Anar al contingut

Takeshi Kitano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Takeshi Kitano


Takeshi Kitano (北野 武 Kitano Takeshi?, Adachi, Tòquio, 18 de giner de 1947),[1] també conegut baix el seu nom artístic de Beat Takeshi (ビートたけし Bīto Takeshi?), és un comediante, actor, presentador, director de cine i escritor japonés.[2] Conegut en el seu país principalment com a personage televisiu, com a creador i presentador de Fūun! Takeshi Jō (風雲!たけし城 denominat en Espanya Humor Groc),[3] i membre del duo còmic The Two Beat, junt en Kiyoshi Kaneko,[4] és la seua faceta cinematogràfica, la que ho ha fet conegut internacionalment.[5] El seu treball per a la gran pantalla ha rebut el respal de la crítica, tant en Japó com a nivell internacional,[6] i és considerat junt en Takashi Miike un renovador del cine japonés contemporàneu.[7]


Com a actor es va donar a conéixer internacionalment en encarnar al sargent Hara en Merry Christmas Mr. Lawrence (1983), dirigida per Nagisa Ōshima i protagonisada per David Bowie i Ryūichi Sakamoto.[8] Alguns dels seus treballs més elogiats com a cineaste han segut Hana-Bi (Flors de fòc, 1997)[9] i Dolls (2002).[10] També ha interpretat i dirigit, entre unes atres, L'estiu de Kikujiro (1999),[11] Brother (2000),[12] Zatōichi (2003)[13] o la trilogia Outrage (2010).[14] A lo llarc de la seua trayectòria cinematogràfica ha obtingut 49 nominacions, com en el Festival de Cannes (1999 i 2010), i 57 guardons en cerimònies com els Premis de l'Acadèmia Japonesa de Cine (1986, 1990 i 2004), Cahiers du Cinéma (1997), Kinema Junpō (1992, 1999, 2004 i 2005) o el Festival de Venècia (1997, 2003 i 2006).[15]

Biografia

Oriunt d'Umeshima, regió d'Adachi (Tòquio), Takeshi Kitano va nàixer en 1947 el sen d'una família d'educació estricta ya que la seua mare treballava en una fàbrica i el seu pare, Kikujiro, encara que treballava com a pintor de cases, també es guanyava la vida com yakuza.

"Yo vaig créixer en el centre de Tòquio despuix de la Segona Guerra Mundial, i per llavors la 'yakuza' estava molt integrada en els barris. Quan era chiquet molts dels meus amics eren fills de 'yakuzas'. Hui he perdut tot contacte en eixe món; com dic, de lo contrari la policia m'arrestaria. Pero no he oblidat totes eixes històries que em contaven per llavors. De tots modos, en Japó tot lo món sap cóm opera la màfia."
Takeshi Kitano (El Periódico, 09-09-2017) [1]


Va cursar estudis d'ingenieria pero va ser expulsat de l'escola pel seu comportament rebel i posteriorment va deprendre comèdia, vora i ball en el còmic Senzaburô Fukami. Treballant com a mosso d'ascensor en un cabaré, en el que s'alternaven espectàculs humorístics i balls d'estriptis, Kitano va vore la seua oportunitat quan un còmic va caure sobtadament malalt i va pujar l'escenari en el seu lloc. En el seu amic Kiyoshi Kaneko va formar el duo còmic The Two Beat (d'a on va prendre el seu nom artístic Beat Takeshi) i va alcançar popularitat en la televisió japonesa des de la década de 1970.[3]

"Volia burlar-me dels meus propis succeïts i millorar-los. Aixina que em vaig inventar noves rutines més escandaloses que les més meques que solc inventar. Volia ridiculisar-me fins al punt de que els espectadors digueren: 'Este tipo està fart'. Vaig gojar tant del meu autoburla que em vaig perdre totalment en ella".
Takeshi Kitano (Fotogrames, 18-01-2022) [2]

A lo llarc de la década de 1980, ademés de les seues intervencions televisives, la popularitat de The Two Beat es va incrementar aplegant a crear la seua pròpia llínea de merchandeig, versions per a videojocs (que el propi Kitano desenrollaria posteriorment) o clips de dibuixos animats. Una dels seus cims més alts de popularitat televisiva internacional va ser la de creador i presentador de Fūun! Takeshi Jō (風雲!たけし城). En este concurs humorístic els participants se sometien a proves de destrea, a on, en la seua majoria, podien rebre colps. Els concursants, guiats per un "general" encarnat pel actor Hayato Tani, que conseguien superar la prova final (prendre el denominat "Castell de Takeshi" defés per unes pintoresques tropes) es repartien un premi d'un milló de yens. Este concurs d'humor es va denominar en Espanya Humor Groc,[16] caracterisant-se per contar en uns doblages ficticis que res tenien que vore en la dinàmica del concurs, emetent-se en gran èxit d'audiència a principis dels anys 1990 en Telecinco[17] i, posteriorment, des de 2006 en Quatre.[5]

"Kitano va vindre a Espanya i va descobrir en la tele d'una cafeteria lo que féyem en el seu programa. Es va quedar sorprés perque lo seu no ténia res que vore i la primera reacció va ser enfadar-se perque havíem destrossat allò, pero despuix li'l varen explicar i li va encantar i va voler conéixer-nos. Ell ni sabia parlar anglés ni li interessava i nosatres japonés tampoc, aixina que vàrem estar molt poc temps en contacte. Dos anys despuix, vaig participar en un documental per a la televisió japonesa sobre un amic japonés que és cantaor, i en parlar el realisador em va reconéixer i em va donar un abraç i em va dir que Kitano conservava cintes i li les havia ensenyat."
Juan Herrera (doblador de Humor Groc, Vice, 22-05-2015) [3]


El seu primer paper com a actor dramàtic va tindre lloc en Merry Christmas Mr. Lawrence (1983) cinta dirigida per Nagisa Ōshima interpretada per David Bowie i Ryūichi Sakamoto.[18] La seua interpretació del violent sargent Hara va conseguir cridar l'atenció de la crítica europea[19] i Kitano tornaria a treballar gratuïtament en l'última cinta dirigida per Ōshima Gohatto (1999).[20]

"L'accés a la comunicació, el saber lo que passa en els atres llocs, pot ser magnífic pero internet també pot ser una via de esclavización, de sumissió a un nou tipo de colonialisme. L'enriquiment de Japó ha anat parell a la desaparició de la seua cultura tradicional. Hui, en el nostre país, com en molts uns atres, els diners és l'autèntic motor de la societat. No cal oblidar que en Japó la democràcia no és el resultat d'una conquista popular sino d'una imposició. Tenim una cultura molt superficial de la llibertat i de l'igualtat. Busquem esclafar a tot aquell que ix de la norma, negar lo que existix fòra de les regles socials."
Takeshi Kitano (Diari El País, 02-09-2005) [4]

També en la década dels 80 Kitano va realisar vàries aparicions, com invitat, en l'empresa de lluita lliure professional NJPW, creant un grup de lluitadors cridat "Takeshi Puroresu Gundan" en el que s'incloïen personalitats com Riki Chōshū, Big Van Vader, Super Delfí o Gedo entre uns atres. Si ben inicialment l'idea de Kitano va ser la de crear un grup un tant sui géneris de lluitadors, en més intenció de divertir i protagonisar escàndals que de competir professionalment, per una baralla real succeïda entre els mateixos va motivar la dissolució del grup a finals de 1987.[21]

"Som un país tan disciplinado que això té que explotar per algun costat. Internet en Japó és el vehícul d'una extraordinària explosió de violència i de totes les formes imaginables de sexualitat. Hi ha gent demanant ajuda per a suïcidar-se i persones que s'oferixen per a suïcidar a qui faça falta de totes les maneres possibles".
Takeshi Kitano (Diari El País, 02-09-2005) [5]

En 1989 Kitano realisa el seu debut com director en Violent Cop (その男、凶暴につき) (Sono otoko, kyōbō ni tsuki)[22] cinta en la que també eixercix com a actor principal i com a guioniste una pràctica que ha segut freqüent en els seus proyectes cinematogràfics propis. Si ben el pla inicial va ser que la película fora dirigida per Kinji Fukasaku una malaltia li va dur a abandonar el proyecte que finalment va recaure en Kitano.[3] Va obtindre molt bona taquilla en Japó i tres guardons entre els que s'inclou el d'actor més volgut pel públic en els premis de l'Acadèmia Japonesa de Cine.[23]


Si ben el reconeiximent que rep en el món creix, el públic japonés li coneix principalment com a animador de televisió i comediante. La seua interpretació de Zatōichi en la película homònima de 2003 ha segut, fins al moment, el seu major èxit comercial en Japó.[24] Dolls (2002), película que va dirigir i en la que no va participar com a actor, es considera que és la seua obra mestra, tant pel guion que ell mateixa va escriure, com la posada en escena i la fotografia feta en un gran mestrage en el tractament dels colors produint uns plans d'excepcional bellea plàstica.

"A decir verdad, la meua intenció és fer un atre tipo de coses a partir d'ara. Estic escrivint una novela que és una història d'amor, i potser la duga al cine. Ara be, si torne a fer una d'eixes películes violentes no m'ho tinga en conte. Són les úniques que em donen diners."
Takeshi Kitano (El Periódico, 09-09-2017) [6]

Estil cinematogràfic

La majoria de les películes que Kitano ha dirigit són drames sobre mafiosos o la policia, caracterisades per contar en un humor molt inexpresivo, casi estàtic. Comunament ampra llargues prens, a on sembla que res succeïra o l'edició conta en corts que boten a les conseqüències d'un succés determinat. Moltes de les seues películes expressen una filosofia ombrosa o nihiliste, pero també conten en molt humor i un gran carinyo pels personages. Paradòxicament, els llarcmetrages de Kitano semblen deixar impressions controvertides. Si ben superficialment seguixen l'estructura de la comèdia negra o del cine de yakuzas, emfatisen preguntes morals i entreguen molt material per a la reflexió personal.

"Quan escric un guion tinc tota la película en el cap, aixina que quan escomencem a rodar simplement ho faig. M'interessa més el procés de montage, aixina que tendixc a rodar en presses. Tal volta no tingues sempre suficient material, pero lo interessant és cóm jugues en ell".
Takeshi Kitano (Fotogrames, 18-01-2022) [7]

Filmografia

Director

Actor

  • 1982: Secret of Summer (夏の秘密, Natsu no Himitsu)
  • 1983: Merry Christmas Mr. Lawrence (戦場のメリークリスマス, Senjou no merī kurisumasu), dirigida per Nagisa Ōshima - coproducció japonesa/nortamericana rodada en Java.
  • 1989: Violent Cop (その男、凶暴につき, Sono otoko, kyobo ni tsuki), dirigida per ell mateixa.
  • 1990: Boiling Point (３－４Ｘ１０月, 3-4X jugatsu, lit.: Sant tai yon ekkusu jugatsu), dirigida per ell mateixa.
  • 1993: Sonatine (ソナチネ, Sonatine), dirigida per ell mateixa.
  • 1995: Getting Any? (みんな　やってるか！, Minnâ-yatteruka!), dirigida per ell mateixa.
  • 1995: Johnny Mnemonic, dirigida per Robert Longo - una película d'Hollywood rodada en Canadà. Adaptació del relat curt: Johnny Mnemonic de William Gibson.
  • 1995: Gonin, dirigida per Takashi Ishii
  • 1997: Hana-Bi (花火, Hana-bi), dirigida per ell mateixa.
  • 1998: Tòquio Eyes, dirigida per Jean-Pierre Limosin - coproducció franc/japonesa rodada en Tòquio.
  • 1999: L'estiu de Kikujiro (菊次郎の夏, Kikujiro no natsu), dirigida per ell mateixa.
  • 1999: Gohatto (御法度, Gohatto), dirigida per Nagisa Ōshima.
  • 2000: Brother (ブラザー, Burazā), dirigida per ell mateixa - coproducció japonesa/nortamericana rodada en Los Àngeles i Tòquio.
  • 2000: Battle Royale (バトル・ロワイヤル, Batoru rowaiaru), dirigida per Kinji Fukasaku.
  • 2001: Battle Royale: Edició Especial (バトル・ロワイヤル 特別篇, Batoru rowaiaru tokubetsu ami), dirigida per Kinji Fukasaku.
  • 2003: Zatōichi (座頭市), dirigida per ell mateixa.
  • 2003: Battle Royale 2: Rèquiem (バトル・ロワイヤルII 鎮魂歌, Batoru rowaiaru II chinkon uta), dirigida per Kinji Fukasaku i Kenta Fukasaku.
  • 2004: Isse, dirigida per Takashi Miike.
  • 2004: Blood and Bones (血と骨, Chi to hone), dirigida per Yoichi Sai.
  • 2005: Takeshis' (タケシズ, Takeshis'), dirigida per ell mateixa.
  • 2007: Glory to the Filmmaker! (監督ばんざい!, Kantoku Banzai), dirigida per ell mateixa.
  • 2008: Achilles and The Tortoise (アキレスと亀, Akiresu to kame), dirigida per ell mateixa.
  • 2010: Outrage (アウトレイジ, Autoreiji), dirigida per ell mateixa.
  • 2013: Outrage Beyond (アウトレイジ ビヨンド, Autoreiji Biyondo), dirigida per ell mateixa.
  • 2017: Ghost in the Shell, dirigida per Rupert Sanders.
  • 2017: Outrage Coda (アウトレイジ 最終章, Autoreiji Saishūshō), dirigida per ell mateixa.
  • 2019: Idaten: Tòquio Olympics Story (いだてん〜東京オリムピック噺〜), série dirigida per Katsurô Onoue, Masae Ichiki, Tsuyoshi Inoue, Takegorô Nishimura i Hitoshi Ône.
  • 2019: Futatsu no Sokoku (二つの祖国, Futatsu no Sokoku), dirigida per Hideta Takahata.
  • 2020: The Forgotten Army - Azaadi ke liye, dirigida per Kabir Khan i Anil Senior.
  • 2023: Kubi (首, Kubi), dirigida per ell mateixa.
  • 2024: Broken Rage (ブロークン・レイジ, Broken Rage), dirigida per ell mateixa.

Actor de doblage

Premis i nominacions

Premis de l'Acadèmia Japonesa
Any Categoria Película Resultat
1984 Millor actor de repartiment Feliç Nadal, Mr. Lawrence style="Nominat" |
1985 Actor més popular Kanashii kibun de joke style="Guanyador" |
Millor actor de repartiment style="Nominat" |
1989 Actor més popular Violent Cop style="Guanyador" |
Millor actor style="Nominat" |
1991 Millor director Escena front a la mar style="Nominat" |
Millor guion style="Nominat" |
Millor montage style="Nominat" |
1997 Millor director Hana-Bi (Flors de Fòc) style="Nominat" |
Millor guion style="Nominat" |
Millor montage style="Nominat" |
Millor actor style="Nominat" |
2003 Millor montage Zatoichi style="Guanyador" |
Festival Internacional de Cine de Venècia
Any Categoria Película Resultat
1997[25] #León d'Or Hana-Bi (Flors de Fòc) style="Guanyador" |
2003[26] #León d'Argent a la millor direcció Zatōichi style="Guanyador" |
Future Film Festival Digital Award style="Guanyador" |
Premi obert style="Guanyador" |
Premi de l'audiència style="Guanyador" |
2008[27] Premi Bastone Bianco (Filmcritica) Aquiles i la tortuga style="Guanyador" |

Lliteratura

Ademés de ser un destacat cineaste, Kitano també ha incursionado en èxit en el món de la lletres. Va guanyar fama inicialment per les seues columnes en revistes i els seus llibres de memòries, i a partir d'ahí ha explorat els gèneros de la novela, poesia, conte, etc. Escrivint tant en el seu nom de naiximent com en el seu seudònim, Kitano ha escrit més de 50 llibres, entre els que es troben noveles, #antologia de conte, #compilació de les seues columnes, poemaris, llibres de fotografia, comèdia, diàlecs, entrevistes i un llarc etcétera.[28]

Per la seua ocupada agenda, ha mencionat que sol dictar la majoria del temps les seues columnes i llibres, posteriorment paga a algú més per a transcribir.[29]

Obra

A continuació una breu selecció dels seus treballs més importants en japonés.

Firmats com Takeshi Kitano

  • Gozen 3-ji 25-bu (午前3時25分) (1983)
  • Takeshi-kun, hai! (たけしくん、ハイ！) (1984)
  • Zen shikō (全思考) (2007)
  • Kitano takeshi dai ichi tanpen-shū jun, bungaku (北野武第一短篇集 純、文学) (2019)

Firmats com Beat Takeshi

  • Takeshi! Ore no dokugasu hansei-ki (たけし！ オレの毒ガス半生記) (1981)
  • KID RETURN (1986)
  • Shōnen (少年) (1987) (trad. a l'espanyol com Chiquet)
  • Asakusa kiddo (浅草キッド) (1988)

Traduccions a l'espanyol

  • Chiquet (Elefanta, 2013) (Traducció del japonés per Yoko Ogihara i Fernando Cordovés)[28]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ «Takeshi Kitano | Biography, Movie Highlights and Photos» (en en). AllMovie. Consultat el 2022-03-24.
  2. ↑ Lardín, Rubén (2022-01-17). «Takeshi Kitano: una vida de violència» (en es). ElDiario.és. Consultat el 2022-03-24.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández, Fausto (2022-01-18). «Takeshi Kitano: els quinze rostres del cineaste japonés» (en és-és). Fotogrames. Consultat el 2022-03-24.
  4. ↑ «Biografia». catalogue.artium.eus. Consultat el 2022-03-24.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Molt més que 'Humor Groc'» (en es). sevilla (2012-04-22). Consultat el 2022-03-24.
  6. ↑ «Coneixent a Takeshi Kitano a través de 5 películes» (en és-és). SundanceTV Espanya. Consultat el 2022-03-24.
  7. ↑ Cruz, Martín Fernández (2015). Takashi Miike, Takeshi Kitano: violència i tradició (en es), Dolmen. ISBN 978-84-16436-17-0. Consultat el 2022-03-24.
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ Molina Foix, Vicente. «La película més trista de l'any», El País, 1998-08-20. Consultat el 2022-03-24 (en es).
  10. ↑ Vila, Santiago (2010-03-01). Takeshi Kitano: Chiquet davant la mar (en es), Edicions AKAL. ISBN 978-84-460-2512-2. Consultat el 2022-03-24.
  11. ↑ Fernández-Sants, Ángel. «Takeshi Kitano bota de la negror tràgica a una apacible comèdia», El País, 1999-05-20. Consultat el 2022-03-24 (en es).
  12. ↑ Fernández-Sants, Ángel. «La llegenda de Pfeiffer i Harrison Ford, baix mínims», El País, 2000-09-02. Consultat el 2022-03-24 (en es).
  13. ↑ Torreiro, Casimiro. «'Zatoichi', de Takeshi Kitano, premi a la millor película del Festival de Sitges», El País, 2003-12-06. Consultat el 2022-03-24 (en es).
  14. ↑ Mateo Sancho Cardiel (2012-09-03). «El postmayo del 68 de Assayas i els yakuzas de Kitano» (en es). abc. Consultat el 2022-03-24.
  15. ↑ «Takeshi Kitano» (en en). IMDb. Consultat el 2022-03-24.
  16. ↑ Villarino, Ángel (2016-05-08). «L'home que va inventar 'Humor Groc': "El chinenc cudeiro era un becari molt tímit"» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2022-03-25.
  17. ↑ Iago Fernández (22-05-2015). «Parlem en el creador d'Humor Groc (i de tota la tele guay en general)» (en es). www.vice.com. Consultat el 2022-03-25.
  18. ↑ «Merry Christmas Mr. Lawrence» (en en). The Criterion Collection. Consultat el 2022-03-25.
  19. ↑ «Mor el director de cine Nagisa Oshima» (en es). La Vanguardia (2013-01-15). Consultat el 2022-03-25.
  20. ↑ «Gohatto, Takeshi Kitano, Ryuhei Matsuda, Nagisa Oshima» (en es). LaHiguera.net. Consultat el 2022-03-25.
  21. ↑ http://theditch.us/riot.html
  22. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  23. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  24. ↑ Marti, Octavi. «"Faig cine per a poder anar a la mar"», El País, 2005-09-01. Consultat el 2022-03-25 (en es).
  25. ↑ «Official Awards of the 54th Mostra». labiennale.org. Archivat des de l'original, el 26 de juliol de 2019. Consultat el 8 de novembre de 2020.
  26. ↑ «Official Awards of the 60th Mostra». labiennale.org. Archivat des de l'original, el 2004-08-04. Consultat el 2018-06-08.
  27. ↑ «Biennale Cinema 65th Venice Film Festival Collateral Awards». labiennale.org. Archivat des de l'original, el 2008-09-10.
  28. ↑ 28,0 28,1 «Chiquet - Elefanta Editorial». www.elefantaeditorial.com. Consultat el 2025-06-03.
  29. ↑ Takeshi, Beat (2001). コマネチ！2 −BROTHER大特集 (en japonés), 新潮社 (Shinchosha).

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Takeshi_Kitano&oldid=837260»