Fòrmula d'Abel-Plana
En matemàtiques, la Fòrmula d'Abel-Plana és una fòrmula descoberta independent per Abel (1823) i Plana (1820) en la que s'expressa resultat d'una série en funció de certes integrals. En concret:
Esta fòrmula és vàlida per a funcions que siguen holomorfas en la regió del pla complex que satisfacen una condició de creiximent adequat en esta regió. Per eixemple, és condició suficient assumir que està acotada per en esta regió per a alguna constant , encara que la fòrmula seguix sent vàlida per a cotes molt manco estrictes.Plantilla:Harv.
Per eixemple, es pot expressar a la funció zeta de Hurwitz com
fòrmula vàlida . En el cas particular tenim la funció zeta de Riemann, que es pot escriure com:
fòrmula també vàlida . Abel també va desenrollar la següent fòrmula per a séries alternantes:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- (1823).«Solution de quelques problèmes à l’aide d’integra'ls définies».
- (2011).«The summation formulae of Euler-Maclaurin, Abel-Plana, Poisson, and their interconnections with the approximate sampling formula of signal analysis».Results in Mathematics.59(3)
- 359–400.ISSN 1422-6383.doi:10.1007/s00025-010-0083-8.
- (1997).«Asymptotics and special functions».A K Peters Ltd..Wellesley, MA:
- (1820).«Sur unix nouvelle expression analytique dones noms Bernoulliens, propre à exprimer en termes finis la formule générale pour la sommation dones suites».Mem. Accad. Sci. Torino.25
- 403–418.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fórmula de Abel-Plana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.