Dicroísmo

Contes de vidre per a llànties en propietats dicroicas.

Dicroísmo posseïx dos significats relacionats, pero diferents, en el camp de l'òptica. Una primera accepció és la propietat d'aquells materials capaços de dividir un fes de llum policromática en diversos fas monocromàtics en distintes llongituts d'ona (no deu confondre's en el fenomen òptic de dispersió refractiva). La segona accepció es referix a aquells materials que en rebre un raig lluminós en diferents plans de polarisació absorbixen en distinta proporció cada u d'ells despuix de la reflexió.

Una paraula, dos significats

Este doble significat de la paraula dicroico empleada freqüentment en física (en concret en el camp de l'òptica) s'ha intentat inferir pel context. Per esta raó, quan es parla d'un espill, un filtre o un separador de rajos es referix al concepte dicroico en el significat de separació dels colors; no obstant, quan es parla d'un cristal o material que mostra diferents graus d'absorció en funció de la polarisació s'entén que està referint-se al segon significat.

Separació en diferents colors

L'etimologia de la paraula dicroico prové del grec dikhroos que traduït ve a significar "dos colors", fent d'esta forma referència a qualsevol dispositiu òptic capaç de dividir un fes lluminós en dos, o més, fas en diferents llongituts d'ona (o lo que és lo mateix, en "dos o més colors"). Entre tals dispositius s'inclouen els espills i els filtres dicroicos, tractats generalment en recobriment òptics, dissenyats per a reflectir la llum en un determinat interval de llongituts d'ona i transmetre a través d'ells la llum que no pertanyga a dit interval; esta operació separa la llum en dos colors.

Un eixemple d'este tipo de materials és el prisma dicróico, amprat en algunes videocámaras que solen amprar tres tipos diferents de recobriment per a separar els rajos lluminosos en colors específics: generalment els components roig, blau i vert per a poder aixina almagasenar cada u en el seu respectiu CCD (dispositiu de càrrega acoplada). Este tipo de dispositiu dicroico no sol dependre de la polarisació de la llum. El terme dicromático sol amprar-se en este sentit de forma molt habitual.

Separació del pla òptic

Una segona accepció de la paraula dicroísmo fa referència als materials capaços de canviar els estats de polarisació d'un raig de llum; d'esta forma, quan la llum viaja a través d'estos mijos dicroicos experimenta una absorció variable en funció del seu pla de polarisació. El terme dicroísmo prové de les observacions realisades en époques molt primerenques de la teoria òptica sobre certs cristalés, tals com la turmalina. En estos cristals, l'efecte del dicroísmo varia notablement en la llongitut d'ona de la llum, fent que apareguen diferents colors associats a diferents plans de polarisació. Este efecte és generalment denominat pleocroísmo, i la tècnica s'ampra en mineralogia per a identificar els diferents minerals. En alguns materials, tals com la herapatita (sulfat de iodoquinina), o les películes Polaroid, l'efecte no és tan depenent de la llongitut d'ona, i, per tant, el terme dicroico no seria massa precís, a pesar del seu us.

Vidre dicroico

El vidre dicroico vi de l'indústria exploratòria del espai. S'utilisa, per eixemple, en cambres de vídeo en color, per a separar l'image procedent de l'exterior en els tres colors primaris per a ser processats cada u en un CCD.

Procés de fabricació

En el procés per a la fabricació del vidre dicróico, s'utilisa una cambra de buit en a on el vidre, ya en plaques i en calenta, es revist en múltiples capes d'òxits metàlics que són vaporizados sobre el mateix. S'ampren òxits de metals com titani, silici o magnesi, que es depositen en la superfície del vidre a més de 150 °C en un forn de buit.

Els colors que el vidre va a transmetre depenen dels òxits metàlics que s'hagen utilisat per a cobrir-ho. Depenent dels òxits amprats, en ardir emet un color característic d'acort a les seues propietats químiques i l'intensitat dependrà de l'oxigen disponible en el moment del calfament, aixina per eixemple el liti dona roig, el sodi dona un color dorat, el magnesi, uns centelleigs/centellejos plateados, l'alumini, blanc plateado, el sofre, un groc pardo, el coure, blau i el bari és el que produïx el vert, ara be, falten molts atres composts químics que funcionen com a estabilisadors, retardadores, catalisadorés, que donen efectes com correguts, purnes, uns atres que fan que la lluentor siga més intens. No obstant, això depén de la mescla i de les proporcions, i també hi ha atres elements que produïxen els mateixos colors.

Patrons obtinguts

Els vidres dicroicos més nous duen impresos uns patrons com a quadrats, círculs, escamas... També es poden conseguir fils i varetes de vidre dicroico. Els òxits metàlics es vaporizan en un raig d'electrons i el color que resulta està determinat per les composicions d'òxits individuals; unes capes dicroicas transmeten certes ones de llum, mentres reflectixen unes atres, creant un dibuix similar a l'iridiscència observada en l'ópal de fòc, ales de parot, i fulls de colibrí. El color transmés és diferent al color reflectit, i un tercer color s'aprecia veent la peça dicroica en un àngul de 45°. Els colors que resulten són purs, saturats, ones senzilles de llum, que semblen originar-se des de l'interior de la peça dicroica.