Anar al contingut

Tagetes patula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tagetes patula (Tagetes patula)


Tagetes patula, cridada comunament cempoalxóchitl[1] (Nom compartit en Tagetes erecta), clavellinera de moro, damasquina o flor copete, és una de les espècies del gènero Tagetes nativa del continent americà i de distribució cosmopolita.

Descripció

És una planta anual. Creix entre 30 i 50 cm d'altura. El fullage, de color vert obscur té fulles profundament foliadas. Les flors són hermafroditas (en òrguens masculins i femenins) i són polinizadas pels insectes, especialment els sírfidos.
Depenent del clima pot florir entre mediats d'estiu i mediats d'autumne.

Distribució i hàbitat

És nativa de l'Amèrica tropical des de Mèxic i Nicaragua[2] fins a Bolívia.[3]

Pot créixer tant en sols arenencs com arcillosos sempre i quan tinguen bon drenage. Requerix créixer a la llum del sol. Resistix be la fredor fins a -1° C; a partir d'ahí és sensible a les geladas i no es desenrolla a l'ombra. En Bolívia creix fins als 3.700 m s. n. m. d'altitut.[3]

Usos

Es cultiva en Europa i Estats Units pels seus flors, fragància i propietats medicinals.

Com a tintura

Les flors són ornamentals i ademés d'elles s'extrau un tenyida per a textils.[4]

Com a fragància

Tota la planta és collida en flor i es destila per a extraure oli essencial. Este és usat en perfumeria; mesclat en oli de sàndal produïx el perfum attar genda. S'obtenen 35 kg d'oli per ha collida (uns 2.500 kg de flors i 25.000 kg d'herbes).cita requerida

Com a medicina

L'oli s'està investigant pels seus efectes antimicóticos, per al tractament de la candidiasis[5] i per a atacar les infeccions de foncs en les plantes.[6][7]

Tradicionalment l'infusió dels fulls s'ha usat per a aliviar la tós i la seua decocció com antiinflamatorio i desinfectante. Als brots i fulls mòlts se'ls atribuïxen propietats cicatrisants i la seua decocció s'usa com purgante. La decocció de la raïl mesclada en la de Colignonia weberbaueri es considera un anticonceptiu.[3]

Ritual

Considerada com a fragància de cult per algunes cultures i llitúrgies i com a planta de sanación i neteja espiritual per algunes creències, es consumix en determinats rituals. També s'usa com a símbol de l'amanecer.
Aixina mateix, s'usa en les celebracions de Dia de morts en Mèxic, junt en la Cempasúchil (Tagetes erecta) i la flor de cinc llagues (Tagetes lunulata).cita requerida

Plaguicida

La raïl conté tiofenos, tals com α-tertienilo i 5-(3-buten-1-inil)-2,2'-bitienilo (BBT)[8] que presenten un efecte inhibidor sobre els nematodos i aléurodos i de l'invasió de certes malezas, per eixemple de les plantes de gèneros Elytrigia, Cynodon, Calystegia i Convolvulus. Actua com a repelent dels áfidos i formigues. Per estes propietats se sembra associat a atres cultius i ademés pot usar-se com biofumigante.[9]

Taxonomia

Tagetes patula va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 887. 1753[10]

Sinonímia

Tagetes corymbosa Sweet [11]
Tagetes lunulata Ortega[2]
Tagetes remotiflora Kunze[11]
Tagetes signata Bartl.[11]
Tagetes tenuifolia Millsp.[11]

Referències

  1. ↑ Serrato Cruz, M. Á. (2014). El recurs genètic cempoalxóchitl (Tagetes spp.) de Mèxic (Diagnòstic) (p. 100). CONABIO. Disponible en llínea
  2. ↑ 2,0 2,1 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. «Germplasm Resources Information Network - (GRIN) Online Database, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland.». Consultat el 4 de setembre de 2007.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Girault, Louis (1987) Kallawalla:811. La Pau: Unicef - OMS - OPS.
  4. ↑ Soule, J. A. 1993. "The Biosystematics of Tagetes" Ph.D. Dissertation, University of Texas
  5. ↑ B. K. Dutta, S. Karmakar, A. Naglot, J. C. Aich and M. Begam(març de 2007).«Anticandidial activity of some essential oils of a mega biodiversity hotspot in Índia».Mycoses.50(2): 121–124.doi:10.1111/j.1439-0507.2006.01332.x.
  6. ↑ Mars D, Tosi B, Poli F, Andreotti I, Romagnoli C.(2004).«Antifungal activity of Tagetes patula extracts on some phytopathogenic fungi: ultrastructural evidence on Pythium ultimum».Microbiol Res..159(3): 295–304.doi:10.1016/j.micres.2004.06.001.
  7. ↑ C. Romagnoli1, R. Bruni, I. Andreotti, M. K. Rai, C. B. Vicentini and D. Mars(abril de 2005).«Chemical characterization and antifungal activity of essential oil of capitula from wild Indian Tagetes patula L.».Protoplasma.225(1-2): 57–65.ISSN 1615-6102.doi:10.1007/s00709-005-0084-8.
  8. ↑ Jacobs, J. J.; A. Engelberts; A. F. Croes; G. J. Wullems. 1994. "Thiophene synthesis and distribution in young developing plants of Tagetes patula and Tagetes erecta"; Journal of Experimental Botany 45: 1459-1466.
  9. ↑ Bell, Antonio; J.A. López-Pérez; L. Díaz V. Biofumigación i solarisació com a alternatives al bromur de metilo
  10. ↑ «Tagetes patula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de maig de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Global Biodiversity Information Facility (GBIF). «Sistema Integrat d'Informació Taxonómica». Consultat el 8 de juliol de 2008.

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  4. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  6. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  7. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: 1–84. View in Biodiversity Heritage Library
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tagetes_patula&oldid=1274877»