Srilankita
La srilankita és un mineral òxit de titani i zirconio la composició del qual és (Tu,Zr)O2. Va ser descobert en 1983 per Alexander Willgallis, Eveline Siegmann i Theja Hettiaratchi en Rakwana, Sri Lanka, país al que fa referència el seu nom.[1]
Propietats
De color negre o negre parduzco, la srilankita és un mineral opac —translúcido en fragments menuts— que posseïx lluentor submetálico, adamantino.[2] En llum reflectida la seua coloració és blanca grisácea.[3] Té durea 6,5 en l'escala de Mohs (comparable a la de la pirita) i una densitat de 4,6 g/cm³. És un mineral fràgil en fractura subconcoidea. Per una atra part, mostra pleocroísmo en color blau obscur.[2][4]
La srilankita cristalisa en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. La seua composició empírica és [Tu0.66(Zr,Hf)0.34]O2, per lo que a voltes apareix com Tu2ZrO6;[1] l'anàlisis de grans procedents de la localitat tipo ha permés identificar com a impurees més importants urani i hafni.[5] Forma part del grup mineralógico de la samarskita.[6]
Morfologia i formació
Els cristals de srilankita són tabular, a sovint dobles.[1] L'hàbit usual d'este mineral és en forma d'inclusions idiomórficas (de menys d'1 mm), formades per intercreiximent en minerals associats (zirconolita, baddeleyita, geikielita, espinela i perovskita).[5]
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Srilankita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.