Sistema emergent

Sistemes emergents són sistemes complexos d'adaptació que despleguen comportaments emergents. Es caracterisen per resoldre problemes, a lo manco en apariència, espontàneament; és dir, sense recórrer a una inteligència de tipo centralisat o jerarquizado (descendent), sino de forma ascendent, des de la base, a partir de massas d'elements relativament no inteligents. El comportament separat, individual, de cada u dels agents, en aumentar l'escala comença a produir un comportament colectiu propi d'un nivell d'organisació superior, a pesar de l'aparent carència d'organisació en forma de lleiés o instruccions provinents d'una autoritat superior.

Eixemples d'estos sistemes d'autoorganización, sorprenentment semblats entre sí, s'estan analisant en les ciències naturals i socials des de finals de el XX: les colónies del verdet del fango (Dictyostelium discoideum) estudiades per Evelyn Fox Keller i Llig Segel (biomatemáticos inspirats en Alan Turing), els barris urbans estudiats per Jane Jacobs o les rets del cervell humà estudiades per Marvin Minsky. El software i les rets socials de recent creació es varen desenrollar seguint els mateixos patrons. Tots ells són citats per Steven Johnson en el llibre que va popularisar el concepte des de 2001 (Sistemes emergents. O qué tenen en comuna formigues, neurones, ciutats i software).

Autoorganización

La autoorganización és la capacitat d'un sistema per a generar orde i estructures organisades de manera espontànea. En este procés no existix un element central que controle el comportament global, sino que l'orde sorgix naturalment a partir de les interaccions locals entre els components.

Esta propietat és molt important en els sistemes distribuïts moderns, ya que permet que múltiples nodos treballen de manera coordinada inclús quan operen de forma independent. Gràcies a la autoorganización, els sistemes poden adaptar-se a canvis, recuperar-se de fallos i mantindre estabilitat sense intervenció externa constant.

---

Eixemples de sistemes emergents

Existixen diversos eixemples de sistemes emergents en la vida quotidiana i en l'àmbit tecnològic:

• Colónies de formigues que troben rutes eficients sense un líder central.
• Tràfic vehicular, a on els conductors generen patrons de circulació i congestionamiento.
• Rets socials, en les que millons d'usuaris produïxen tendències i comportaments colectius.
• Mercats econòmics, a on les decisions individuals generen canvis globals en preus i oferta.
• Sistemes distribuïts, en els que múltiples nodos cooperen per a compartir informació i mantindre servicis actius.

---

Vore també

• Principi d'Abstracció i Variabilitat