Anar al contingut

Naimlap

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Naimlap

Ñaimlap, Naimlap[nota 1] o Ñamla (nom de provable orige mochica)[1][2] és un personage mitològic del antic Perú i hauria segut el fundador del regne de Sicán. D'acort a relats arreplegats per cronistes espanyols, com Miguel Cabell de Balboa en el seu Miscelànea Antàrtica (1586); va provindre de la mar (Pacífic), duent la civilisació a les terres lambayecanas (costa nort de l'actual Perú), a on va fundar un regne o señorío en el que es varen succeir varis reis (cultura lambayeque), abans de ser conquistat pels chimúes. No és clar si tal tradició oral responia a acontenyiments i personages històrics reals.

En l'art precolombí se li representa en traces antropomorfos i zoomorfos combinats (preferentment d'au). per a Federico Kauffmann Doig, és una versió més del deu andino de l'aigua.

Onomàstica

Documentació del nom

A penes dos són les fonts documentals colonials sobre el personage i sobre el seu nom. La primera menció escrita d'este personage mític prové del croniste espanyol Miguel Cabell Balboa, que en el seu Miscelànea Antàrtica de 1586 (versió de New York) registra el nom propi variablemente com a ⟨Naymlap⟩, ⟨Nainlap⟩ i ⟨Nailamp⟩.[2] Dos sigles despuix, Just Modest Rubiños i Andrade, seguint també relats orals, relata bàsicament la mateixa llegenda en la seua Succesion chronològica o serie historial dels Retors de Mórrope, i Pacora en la Província de Lambayeque del Bisbat de Truxillo del Perú (editada recent en el XX). Rubiños i Andrade anota el nom del personage variablemente com a ⟨Ñamla⟩ o ⟨Namla⟩.[2]

Atribució llingüística i reconstrucció formal

Per l'ubicació geogràfica i les característiques fonètic-fonològiques, el nom és consensualmente atribuït al idioma mochica.[1][2][3] Esta llengua va ser parlada en l'actual departament de Lambayeque durant la colónia i és atribuïda al señorío de Sicán.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 332 [4][5]

El filòlec andino Rodolfo Cerrón-Palomino adjudica a una errata la forma ⟨Naylamp⟩ per presentar un grup consonàntic doble /mp/ a final de paraula, inusitado en la fonologia del mochica.[6]

  • Naimlap/Ñaimlap és la grafia registrada en els manuscrits de Cabell Valboa i considerada compatible, segons estudis llingüístics, en l'estructura silàbica del mochica. La variant denominada «maculada» Naylamp és una deformació posterior difosa en edicions antigues i reproduïda després en materials educatius de les primeres décades del sigle XX.: 113 : 11
    Naimlap/Ñaimlap és la grafia registrada en els manuscrits de Cabell Valboa i considerada compatible, segons estudis llingüístics, en l'estructura silàbica del mochica. La variant denominada «maculada» Naylamp és una deformació posterior difosa en edicions antigues i reproduïda després en materials educatius de les primeres décades del sigle XX.[1][7][8][9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 113 <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 11 

És també aliena a eixa llengua la presència de segments prenasalizados com [ᵐp] que podrien ser escrits per mig de ⟨mp⟩. Matthias Urban i Rita Eloranta la consideren una forma derivada per mig d'un procés de metátesis. A partir de la comparació de fonts i l'anàlisis fonotáctico, Cerrón-Palomino reconstruïx com a original la forma /naimlap/ [najm. lap]; per la seua banda, l'antropòlec Federico Kauffman Doig reconstruïx /ñañlap/ [ɲaɲ. lap][9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 106  i els llingüistes Urban i Eloranta postulen la forma original ⟨Ñaimlap⟩ /ñaiñlap/ [ɲajm. lap].[2][nota 2]

Propostes etimològiques

L'etimologia del nom propi és encara un assunt no tancat. El mateix Rubiños i Andrade oferix un significat per a ⟨Ñamla⟩ com "significa au (o gallina) de l'aigua en la llengua Indica,"[10] etimologia que sembla respondre a analisar el nom com un compost mochica ñaiñ-la ‘au-aigua’. No obstant, el mochica presentava un orde de composts morfològics modificador-núcleu, per lo que el compost aixina analisat deuria traduir-se en tot cas com a ‘aigua d'au(s)’. La relació del nom propi en ñaiñ ‘au, gallina’ sí ha segut respalada per Kauffman[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 106  i per Urban i Eloranta. Estos últims investigadors intenten reforçar el seu argument relacionant el nom propi en ñampal, el nom en el castellà local contemporàneu per a l'àguila peixcadora (Pandion haliaetus).[2] Posteriorment, la pròpia Eloranta ha posat en dubte la confiabilidad d'esta última associació.[3]

Mitologia

Desembarque de Ñaimlap, en el Museu Brüning

Crònica de la Llegenda de Naimlap

L'història del relat de Balboa menciona que provinent del sur i al front d'uns caballitos de totora, Ñaimlap va aplegar a les costes lambayecanas, desembarcant en les plages de la hui caleta Sant Josep i al peu de la desembocadura d'un riu que es va cridar Faquisllanga o Faxllang (actual Riu Lambayeque). Li acompanyava un sèquit de funcionaris, versats en diferents arts i oficis, entre els que es mencionen a Pita Zofi, Ñinacola, Ñinagintue, Fonga Sigde, Occhocalo, Xam Muchec, Ollopcopoc i l'estimat Llapchiluli, aixina com la seua esposa Ceterni i vàries concubinas. Es va adinsar uns 2 km de la costa, a on va construir un temple, al que va nomenar Chot (possiblement l'actual Huaca Chotuna) i en el va colocar un ídol de jade vert al que va cridar Yampallec. D'allí provindria el nom de Lambayeque donat a la regió. Dit ídol representava al mateix Ñaimlap.[11]

Ñaimlap seria puix el fundador llegendari del regne de Sicán o Lambayeque de la cultura lambayeque en el IX i en morir va ser divinizado pels seus fills. Estos varen contar que Ñaimlap era immortal i que va decidir convertir-se en au, retornant al seu lloc d'orige. La dinastia fundada per Ñaimlap, 12 en total incloent al fundador, va governar les riques valls de Lambayeque. [11]Dits reis en orde successori varen ser:

  1. Cium (fill de Ñaimlap, casat en Zolzoloñi, va tindre 12 fills varons com Nor)
  2. Escuñain (presunt fill i successor de Cium)
  3. Mascuy
  4. Cuntipallec
  5. Allascunti
  6. Nofan Nech
  7. Mulumuslan
  8. Llamecoll
  9. Lanipat Cum
  10. Acunta
  11. Fempallec o Femllep (últim rei i conquista chimú, imponen a un governador chimú de nom Pongmassa) [11]

L'últim de dits reis, Fempallec, va voler canviar de lloc l'ídol Yampallec, lo que va carrejar l'ira divina. Estant en eixe trance, un dimoni en forma de dòna se li va aparéixer i ho va tentar a tindre relacions carnals. Com a castic diví, va haver un gran diluvi que va durar 30 dies, al que va succeir un periodo de sequies i hambruna com mai s'hi havia vist (possiblement es tracta de la descripció dels efectes d'un sever fenomen del Chiquet). Els sacerdots varen culpar dels desastres a Fempallec, i en venjança, ho varen nugar de les mans i els peus, i ho varen tirar al mar. Aixina va finalisar la branca principal de la dinastia de Ñaimlap. La vall de Lambayeque va quedar sumit en el caos, disgregado en chicotets señoríos, seguidament el regne Chimú va conquistar la regió a finals del XIV i va posar a un nou governador principal per als locals, d'orige chimú, de nom Pongmassa, del com descendixen una llista de governadors que varen sobreviure a la posterior conquista inca fins a Secfunpisan durant la conquista espanyola.[11]

Vore també

Notes

  1. ↑ Escrits també en les seues variants ortogràfiques ⟨Ñaymlap⟩ i ⟨Naymlap⟩, respectivament.
  2. ↑ Els asteriscs anteposts marquen formes i paraules no atestades, com aquelles que són reconstruïdes. Vore AsteriscLlingüística

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Cerrón-Palomino, R. (1995). La llengua de Naimlap (Reconstrucció i obsolescència del mochica). Lima: PUCP, pp. 43-44, n. 22.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Urban, M., & Eloranta, R. (2017). Ñaimlap, the Birds, and the Siga: Viewing an Ancient Peruvian Legend through the Lens of Onomastics. Names, 65(3), 154-166. https://doi.org/10.1080/00277738.2017.1304104
  3. ↑ 3,0 3,1 Eloranta-Barrera Virhuez, Rita. Mochica: grammatical topics and external relations, Amsterdam: LOT, pp. 81-84. ISBN 978-94-6093-348-6.
  4. ↑ Sals García, J. A.. Història de les llengües de l'Antic Bisbat de Trujillo / History of the languages of the ancient Bishopric of Trujillo, Primera edició, first edition edició, Ernst & Young, pp. 130. ISBN 978-612-50-4335-1.
  5. ↑ Sánchez Arrova, M. I.. “Traces tipològiques d'una llengua suramericana aïllada: el mochica colonial: Comentaris al llibre Mochica de Rita Eloranta-Barrera”. Allpanchis 49 (89): 271. doi:10.36901/allpanchis. v49@i89.1388.
  6. ↑ Cerrón-Palomino, R. (1995). La llengua de Naimlap (Reconstrucció i obsolescència del mochica). Lima: PUCP, pp. 43-44, n. 22.
  7. ↑ Horkheimer, Hans. Història del Perú: época prehispánica, Imprenta Gamarra 332, pp. 123.
  8. ↑ Estremadoyro Roures, Camila. Antologia "La meua pàtria", pp. 6.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Kauffmann Doig, Federico. La cultura Chimú, Peruà Suïssa.
  10. ↑ Eloranta-Barrera Virhuez, Rita. Mochica: grammatical topics and external relations, Amsterdam: LOT, pp. 82. ISBN 978-94-6093-348-6.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 (1586) Miscelànea Antàrtica.

Bibliografia

154-166.doi:10.1080/00277738.2017.1304104.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Naimlap&oldid=1508749»