Anar al contingut

Geikielita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Geikielita

La geikielita és un mineral òxit de composició MgTuO3, descrit per primera volta en 1892 per la seua presència en un jaciment propenc a la localitat de Rakwana (Ceilan).[1] Du el seu nom en honor a Archibald Geikie (1835-1924), geòlec i mineralogista de l'Universitat d'Edimburc (Regne Unit).[2][3]

Propietats

De color negre blavenc o negre parduzco, la geikielita és un mineral entre translúcido i opac que té lluentor submetálico. Posseïx una durea de 6 en l'escala de Mohs —comparable a l'ortoclasa— i una densitat de 4 g/cm³.[3]

La geikielita mostra dicroísmo: canvia de color a mida que el mineral gira baix llum polarisada plana, del roig rosàceu al roig parduzco.[2] Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica.[3] És membre del grup de l'ilmenita[4] i forma una série en este mineral (de MgTuO3 a Fe2+TuO3).[5]

Morfologia i formació

La geikielita pot presentar-se en forma granular, com cristals anhédricos i subhédricos en la matriu, o formant cristals prismàtics prims.[3]

Este mineral es forma durant el metamorfisme de contacte de calcàrees magnesianas impuras; també en carbonatites, kimberlites, roques ultramáfiques serpentinisades i depòsits de plaure que contenen gemes. Pot aparéixer associat a rútil, espinela, clinohumita, perovskita, diópsido, forsterita i brucita, entre uns atres.[6]


Referències