Túcume

Túcume

Complex Arqueològic de Túcume (mochica colonial: "tuqueme" de raïl "tok" lit. "Llar"), també cridat localment com les "Piràmides de Túcume", és un lloc arqueològic que es troba situat en les afores de la localitat de Túcume, a 33 km al nort de la ciutat de Chiclayo, en la part baixa de la vall de La Llet, al noroest de Perú. Està formada pels restants de numeroses piràmides o huaques d'atobó, entorn a una estructura rocosa coneguda com el Cerro Purgatori o La Ralla. Va ser un dels centres administratius i ceremoniales de la cultura sicán o lambayeque, sent la capital tardana d'esta civilisació i data de el XI de la nostra era. Va ser anexada successivament al regne chimú i al imperi incaico, i es va mantindre vigent fins a l'época de la conquista espanyola.

Ubicació

Cerro Purgatori

El lloc arqueològic es troba a 1 km a l'est de la chicoteta ciutat de Túcume (que li dona el seu nom), en la part central de la província de Lambayeque, del departament del mateix nom. S'alça al peu i rodejant part del cerro El Purgatori o La Ralla, promontori rocós que va anar un antiquíssim lloc de cult.

Història

Es creu que el lloc va ser ocupat primerament per la cultura lambayeque, hereus de la civilisació moche, els qui varen construir el complex en el seu periodo tardà entre els anys 1000 i 1370 d. C. que ho varen fer centre administratiu i religiós del seu regne homònim, despuix del decliu d'estos, va ser ocupat pels chimú, entre 1370 i 1470, i finalment pels incas, despuix de la guerra chimú-inca, entre 1470 i 1532, época en que varen aplegar els conquistadors espanyols.

La fundació de la ciutat, entre els anys 1000 i 1100, coincidix en la caiguda de l'anterior centre sicán, Batán Gran, a la vora del ric La Llet, que va ser cremada i abandonada en eixa época.

Conta la llegenda que el lloc va ser fundat per Ñaimlap, un héroe mític que va aplegar de la mar i va construir la ciutat en ajuda dels llauradors lugareño entorn al cerro La Ralla, una elevació rocosa que destaca en mig de la planura^{cita requerida}. Esta llegenda va ser arreplegada pel croniste espanyol Miguel Cabell Valboa en 1586.

Durant el domini chimú, a diferència de lo fet en molts dels assentaments secundaris conquistats, es varen modificar algunes de les estructures Lambayeque ya existents, com va ser el cas de la "Huaca Llarga", ampliant-se considerablement el seu volum per a construir en el seu cim una rèplica del model de ciutadella chimú.

En 1547 es trobava ya abandonat i arruïnat, segons ho va constatar en persona el croniste espanyol Pedro Cieza de León, que al respecte va apuntar lo següent:

D'esta vall [es referix al de Jayanca, al que descriu prèviament] es va al de Tuqueme, que també és gran i vistós i ple de florestas i arboledas, i aixina mateix donen mostra els edificis que té, encara que ruinados i derribats, de lo molt que va ser.

Pedro Cieza de León, La Crònica del Perú, capítul LXVII.

En el XX es varen iniciar les investigacions científiques. En 1930 Alfred Kroeber va ilustrar la seua descripció de Túcume en un pla. En 1939, Wendell C. Bennett va donar informes de les seues excavacions en el lloc. En 1951, Richard P. Schaedel va publicar un pla, elaborat per Antonio Rodríguez Suy Suy a pur de fotografies aérees. En 1979 Hermann Trimborn va fer el primer anàlisis històric i arqueològic de manera minuciosa, que comprenia tota l'àrea adjacent al cerro La Ralla fins a la Huaca Gran, en la perifèria oriental del poble.

Thor Heyerdahl, qui va dirigir les excavacions arqueològiques en Túcume entre 1988 i 1994.

En la década de 1990, el famós explorador Thor Heyerdahl, despuix de visitar el poble de Túcume, va iniciar un proyecte d'investigació (en la que varen participar els arqueòlecs Daniel Sandweiss i Alfredo Narváez), que ha culminat en la creació d'un museu de lloc, junt a la Huaca 1, que alberga els restants més importants trobats en les ruïnes. Frut d'estes investigacions és el llibre titulat Piràmides de Túcume: la busca de la ciutat oblidada del Perú (edició peruana en 1996).

El lloc arqueològic

Vista de les construccions d'atobó de Túcume.

El centre arqueològic, al que la població local denomina El Purgatori o Huaca La Ralla, està format per dotzenes de piràmides prehispánicas de considerable tamany, que ho convertixen en un dels llocs arqueològics més grans d'Amèrica.

La piràmide de major tamany (Huaca Llarga) té 700 m de llongitut, 270 m d'esgambi i 30 m d'altura. Unes atres alcancen els 10 a 15 m d'altura. A diferència de les piràmides egipcíaques, les piràmides americanes formen grans plataformes superpostes i no acaben en punta, sino que en el cim se situen els temples (piràmide trunca). Actualment les piràmides de Túcume, de la mateixa manera que atres similars de la costa nort peruana, es veuen amorfas, i simulen ser grans promontoris o cerros naturals, quan en realitat tenien originalment formes geomètriques; això es deu als estralls de les pluges torrencials, que periòdicament assoten la regió com a efecte del fenomen del Chiquet.

A estes piràmides s'accedia per mig de rampes. Al peu es troben restants amurallados i cementeris. Sobre algunes plataformes piramidals es troben construccions d'estil inca, evidència de la conquista incaica de XV.

El material bàsic de construcció és l'atobó rectangular menut. Les parets estaven revocades i en alguns sectors pintats en rencs d'aus i atres motius.

Erro al crear miniatura:

Huaca Les Basses.

Entre estes numeroses piràmides o huacas destaquen les següents:

• Huaca del Poble o Huaca Gran (situada en el lindero oriental del poble de Túcume).
• Huaca Mirador (cridada aixina perque des del seu cim es té una vista panoràmica de la vall).
• Huaca de les Estacas.
• Huaca Llarga.
• Huaca Pintada.
• Huaca Les Basses.

Museu de Lloc Túcume

Artícul principal → Museu de Lloc Túcume.

Va ser inaugurat el 20 d'agost de 1993 i alberga les coleccions arqueològiques trobades en el complex.

Vore també

• Museu de Lloc Túcume.
• Cultura lambayeque.
• Batán Gran

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Túcume.
• Museu de lloc Túcume
• Guia turística de Tucume - Sitie Web UFE