Anar al contingut

Fòrmula d'Abel-Plana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la Fòrmula d'Abel-Plana és una fòrmula descoberta independent per Abel (1823) i Plana (1820) en la que s'expressa resultat d'una série en funció de certes integrals. En concret:

n=0f(n)=0f(x)dx+12f(0)+i0f(iy)f(iy)e2πy1dy.

Esta fòrmula és vàlida per a funcions f(z) que siguen holomorfas en la regió Re(z)0 del pla complex que satisfacen una condició de creiximent adequat en esta regió. Per eixemple, és condició suficient assumir que |f(z)| està acotada per C/|z|1+ϵ en esta regió per a alguna constant C>0, encara que la fòrmula seguix sent vàlida per a cotes molt manco estrictes.Plantilla:Harv.

Per eixemple, es pot expressar a la funció zeta de Hurwitz com


fòrmula vàlida s. En el cas particular α=1 tenim la funció zeta de Riemann, que es pot escriure com:


fòrmula també vàlida s. Abel també va desenrollar la següent fòrmula per a séries alternantes:

n=0(1)nf(n)=12f(0)+i0f(iy)f(iy)2sinh(πy)dy.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
359–400.ISSN 1422-6383.doi:10.1007/s00025-010-0083-8.
  • (1997).«Asymptotics and special functions».A K Peters Ltd..Wellesley, MA:
  • (1820).«Sur unix nouvelle expression analytique dones noms Bernoulliens, propre à exprimer en termes finis la formule générale pour la sommation dones suites».Mem. Accad. Sci. Torino.25
403–418.