Anar al contingut

Styracura schmardae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
chuplara, lebisa (Styracura schmardae)


La chuplara, lebisa o ralla coluda caribenya[1] (Styracura schmardae) és una espècie de pastinaca de la família Potamotrygonidae distribuïda pel Oceà Atlàntic occidental des del golf de Campeche a Brasil, incloent les Antilles.[2] La presència d'esta espècie en el golf de Mèxic no ha segut confirmada.[3] També apareix en les Bahames.[4] Normalment habita substrats arenencs, en ocasions prop de secs coralinos, i apareix infrecuentemente en l'estuari del ric Amazones. Leonard Compagno va dubtar de la validea taxonòmica d'esta espècie en la seua Checklist of Living Elasmobranchs en 1999.

Descripció

Es tracta d'una espècie gran en un ample de disc màxim reportat de 2 m.[5] Té una aleta pectoral ovalada i un morro llarc d'àngul ampli. El marge frontal del disc és casi recte, i la boca està estovada en clavills en la sínfisis i cinc papiles en vista ventral. Els dents tenen bases elíptiques i cims aplanadas en una depressió central en vores festoneados. La mandíbula superior conté entre 28 i 36 rencs de dents. La coa és relativament curta i prima, sense plecs de les aletes pero en sotils crestes ventrales i laterals cap a la base. Hi ha una única espina en dents de serra ubicada en la segona mitat de la coa. La superfície superior del cos i la coa estan cobertes de chicotets tubèrculs; hi ha grans tubèrculs en quatre crestes radiants cada u en la regió dels muscles. La coloració és de marró obscur a verda oliva dalt i blanc groguenc avall, enfosquint-se cap a un to més negrenc cap a la punta de la coa.[6]

Taxonomia

Es creu que la chuplara és l'espècie germana del chuplara del Pacífic (S. pacifica), espècie morfològicament similar i que compartix els tubèrculs dels muscles de quatre crestes. Estes dos espècies es coneixen juntes com la Himantura anfiamericana. Segons els detalls de la musculatura i l'articulació mandibular, se supon que les Himantura anfiamericanes són els parents més propencs de les ralles de riu (família Potamotrygonidae), en lloc de les espècies de Himantura del Indo-Pacífic.[7] Açò ha donat lloc a la teoria de que tant la Himantura anfiamericana com les ralles de riu descendixen de ancestros eurihalinos que vivien a lo llarc de la costa nort d'Amèrica del Sur abans de la formació del Istme de Panamà . Esta interpretació va ser inicialment controvertida, ya que l'evidència parasitológica sugerix que les ralles de riu estan més estretament relacionades en les ralles redones del Pacífic del gènero Urobatis.[7] En 2016, una revisió important de "Himantura" basada en evidències morfològiques i moleculars va confirmar la posició de la ralla chuplara, i va ser traslladada al gènero Styracura (junt en la chuplara del Pacífic) en la família Potamotrygonidae.[2] La presència d'esta espècie en el Golf de Mèxic no ha segut confirmada.[3][8]

Comportament i peixca

Esta espècie no és comuna i casi no se sap res de la seua biologia o hàbits.[9] S'ha reportat que es tracta d'un ovovivípar, de la mateixa manera que atres ralles. Els paràsits coneguts d'esta espècie inclouen el nematodo Echinocephalus daileyi i el cestodo Anindobothrium anacolum.[10][11] La mantarraya chuplara es captura accidentalment en pesquería artesanals i comercials que utilisen rets, hams i sedal, i també servix com a font d'aliment de subsistència. Ademés del seu carn, que es comercialisa salada, esta espècie també s'utilisa per a produir gelatina i oli.[5]

Referències

  1. ↑ «Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals».
  2. ↑ 2,0 2,1 Carvalho, M.R.d.; Loboda, T.S.; Silva, J.P.C.B.d.(2016).«A new subfamily, Styracurinae, and new genus, Styracura, for Himantura schmardae (Werner, 1904) and Himantura pacifica (Beebe & Tee-Van, 1941) (Chondrichthyes: Myliobatiformes)».Zootaxa.4075(3): 201–221.doi:10.11646/zootaxa.4175.3.1.
  3. ↑ 3,0 3,1 Parsons, G.R. (2006). Sharks, Skates, and Rays of the Gulf of Mexico: a Field Guide, University Press of Mississippi. ISBN 1-57806-827-4.
  4. ↑ (1991) Proceedings of the Academy of Natural Sciences (Vol. 143), Academy of Natural Sciences. ISBN 1-4379-5542-8.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2009). FishBase».
  6. ↑ McEachran, J.D.; Fechhelm, J.D. (1998). Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes, University of Texas Press. ISBN 0-292-75206-7.
  7. ↑ 7,0 7,1 Lovejoy, N.R.(1996).«Systematics of myliobatoid elasmobranchs: with emphasis on the phylogeny and historical biogeography of neotropical freshwater stingrays (Potamotrygonidae: Rajiformes)».Zoological Journal of the Linnean Society.117(3): 207–257.doi:10.1111/j.1096-3642.1996.tb02189.x.
  8. ↑ Last, P.R.; Naylor, G.J.; Manjaji-Matsumoto, B.M.(2016).«A revised classification of the family Dasyatidae (Chondrichthyes: Myliobatiformes) based on new morphological and molecular insights».Zootaxa.4139(3): 345–368.doi:10.11646/zootaxa.4139.3.2.
  9. ↑ Dulvy, N.K. (2021). Styracura schmardae (vol. 2021), p. i.T60161A3090840. doi:10.2305/IUCN.UK.2021-1.RLTS.T60161A3090840.en. Consultat el 2021-11-14.
  10. ↑ Deardorff, T.L.; Brooks, D.R.; Thorson, T.B.(Jun 1981).«A new species of Echinocephalus (Nematoda: Gnathostomidae) from neotropical stingrays with comments on I. diazi».The Journal of Parasitology.67(3): 433–439.doi:10.2307/3280568.
  11. ↑ Marques, F.P.L.; Brooks, D.R.; Lasso, C.A.(2001).«Anindobothrium N. Gen. (Eucestoda: Tetraphyllidea) Inhabiting Marine and Freshwater Potamotrygonid Stingrays».Journal of Parasitology.87(3): 666–672.doi:[0666:ANGETI2.0.CO;2 10.1645/0022-3395(2001)087[0666:ANGETI]2.0.CO;2].

Enllaços externs