Anar al contingut

Tárgum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bíblia Hebrea del XI en Tárgum, potser provinent de Tunis, trobada en Kurdistan, actualment partix de la Colecció Schøyen.

Un Tárgum (en hebreu תַּרְגּוּם, llegit targum[1][2]) és una interpretació en arameo de la Bíblia hebrea produïda o compilada per judeus des de finals del Segon Temple fins a començos de l'Edat Mija (finals del primer mileni). La paraula aramea targum (תַּרְגּוּם) significa simplement «interpretació». No es deu confondre els tárgumim en la Peshitta, versió cristiana de la Bíblia en idioma siríaco.

Orige

L'arameo va ser la llengua franca durant centenars d'anys en les comunitats judeues de la terra d'Israel i Babilonia a partir del VI. Per a facilitar l'estudi de la Bíblia i fer més inteligible la seua llectura pública, es necessitava un text en autoritat.

Com els tárgumim reflectixen l'interpretació rabínica (Midrash), fugen clarament dels antropomorfismes en favor de llectures alegóricas[3] (Maimónides nota açò freqüentment en el seu Guia dels perplexos).

Els dos Tárgumim oficials

Els dos més importants targumim per a propòsits llitúrgics són:

Estos dos tárgumes són mencionats en el Talmud de Babilonia com targum dilan ("el nostre Tárgum"), otorgant-els una espècie d'oficialitat. En les sinagogas dels temps talmúdicos, el Tárgum d'Onquelos era una llectura alternada en la Torá vers per vers, de la mateixa manera que el Tárgum de Jonathan es llegia junt en l'Haftará (llectura dels Profetes).

Ademés de la funció pública del Tárgum en la sinagoga, el Talmud menciona la seua utilisació en el context de l'estudi personal (tractat talmúdico Berajot 8a-b). Els manuscrits migevals presenten a voltes els texts hebreus interpolados, vers per vers, en els tárgumim oficials. Esta pràctica dels escrigues es va originar tant en l'us públic com pels requeriments de l'estudi personal.

Encara que, segons la tradició, estos dos tárgumim oficials es consideren tradicionalment orientals o babilònics, els experts creuen més provable que tingueren el seu orige en la terra de Palestina, pel marcat accent occidental del arameo en el que està escrit. No obstant, conté alguns elements de l'arameo oriental que fan pensar que es va deure a un treball posterior.

En la mida en que les comunitats judeues varen deixar de parlar en arameo, la llectura pública del Tárgum junt en la Torá i el Haftarah va ser abandonada en molts llocs i substituïda per la llectura d'atres traduccions, com la versió àrap de la Torá de Saadia Gaon. Únicament en Yemen seguixen amprant els judeus mizrajíés el Tárgum com a text llitúrgic: en les seues assamblees lligen cada vers tres voltes (en hebreu, arameo i àrap).

L'estudi privat en el Tárgum mai va ser abandonat completament i va continuar sent una font primordial per a l'exégesis; per eixemple, servia de font als comentaris de Rashi a la Torá.

El Tárgum està imprés a sovint al costat del text en edicions judeues de la Bíblia, i les autoritats halájicas propicien l'us de traduccions del Targum i de comentaris midráshicos, com el de Rashi, als idiomes locals per a facilitar els estudis.

Atres tárgumim de la Torá o Pentateuco

Targum Pseudo-Jonathan

Hi ha varis tárgumim occidentals de la Torá, un dels quals era cridat tradicionalment Tárgum de Jerusalem (תרגום ירושלמי, Targum Yerushalmi) o Tárgum de Palestina. Est va ser atribuït erròneament a Jonathan ben Uzziel, el mateix que hauria traduït el Tárgum dels Profetes; per este motiu, al Tárgum de Palestina se li coneix normalment com Tárgum Pseudo-Jonathan. Abunda en paráfrasis i encara que és heterogéneu i d'edició tardana (per eixemple, menciona a Mahoma i la ciutat de Constantinopla) conté una antiga tradició de hagadá.

Tárgum Neofiti

El Targum Neofiti va ser descobert en 1949 per Alejandro Díez Macho. Provablement, l'original es remonta al II, pero les versions conservades contenen múltiples retocs baix l'influència del Tárgum d'Onquelos.[5]

Texts fragmentarios

Un Targum fragmentario, Yerushalmi II, contenen 850 versículs, que mesclen texts antics en uns atres més recents. En la Géniza d'El Caire es varen trobar fragments de targumim editats en 1930, que representen tradicions antigues.

Targum Ketuvim o dels atres escrits

El Talmud manifesta expressament que no hi ha un Targum oficial dels Ketuvim (els atres escrits de la Bíblia que no són ni la Llei ni els Profetes), ya que els Escrits no eixercitaven un paper llitúrgic i, per lo tant, no requerien una traducció oficial. El Talmud (cf. Megilah 3a) conte que Jonathan ben Uzziel tenia l'intenció de compondre un tárgum dels Ketuvim, pero una veu del cel (bat kol) li'l va prohibir públicament per a impedir que es revelaren les profecies sobre la data de l'arribada del Mesías. Açò no va impedir que varis escrits (el llibre dels Salms, Job, els llibres de les Cròniques, etc.) anaren traduïts al arameo, casi tots en la terra de Palestina, encara que la falta d'us llitúrgic va dificultar la seua preservació. De Palestina, la tradició dels tárgumim dels Ketuvim va passar a Itàlia i des d'allí, durant l'Edat Mija, als judeus askenazíés i sefardíés.

Referències

  1. ↑ Advertixca's que la paraula תַּרְגּוּם en hebreu és aguda, no plana.
  2. ↑ En espanyol es pot trobar també la paraula en l'accent en l'última sílaba; el seu plural pot ser tárgumim o tárgumes, encara que en abdós casos es pot trobar l'accent en l'última sílaba
  3. ↑ Oesterley, W. O. I. & Box, G. H. (1920) A Short Survey of the Literature of Rabbinical and Mediæval Judaism, Burt Franklin:New York.
  4. ↑ Calmet, Augustin (1813). org/details/calmetsgreatdic00wellgoog Calmet's Great Dictionary of the Holy Bible: Calmet's great dictionary of the Holy Bible (en anglés), Samuel Etheridge.
  5. ↑ Paul, André (1983) "les Bíblies Arameas: els Tárgumes"; Inter-testament: 26-33. Estella: Verp Diví.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tárgum&oldid=1502209»