Tecophilaea cyanocrocus
_flower_HDR.jpg)
Tecophilaea cyanocrocus, cridada popularment azulillo, és una chicoteta planta bulbosa, herbácea i perenne pertanyent al orde Asparagales i integrant de la família Tecophilaeaceae. Esta espècie, una de les dos del gènero Tecophilaea, va ser descrita pel farmacèutic i botànic alemà Friedrich Leybold en 1862.[1][2]
Esta monocotiledónea és endèmica dels Andes de Chile,[3][4][5] a on creix en la cordillera de Santiago[1][2] i florix entre agost i setembre.[5] Té tres varietats, entre selvades i cultivars, les flors de les quals cobrixen la gama entre el blau i el violeta, i es distinguix principalment pel seu valor com planta ornamental.[3]
Durant la segona mitat de el XX, es va considerar que Tecophilaea cyanocrocus estava extinta en la naturalea;[6] no obstant, va ser redescubierta en 2001.[7] Li la considera una espècie rara[2] i l'UICN el ha catalogat en perill d'extinció.[8]
Etimologia
El nom del gènero al que pertany, Tecophilaea, va ser falcat per Carlo Luigi Giuseppe Bertero en honor de Tecofila Billiotti, filla del botànic italiano Luigi Aloysius Colla,[5] qui va anar el primer en descriure les espècies del gènero.[9] En tant, l'epítet específic, cyanocrocus (de les veus gregues κυάνεος kyáneos i κρόκος krókos,[10][11] 'croco blau obscur'), es deu al cridaner i molt poc freqüent color blau que presenta i a la forma de les seues flors, molt similars a aquelles de les espècies del gènero Crocus.[1][12]
Els noms comuns «azulillo»[3] en espanyol i «Chilean blue crocus»[2][6][7] ('croco blau chilé') en anglés fan referència al color de les seues flors i al seu orige geogràfic.
Ecologia
_flowers.jpg)
Hàbitat i distribució
És una planta monocotiledónea endèmica de Chile.[3][4][5] Esta geófita és originària de les zones àrides, semiáridas i mediterrànees[3] del centre de dit país,[4] a on es troba en el sector montanyós de la zona meridional de la Regió Metropolitana; en particular, habita en l'estepa alt-andina de la cordillera de Santiago,[3] en planicies cordilleranas en afloraments rocosos, entre els 2000 i 3000 m s. n. m.[7]
En l'actualitat, existix solament una població en la naturalea, ubicada a uns 40 km al sur de Santiago, que va ser trobada durant la primavera de 2001.[7] Esta població ocupa un sector clarament delimitat, de 20 per 50 metros. La cobertura és densa, existint entre 30 a 50 plantes per metro quadrat, agrupades de 5 a 20 corms. Una població més chicoteta, principalment integrada per individus aïllats, es va trobar en un lloc propenc, en un clavill per a on havia corregut aigua producte del desgel.[8]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Leybold, 1862.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fischer, Tom. «Tecophilaea cyanocrocus - Chilean Blue Crocus» (en en). overplanted.com. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2015. Consultat el 22 d'abril de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Eyzaguirre y García del Horta, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life. «Species details» (en en). www.catalogueoflife.org. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Enciclopèdia de la flora chilena. «Tecophilaea cyanocrocus». www.florachilena.cl. Consultat el 10 de maig de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 Hanson, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Skinner, Sue. «The Chilean blue crocus, a real eyeful - and it's not a crocus!» (en en). www.kew.org. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2014. Consultat el 19 d'abril de 2014.
- ↑ 8,0 8,1 Comissió Nacional de Mig ambient del Govern de Chile (CONAMA). «Iniciatives de conservació - Azulillo (Tecophilaea cyanocrocus)». www.conama.cl. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2009. Consultat el 2 de maig de 2010.
- ↑ Bertero, 1836.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Hoffmann, 1989.
Bibliografia
- (1836).Herbarium Pedemontanum juxta Methodum Naturalem Dispositum Additis.Augustæ Taurinorum.5
- 447.
- Bryan (2002). Bulbs (en en), Portland, Oregó: Timber Press, pp. 439. ISBN 0-88192-529-2.
- Cheers, Gordon, ed. (1999). Botanica. The illustrated A – Z of over 10,000 garden plants and how to cultivated them (en en), Nova York: Welcome Rain, pp. 1020.
- (2002).«Tecophilaeae cyanocrocus Leyb. (Tecophilaceae) redescubierta en el seu hàbitat natural».Gayana Botànica.Concepció:59(2)
- 73-77.ISSN 0717-6643.
- (1992).«Les monocotiledóneas petaloídeas de Chile - Flora selvada de Chile».Palmengarten Sonderheft.(19)
- 97-101.
- Hanson, Beth (2002). Spring-blooming Bulbs: An A to Z Guide to Classic and Unusual Bulbs for Your Spring Garden (Issue 173) (en en), Brooklyn: Brooklyn Botanic Garden, pp. 111. ISBN 1-889538-54-X.
- Kubitzki, Klaus, ed. (1998). The Families and Genera of Vascular Plants - v. III: Flowering Plants. Monocotyledons - Lilianae (except Orchidacheae) (en en), Springer Science & Business Mija, p. 478. ISBN 978-3-642-08377-8.
- (1989).«Chilean monocotyledonous geophytes. Taxonomic considerations and their state of conservation».Herbertia.(45)
- 13-28.
- (1889).«Kleinere Mitteilungen».Gartenflora.(38)
- 418, 532.
- (1862).«Tecophilaea cyanocrocus Leyb.».Bonplandia.Hanover:(10)
- 370.
- (1979).«Chromosome Numbers in Cyanella (Tecophilaeaceae)».Annals of the Missouri Botanical Garden.66(3)
- 581-583.
- (1872).«Tecophilaea cyanocrocus Leyb.».Gartenflora.(21)
- 97-98, t. 718.
Bibliografia adicional
- Marticorena, C., i R. Rodríguez (1995-2005). Flora de Chile, Concepció: Editorial Universitat de Concepció, p. 351.
- Matthei, O. (1995). Manual de les malezas que creixen en Chile, Alfabeta Impressors, p. 545.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tecophilaea cyanocrocus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.