Anar al contingut

Tau Herculis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tau Herculis

Tau Herculis (τ Her / 22 Herculis / HD 147394) és una estrela de magnitut aparent +3,89[1] en la constelació d'Hércules. Situada a 315 anys llum del sistema solar, Tau Herculis va ser l'estrela polar en l'any 7400 a. C. —en el periodo Mesolítico— i tornarà a ser-ho de nou en l'any 18400.

Catalogada en les bases de senyes astronòmiques com subgigante de tipo espectral B5IV,[1][2] atres estudis consideren a Tau Herculis una estrela seqüència principal que només ha recorregut 2/3 del seu periodo de fusió nuclear d'hidrogen.[3] Té una temperatura efectiva de 15 000 K i lluïx en una lluminositat 700 voltes major que la del Sol. És una estrela relativament massiva de 4,9 masses solars i té un tamany 4 voltes més gran que el del Sol. Gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada de 27 km/s, encara que es pensa que la seua eix de rotació pot estar apuntant aproximadament cap a nosatres, per lo que la seua velocitat de rotació real pot ser molt superior al valor anterior.[3]

Tau Herculis no és una estrela completament estable, estant considerada una «estrela B pulsante llenta» (SPB), semblant a 53 Persei. La lluentor de Tau Herculis fluctua aproximadament un 5 %, reconeixent-se dos periodos d'1,15 i 1,28 dies.[3]

A poc més de segons d'arc de Tau Herculis es pot observar una estrela, denominada BD+46 2169B,[4] que compartix moviment propi en ella. Considerant que realment forma un sistema binari en Tau Herculis, és una nana roja de tipo M2 —a partir de la seua magnitut aparent +14,6— separada a lo manco 650 UA de l'estrela principal.[3]

Referències