montanyes sagrades de Gran Canària, Patrimoni Mundial de la UNESCO.[6]

Gran part d'estos espais es troben a la seua volta dins de la Ret Natura 2000 com a Zones Especials de Conservació —ZEC—, sent Inagua ademés Zona d'Especial Protecció per a les Aus —ZEPA—.[7] La totalitat del municipi de Tejeda forma part, des de 2005, de la reserva de la biosfera de Gran Canària.

Tejeda conta ademés en els monts d'utilitat pública de Inagua i Pajonales.[4]

Comunicacions

Història

En l'actual municipi es va desenrollar una agrupació indígena en centre en el Roque Bentayga, graner-fortalea des de la que es controlava la caldera de Tejeda al complet. Este lloc va ser un dels últims focs de resistència durant les batalles que es varen lliurar per a la conquista de l'illa, soportant un sege de vàries semanes.

El municipi va tindre eixida a la mar fins a l'any 1815, quan la partix sur s'escindix administrativament de Tejeda, passant a formar un municipi independent en la denominació de Mogán.

L'escassea d'aigua per al regadiu ha segut una dificultat per al creiximent econòmic i el desenroll d'una activitat agrícola que permetera l'establiment d'un núcleu de població encara major. La forma geològica de la vall permet que l'aigua arreplegada durant el hivern aboque ràpidament en direcció oest, cap al municipi d'El Llogaret de Sant Nicolás, pero la cota en la que es troba el poble no permet un millor aprofitament de l'aigua per als cultius locals.


La visita de San Antonio al poble de Tejeda a finals de el XIX va deixar una profunda chafada cultural i religiosa en la memòria històrica d'els qui ho varen conéixer i varen sentir parlar d'ell.cita requerida

Temporal de 1946

El 30 de novembre de 1946 Tejeda va sofrir un temporal de gran magnitut, que es va desbordar sobre la Casa del Horta i va convertir els barrancs en cabals d'aigua. En la ciutat de Las Palmas de Gran Canària el governador interí va organisar una expedició de recobre acompanyat pel mege de la beneficencia, Armant Torrent, varis practicants, una secció del Cos de Bombers de Las Palmas, víveres.[8]

Informat catàstrofe Tejeda pregue-li expresse el meu sentiment a damnificats significant-li m'ocupe obtindre ajuda Governe que es precise. Saluda-li. Olazábal.

L'expedició va resultar una tasca complicada, ya que la tormenta va provocar el tall de carreteres. Els bombers varen tindre que rebujar la via de pedres i terra que havia arrastrat l'aigua. Vàries cases varen resultar inundades i va ser necessari volar en dinamita un mur de la carretera vella per a drenar el torrent.[8]

Durant esta tormenta varen fallir Rosario García Lorenzo i cinc dels seus fills. El 9 de març de 2014, l'Ajuntament de Tejeda va erigir un monument en memòria de les víctimes d'este temporal des del qual es pot observar el Roque Bentayga.[9]

Demografia

Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Tejeda conta en 1.806 habitants.


Administració

Alcaldes democràtics (1979–2027)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Diego Cruz Hernandez UCD
1983 - 1987 Diego Cruz Hernandez n/d
1987 - 1991 Julian Jimenez Quintana Ind
1991 - 1995 Enriqueta Dominguez Alfonso Ind
1995 - 1999 E. María. Encarna Dominguez Afonso PP
1999 - 2003 E.maría Encarnacion Dominguez Afonso PP
2003 - 2007 Encarnacion Dominguez Afonso PP
2007 - 2011 E.encarnación Domínguez Afonso PP
2011 - 2015 Francisco Juan Perera Hernandez n/d
2015 - 2019 Francisco Juan Perera Hernández n/d
2019 - 2023 Francisco Juan Perera Hernández n/d
2023 - 2027 Francisco Juan Perera Hernández Aet

Vore també

Referències

  1. ↑ «Senyes del Registre d'Entitats Locals». Ministeri de Facenda i Administracions Públiques. Consultat el 4 de decembre de 2018.
  2. ↑ «Tejeda ya presumix de ser un de 'Els pobles més bonicos d'Espanya'», eldiario.és, Diari de Prensa Digital, 6 de setembre de 2015. Consultat el 4 de decembre de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Superfície, perímetro, llongitut de costa, altitut i distància a la capital per municipis de Canàries». Institut Canari d'Estadística. Consultat el 4 de decembre de 2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Visor de IDECanàries». Sistema d'Informació Territorial de Canàries. Consultat el 4 de decembre de 2018.
  5. ↑ «Ret Canària d'Espais Naturals Protegits - Gran Canària». Govern de Canàries. Archivat des de l'original, el 4 de setembre de 2018. Consultat el 4 de decembre de 2018.
  6. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Risc Caido and the Sacred Mountains of Gran Canària Cultural Landscape» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2022-11-12.
  7. ↑ «Els espais protegits Natura 2000 en Espanya». Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern d'Espanya. Consultat el 4 de decembre de 2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 Socórrec, Pedro (15 de novembre de 2009). «Riada mortal en Tejeda». laprovincia.és. Consultat el 16 d'abril de 2017.
  9. ↑ «Mancomunidad d'Ajuntaments del Nort de Gran Canària». www.mancomunidaddelnorte.org. Consultat el 2022-05-23.


Referències