Complex arqueològic Chotuna Chornancap
El complex arqueològic de Chotuna-Chornancap se situa en el districte de Lambayeque, en la província i el departament homònims, en el Nort del Perú. Es troba a 8 km a l'oest de la ciutat de Chiclayo. Es tracta dels restants d'un conjunt de piràmides trunques i recints (antigament acompanyats d'àrees residencials i cementeris), en el que destaquen dos piràmides o huaques: Chotuna i Chornancap, la primera d'elles relacionada en la llegenda de Ñaimlap.
Se sosté que va ser el centre ceremonial de la cultura lambayeque, una de les cultures del Antic Perú, que es va desenrollar entre els anys 700 a 1300 de la nostra era. Posteriorment es varen succeir l'ocupació chimú i incaica. En 2011 es va descobrir, en una de les seues estructures, la tomba de l'anomenada sacerdot de Chornancap.[1]
Estudis
En 1873, Thomas Hutchinson, realisa per primera volta una descripció de Chotuna com a resultat de la seua breu visita al lloc.
L'huaca Chotuna va ser investigada entre les décades de 1910 i 1920 per Enrique Brüning, qui la va identificar en Chot, el lloc mencionat pel croniste Miguel Cabell Valboa com el lloc a on va ser guardat l'ídol Yampallec, d'acort a la llegenda de Ñaimlap.[2] Encara que Brüning va canviar despuix d'opinió, la creència popular seguix identificant a l'Huaca Chotuna en la mítica Chot i supon que Ñaimlap i els seus descendents es troben encara en les seues profunditats.
Després Chotuna i la seua veïna Chornancap varen ser visitades per Hermann Trimborn i Jorge Rondón (1972); el primer va deixar comentaris històrics i descriptivos sobre abdós monuments.[2]
Entre els anys 1980 i 1982, Christopher B. Donnan va realisar investigacions en el lloc i va revelar els primers mapes de l'àrea. Ell va ser qui va descobrir les pintures murals de Chornancap.[2]
Donnan (1989) presenta els resultats de l'estudi realisat en el complex arquitectònic Chotuna-Chornancap. Per al cas de Chotuna, establix una cronologia d'ocupació de tres fases successives, utilisant la seriaació de ceràmica i d'atobons, estratigrafia, seqüència de construcció arquitectònica i datats de radiocarbono 14.
En el 2006 es va iniciar el Proyecte Arqueològic Chotuna-Chornancap a càrrec de l'arqueòlec Carlos Wester La Torre, director del Museu Arqueològic Nacional Brüning en Lambayeque, en el respal de l'Estat peruà a través del Ministeri de Cultura del Perú. Es va posar al descobert una complexa estructura arquitectònica, situada a 80 metros al sur de l'huaca Chornancap, a on el 18 d'octubre de 2011 es desenterró la tomba de la sacerdot de Chornancap.[1]
En agost de 2012 es va donar a conéixer una troballa d'una tomba baix els restants de la sacerdot de Chornancap, acompanyada de ric aixovar, per lo que es presumix que es tractava també d'un personage important. Alberga els restants d'un individu masculí de 30 a 40 anys d'edat en posició decúbito dorsal estés en eix este-oest (mirant a l'oest). No es troba envolt en una complexa bala com el cas anterior. No obstant, es troba rodejat d'acompanyants i ofrenes, entre les que destaquen dèu bivalvats de closques (Spondylus prínceps), aixina com un bivalvat en concrecions de cinabre (Wester, 2016).
En juliol de 2016 es varen reprendre les investigacions en el complex arqueològic, en excavacions en l'huaca Susy, aledaño a l'huaca Chotuna.[3]
En setembre de 2016, es va donar a conéixer el descobriment d'un agrupamiento de 17 sepelis prehispànics en Chornancap, destacant un d'ells, segons pareix pertanyent a un personage principal, rodejat d'objectes ceràmics, i flanquejat pels restants de dos chiquets en els peus amputados. Data dels sigles XV i XVI (época de l'ocupació chimú-inca).[4][5]
Cronologia
Chotuna-Chornancap va passar per tres periodos:
- 700-1300: centre ceremonial de la cultura Lambayeque;
- 1300-1470: ocupació chimú;
- 1470-1532: ocupació incaica.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Wester La Torre (2012). Sacerdot Lambayeque de Chornancap. Misteri i història, Llima-Perú: Ministeri de Cultura del Perú. Direcció de Museus i Bens Mobles.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kauffmann Doig, 2002, p. 417.
- ↑ RPP Notícies. «Inicien investigacions en el Complex Arqueològic Chotuna Chornancap». rpp.pe. Consultat el 14 d'octubre de 2016.
- ↑ «Reporten troballa de 17 sepelis en huaca Chornancap en Lambayeque». Peru.com. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
- ↑ ABC Cultura. «Complex Chotuna-Chornancap». www.abc.es. Consultat el 14 d'octubre de 2016.
Bibliografia
- Kauffmann Doig (2002). Història i art del Perú antic, 1.ª edició, Llima: Edicions PEISA. ISBN 9972-40-215-0.
- Wester La Torre (2016). Chornancap, Palau d'una gobernant i sacerdot de la cultura Lambayeque, 1.ª edició, Llima: Ministeri de Cultura del Perú.
Wester la Torre, Carlos (2010). Chotuna-Chornancap, "Temples, Rituals i Ancestros Lambayeque"
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo arqueológico Chotuna Chornancap» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.