Anar al contingut

Tagetes lunulata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cinco llagas, Tagetes lunulata II.jpg
Cinc llagues (Tagetes lunulata) (Tagetes lunulata)


Cinc llagues (Tagetes lunulata) és una herba anual de la família Asteraceae. És endèmica de Mèxic.[1] Aplega a medir fins a 80 cm d'altura, fulls pinnadas opostes de color groc i en el seu centre tonalitats rojoses en forma de "V". En Mèxic es troba en casi tot el país encara que és mes comú trobar-la en els estats del centre del país. Habita en xares i pasturages en a on florix en agost. S'utilisa en l'indústria alimentària com a colorant artificial pero principalment en Mèxic té una importància simbòlica en les ofrenes del Dia de Morts.

Descripció

[editar | editar còdic]

Tagetes lunulata és una planta herbàcea anual de fins a 80 cm d'altura. El talle és ramificat i freqüentment rojós o morat. Els fulls pinnadas són opostes, de 8 cm de llarc, i tenen de 9 a 23 foliolos serrats molt angosts. Les flors, com en totes les plantes pertanyents a la família de les compostes, són sésiles dispostes en un receptàcul formant cabezuelas; estes contes en 5 lígulas de color groc o taronja en una marca roja o anaranjada en el centre en forma de V o W, que definix l'epítet lunulata (= en forma de mija lluna), aixina com el nom comú de "cinc llagues".[2][3][4]

Esta espècie pertany al complex d'espècies que varen donar orige a les Tagetes o "flors de mort" cultivades. Molts autors considera a Tagetes patula (nom aplicat al cempasúchil de cabezuela menuda) com a sinònim de T. lunulata, pero açò encara no està completament resolt.[5][6] Aixina mateix, fa falta investigació per a determinar si T. lunulata és sinònim de T. tenuifolia.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

És nativa de Mèxic; es distribuïx des del nort del país i possiblement fins al nort de Centroamérica. Creix en vores de camins, xares, pasturages, boscs de Quercus i Juniperus. Preferix les zones pertorbades, actuant en estos casos com maleza. No sol ser una espècie cultivada, sino que creix selvada; encara que el seu cultiu és fàcil per mig de llavors. No té propagació vegetativa.[2][5]

En Mèxic té una àmplia distribució en l'Occident, El Bajío, Michoacán, Estat de Mèxic, Pobla, Tlaxcala i Morelos.[1]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Aceitilla, cempasúchil de camp o flor de mort,[2]
  • Cempaxochitl, Cocozatona (Náhuatl)
  • Ret-crescent marigold (Inglés)[1]

Té usos medicinals i de ornato. En el Dia de Morts es fan corones i rams en les flors per a adornar els altars. És usada junt per a este fi en atres espècies de Tagetes, com T. erecta. En la medicina tradicional de Mèxic és usada per a aliviar el dolor d'estòmec, diarrees o còlics, per a tractar la bilis, indigestió o bossades. També és usada contra la tós.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tagetes lunulata va ser descrita en 1797 per Casimiro Gómez Ortega en Novarum, aut Rariorum Plantarum Horti Reg. Boten. Matrit. Descriptionum Decades 44.[7]

Etimologia

[editar | editar còdic]
Tagetes: nom genèric dau per Tages, figura de la mitologia etrusca[8]
lunulata: epítet latino que significa "en forma de menuda mija lluna"[9]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Tagetes signata Bartl.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Enciclovida».
  2. 2,0 2,1 2,2 Vibrans, Heike (ed.): «Tagetes lunulata». Malezas de Mèxic. Consultat el 28 d'abril de 2017.
  3. 3,0 3,1 «Cinc llagues». Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2015. Consultat el 15 de juny de 2013.
  4. UAQ. «Tagetes lunulata» (en espanyol). Plantes del Parc Nacional Cimatario. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 15 de juny de 2013.
  5. 5,0 5,1 Calderón de Rzedowski, Graciela i Jerzy Rzedowski (2010). [1], CONABIO. ISBN 978-607-7607-36-6.
  6. «Tagetes lunulata». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 16 de juny de 2013.
  7. «Tagetes lunulata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
  8. Everett, Thomas H. (1982). [2], Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
  9. Griffith, Chuck. «lonchitis - lusitanus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 28 d'abril de 2017.
  10. «Tagetes lunulata». The Plant List. Consultat el 24 de febrer de 2015.