Tumi lambayeque
,_1100-1470_AD,_Chimu,_north_coast_of_Peru,_gold_with_turquoise_-_Art_Institute_of_Chicago_-_DSC00330.JPG)
.jpg)
El tumi de Lambayeque, tumi d'or o gavinet de Íllimo, va anar un gavinet o astral ceremonial pertanyent a la cultura lambayeque o sicán (VIII al XIV), encara que durant bona part de el xx va ser atribuïda erròneament a la cultura chimú. Estava elaborat en làmines d'or repujadas i en incrustacions de pedres semipreciosas, el seu full tenia forma semicircular i la seua empuñadura era una elaborada representació artística d'una deidad, presumiblement el mític Ñaimlap mencionat en les cròniques espanyoles. És l'eixemplar més famós de l'orfebreria del Antic Perú. Va ser furtat en 1981 del Museu d'Antropologia i Arqueologia en Poble Lliure.[1]
Etimologia i denominacions
Tumi és una veu quechua que significa gavinet;[2] pero segons Federico Kauffmann Doig, el tumi de Lambayeque seria més be un astral, encara que senyala que no hauria tingut caràcter utilitari, sino votivo, és dir, seria un objecte colocat com a ofrena en la tomba d'algun personage.[3]
Se li va denominar com a Gavinet de Íllimo per Íllimo, que és el nom d'una localitat lambayecana, propenca al lloc del bosc de Pómac a on va ser trobat este eixemplar de l'orfebreria prehispánica.
Descobriment
El tumi de Lambayeque va ser un dels tants objectes de metal preciós que els huaqueros (saquejadors de tombes) varen extraure de l'Huaca La Finestra, en el lloc arqueològic de Batán Gran o Sicán que forma part del bosc de Pómac, en el departament de Lambayeque, en la costa nort de Perú. Va ser descobert en 1936 per huaquero cridat Hipólito Granados.[4][5][6][7][8] Rescatat gràcies als esforços de l'arqueòlec peruà Juliol César Tello en 1937, el tumi va ser traslladat i va permanéixer varis anys en el Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú en Lima, fins que en novembre de 1981 va ser furtat, junt en atres peces metàliques. Un any despuix es varen trobar alguns dels seus restants fraccionats, puix els lladres ho havien triturado per a vendre l'or al pes.[9] El tumi pesava aproximadament 990 grams i era de 24 quilats.[10] Després es varen trobar atres Tumi de la cultura i alguns d'ells s'exhibixen, actualment, en museus alemans, nortamericans o formen part de coleccions privades.
Referències
- ↑ (4 d'abril de 2010).«Símbol del Nou Sol Plantilla:Sense cursiva».El Comerç.Llima:Consultat el 17 de juny de 2019.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kauffmann Doig, 2002, pp. 406-407.
- ↑ El Tumi d'Or i la Caraça Sicán valen un Perú. RPP. Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ Resenya Històrica
- Archivat el 26 de juliol de 2022 archivat en Wayback Machine.. Munillimo.gob.pe. Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ La tornada del Tumi d'Or. Laindustriadechiclayo.pe. Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ ÍLLIMO, TIERRA LAMBAYECANA. Wordpress. Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ EL MÁXIMO EXPONENTE DEL INGENIO ILLIMANO ES EL FAMOSO "CUCHILLO DE ILLIMO". Google Sites. Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ Lumbreras, Luis Guillermo (1982): La seguritat del Patrimoni Monumental dels nostres pobles. Gasseta arqueològica Andina.
- ↑ « En 1937 Juliol C. Tello va recuperar, per al Museu Nacional, diversos objectes d'or i argent que provenien de l'huaca ‘La finestra’» «El Tumi d'or i l'us que tenia en el Perú antic». Diari el Trome (6 de setembre de 2016).
Bibliografia
- Kauffmann Doig, Federico (2002). Història i art del Perú antic (vol. 3), Llima: Edicions PEISA. ISBN 9972-40-215-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumi lambayeque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.