Talidomida

La talidomida és un fàrmac desenrollat per la companyia farmacèutica alemana Grünenthal GmbH i comercialisat de 1957 a 1963 com sedante i com calmant de les nàuseas durant els tres primers mesos d'embaràs (hiperémesis gravídica), que va provocar mils de casos de malformacions congènites.^{cita requerida}

Com sedante va tindre un gran èxit popular ya que, en un principi, es va creure que no causava casi cap efecte secundari i, en cas d'ingestió massiva, no resultava letal^{cita requerida}. Este medicament, produït per Grünenthal GmbH en Alemània, va provocar mils de naiximent de bebés afectats de focomelia, anomalia congènita que es caracterisava per la carència o excessiva cortetat de les extremitats.^{cita requerida}

La talidomida afectava als fetos de dos maneres: be que la mare prenguera el medicament directament com sedante o calmant de nàusees o be que fora el pare qui ho prenguera, ya que la talidomida afectava al esperma transmetent els efectes nocius des del moment de la concepció^{cita requerida}. Una volta comprovats els efectes teratogénicos nocius del medicament (que provocaven malformacions congènites) descoberts inicialment pel doctor Widukind Lenz i el seu companyer de la Clínica Universitària de Hamburc, l'espanyol Claus Knapp, est va ser retirat en els països a on havia segut comercialisat baix diferents noms. Espanya va ser dels últims, puix ho va retirar en 1963.

Investigant es va descobrir que hi havia dos talidomidas distintes, encara que d'igual fòrmula molecular, en les quals canviava la disposició dels grups en un carbono, cosa que fins a llavors no es tenia en conte. Es tractava, per tant, d'una sola molècula en dos enantiómeros. Estan puix (segons la nomenclatura actual) la forma R (que produïa l'efecte sedante que es buscava) i la S que produïa efectes teratogénicos i la que causava amelia. Este descobriment va produir que a partir d'eixe moment es tinguera en conte l'estereoisomería en molècules, utilisant el sistema R/S actual.

La talidomida es va comercialisar en estos noms (entre uns atres): Imidan, Varian, Contergan, Gluto Naftil, Softenon, Noctosediv, Sancer-sediv, Sancer-Sediv-Suspens…

Els dos enantiómeros de la talidomida:
Izq.: (S)-talidomida
Der.: (R)-talidomida

L'impacte social de la talidomida

El fàrmac va provocar la denominada "catàstrofe de la talidomida", ya que mils de bebés varen nàixer en tot lo món en severes malformacions irreversibles. Molts d'estos individus varen tindre (i tenen) dificultats en integrar-se en la societat a causa de la seua llimitació física. De fet, mai s'haguera sabut el seu teratogenicitat si la malformació que haguera provocat anara més comuna, com per eixemple problemes cardíacs, ya que les dismelias que provoca són prou rares.

Ademés, l'alarma social que varen provocar els severs efectes secundaris va fer que els responsables de Sanitat de molts països escomençaren a fer un control estricte dels medicaments abans de la seua comercialisació. Per eixemple, en Alemània, un dels països més afectats per la talidomida (baix el nom de Contergan), abans de la catàstrofe no existia cap llei ni comissió de control de medicaments. En efecte, despuix de la catàstrofe, molts països paulatinament varen escomençar a promulgar lleis de control dels medicaments i també l'exigència que estos siguen somesos a ensajos farmacològics i provats en animals, ademés d'ensajos clínics en persones abans de la seua comercialisació.

En Estats Units, la doctora Frances Oldham Kelsey, revisora de la FDA, es va negar a autorisar el medicament i va demanar més estudis, aun cuando havia segut aprovat en més de 20 països europeus i africans. La seua insistència en que el medicament devia ser completament analisat abans de la seua aprovació va ser dramàticament justificada quan va sobrevindre la catàstrofe. Com a resultat, les reformes a les proves clíniques de medicaments varen ser aprovades per unanimitat pel Congrés en 1962. Estes reformes requerien "llímits més estrictes per a les proves i la distribució de nous medicaments", per a evitar problemes similars. L'esmena va reconéixer també, per volta primera, que "l'eficàcia deuria ser establida abans de la seua comercialisació".

Atres efectes secundaris diferents als teratogénicos

Despuix de la reaparició d'este medicament és necessari saber que són comuns la cefalea, nàusees, somnolència, mareig, xerostomía i onicólisis; tots desapareixen en suspendre el seu consum. ^{cita requerida}

Vore també

• Crisis sanitària
• Escàndal de la Talidomida
• Medicament
• Resultats sanitaris
• Teratogénesis
• MER 29
• AVITE

Bibliografia

• Gamero Escampe, Carlos., Píndoles en el seu llaberint Revista Vivat Acadèmia. Novembre de 2002, Nº 40. Publicat en el lloc: http://www2.uah.es/vivatacademia/anteriores/n40/ambiente.htm [2] archivat en Wayback Machine.
• Gamero Escampe, Carlos., Sifres de la Talidomida Publicat en el lloc: https://web.archive.org/web/20090203053857/http://www.avite.org/cifras2.htm
• Isaza M., et al. Fonaments de farmacologia en terapèutica. Colòmbia: 4.ª ed; 2002.
• Jara, Miguel (2007). «Holocaust Talidomida (La Tornada)», Traficants de salut: cóm nos venen medicaments perillosos i juguen en la malaltia, Barcelona: Icària Editorial. ISBN ISBN 84-7426-913-X.