Anar al contingut

Tau Scorpii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tau Scorpii
Camp magnètic superficial de Tau Scorpii reconstruït per mig d'imàgens Zeeman-Doppler.
Constelació Scorpius
Ascensió recta α 16h 35min 52,95s
Declinació δ -28º 12’ 57,7’’
Distància 430 ± 44 anys llum
Magnitut visual +2,82
Magnitut absoluta -2,78
Lluminositat 18.000 sols (bolométrica)
Temperatura 30.700 K
Massa 12 sols
Ràdio 5 sols
Tipo espectral B0V
Velocitat radial +2,0 km/s

Tau Scorpii (τ Sco / 23 Scorpii / HD 149438)[1] és una estrela en la constelació de Scorpius, l'escorpión, de magnitut aparent +2,82. És coneguda també com Alniyat o Al Niyat, encara que este nom és més utilisat per a designar a la veïna σ Scorpii. Abdós estreles són membres de l'associació estelar de Scorpius Superior, formant part de la gran associació estelar de Scorpius-Centaurus. Tau Scorpii va ser la primera estrela distinta del Sol que el seu espectre va ser analisat detalladament: l'anàlisis realisat per Albrecht Unsöld en 1939 va permetre determinar la física i la composició de la seua atmòsfera.[2][3]

Característiques

Tau Scorpii és una estrela blava de tipo espectral B0.2V[1] en una temperatura de 30.700 K, més de cinc voltes superior a la del Sol. És una estrela molt lluminosa, 18.000 voltes més que el Sol, una volta considerada la radiació que emet com llum ultravioleta. La seua ràdio és unes 5 voltes major que el ràdio solar, prou gran per a una estrela de la seqüència principal. La baixa velocitat de rotació mida per efecte Doppler (5 km/s), impròpia d'una estrela de les seues característiques, fa sospitar que la seua eix de rotació està dirigit directament cap a nosatres. En una massa estimada entorn a 12 voltes la massa solar, el seu destí final serà explotar com una supernova.[4] Es troba a 430 anys llum del sistema solar.

Tau Scorpii posseïx un camp magnètic mijanament intens d'aproximadament 0,5 kG. L'estructura magnètica, inusualment complexa per a una estrela calenta, ha segut reconstruïda utilisant imàgens Zeeman-Doppler. La topología superficial és dominada per un camp de potencial, encara que provablement també estiga present una component toroidal moderada. No s'ha detectat una variació temporal de dita estructura a lo llarc d'un periodo d'estudi d'un any i mig. Es pensa que possiblement el camp magnètic trobat és un remanente de la seua etapa de formació estelar.

Referències