Sumación de Euler
En les matemàtiques de séries convergents i divergents, la sumación de Euler és un método de sumabilidad. És dir, es tracta d'un método per a assignar un valor a una série, diferent del método convencional de prendre llímits de sumes parcials. Donada una série Σan, si la transformada de Euler convergix a una suma, llavors eixa suma es diu la suma Euler de la série original.
Ademés de ser utilisat per a definir valors per a les séries divergents, la sumación de Euler pot ser utilisat per a accelerar la convergència de la série. La sumación de Euler es pot generalisar en una família de métodos denotat (I, q), a on q ≥ 0. La (I, 0) és la suma (convergent) usual, mentres que (I, 1) és la suma ordinària Euler. Tots estos métodos són estrictament més dèbils que la sumación de Borel; per a q > 0 que són incomparables en la sumación d'Abel.
Definició
[editar | editar còdic]La sumación de Euler s'utilisa sobretot para accelerar la convergència de la série alterna i permet evaluar sumes divergents.
Per a justificar l'enfocament de la suma intercanviada, la sumación de Euler reduïx a la série inicial, perque
Este método en sí no es pot millorar per mig de l'aplicació iterativa, com
Eixemples
[editar | editar còdic]- Tenim , si és un polinomi de grau k. Tinga en conte que en este cas la sumación de Euler reduïx una série infinita a una suma finita.
- L'elecció particular proporciona una representació explícita dels números de Bernoulli, ya que . De fet, l'aplicació de la sumación de Euler als rendiments de la funció zeta, que és polinòmic per a > un sancer positiu; cf. funció zeta de Riemann.
- . En una elecció apropiada de esta série convergix a .
Vore també
[editar | editar còdic]- Sumación de Borel
- Sumación de Cesàro
- Sumación de Lambert
- Fòrmula de Perron
- Teoremes abeliano i tauberiano
- Fòrmula d'Abel-Plana
- Fòrmula de sumación d'Abel
- Transformació de Van Wijngaarden
Referències
[editar | editar còdic]- Korevaar, Jacob (2004). Tauberian Theory: A Century of Developments, Springer. ISBN 3-540-21058-X.
- Shawyer, Bruce i Bruce Watson (1994). Borel's Methods of Summability: Theory and Applications, Oxford UP. ISBN 0-19-853585-6.
- Apostol, Tom M. (1974). Mathematical Analysis Second Edition, Addison Wesley Longman. ISBN 0-201-00288-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sumación de Euler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.