Taules de bronze


Taules de bronze o lletres de bronze és un tòpic en el que es designa a un text o una idea digna de l'eternitat, representada en la permanència que otorga ser escrita en bronze. Gravar en pedra, que també otorga gran duració, lo que s'arreplega en un tòpic similar ("paraules lapidarias" o "discurs lapidario" -digne de ser gravat en pedra-), és considerat tópicament com menys permanent; com ocorre en el Exodo en les primeres Taules de la Llei que Moisés va baixar del Sinaí, i que va trencar en contemplar l'impietat dels israelitas. En Mesopotamia, el Enûma Elish narra cóm Marduk conseguix les taules de bronze del destí (l'escritura mesopotámica es realisava sobre tablillas d'argila).[2]
El tòpic verba volant, scripta manent ("lo escrit, escrit queda, les paraules li les du el vent") pot ser entés d'una manera similar, pero també oposta (l'escritura, en fixar-les, mata a les "alades paraules").
l'epigrafia en bronze es va usar per a algunes de les primeres lleis escrites, com la llei de les XII taules romana, conservada en el Tabularium. El Mausoleu d'Augusto contenia taules de bronze que es varen reproduir per tot l'Imperi. La Lex d'Imperi Vespasiani va ser escrita en una taula de bronze. Les clàusules dels acorts de Roma en Cartago es varen escriure en taules de bronze que es guardaven en el Capitolio, i igualment els cartagineses varen fer lo propi en la seua còpia dels tractats.
En atres civilisacions, dels fenicis es conserva el Silabario de Biblos. Hi ha testimonis lliteraris que atribuïxen a Tartessos lleis escrites en vers sobre taules de bronze. En l'Antiga Grècia, les normes dels Jocs Olímpics estaven gravades en taules de bronze que es trobaven en la sèu del Senat Olímpic. El màxim prestigi varen obtindre els llegisladors grecs (Licurgo de Esparta, lleis de Solón), deixaren o no les seues lleis escrites en bronze o en pedra (lleis de Gortina). Les antigues inscripcions chinenques en bronze[3] tenien com soporte campanes (zhōng) o calderos de trípode (dǐng).
En Tusculum es va trobar una taula de bronze de l'any 406 en honor del cònsul Anicio Probo i la seua germana Anicia. En Gubbio es conserva un conjunt de sèt taules de bronze que contenen rituals i normes d'una confraria de sacerdots.
En l'epigrafia de Hispania romana varen ser abundants els pactes de hospitalitat (vore també "premuda de mans") fixats en cartes tabulas (taules de bronze) i les lleis municipals. En la Serra Sur de Sevilla s'ha trobat la Lex Irnitana, part de les dèu taules de bronze que componien la Lex municipii Flavii Irnitanii. Les lleis municipals de Malaca (de les cinc taules de bronze de les que estava composta la Lex Flavia Malacitana només es conserven algunes) i Salpensa (Lex Salpensa) es varen trobar en 1851, i varen ser estudiades per Rodríguez de Berlanga i Theodor Mommsen.[4] Un atre important eixemple es va trobar en El Alamillo (Cañete de les Torres). Potser les tres taules de bronze més importants de l'Hispania romana siguen el bronze de Ascoli (relatiu als hispans de la Turma Salluitana), el bronze de Lascuta i el bronze de Botorrita.[5]
Els monuments romans solien dur lletres de bronze que, encara que en la seua majoria han desaparegut, poden reconstruir-se per les marques de fixació que permaneixen en la pedra.
Al començament de el XIX David Ricardo i atres economistes lliberals clàssics, per a indicar el determinisme que impedia als salaris aumentar per damunt del nivell de subsistència, varen utilisar l'expressió "llei de bronze dels salaris".
També el mormonisme va utilisar l'image de les taules de bronze per a l'orige dels seus texts sagrats (Nefi).
Referències
- ↑ Lex municipii Tarentini
- ↑ , On the symbolic constructions of human identity, en Mythopoetics Review: "En l'Antiga Mesopotamia, la monarquia era un més dels Més continguts en les broncíneas Taules del Destí que el deu Marduk portava com a símbol del seu poder."
- ↑ Qiu, font citada en Chinese ritual bronzes
- ↑ Pedro Rodríguez Oliva, Un capítul de les relacions hispanes de Theodor Mommsen, en En el centenari de Theodor Mommsen (1817-1903), pg. 83.
- ↑ Eduardo Sánchez Moreno, Protohistòria i antiguetat de la península Ibèrica, v. 2, pgs. 366-367.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tablas de bronce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.