Sistema de temps

Sistema de temps

El temps és una magnitut física creada per a medir l'interval en el que succeïxen una série ordenada d'acontenyiments. El sistema de temps comunament utilisat és el calendari gregoriano i s'ampra en abdós sistemes, el Sistema Internacional i el Sistema Anglosaxó d'Unitats.

Sistema Internacional d'Unitats

AP

Agrupacions mínimes

• El segon és l'unitat de temps en el Sistema Internacional d'Unitats, el Sistema Cegesimal d'Unitats i el Sistema Tècnic d'Unitats. Un minut equival a 60 segons i una hora equival a 3600 segons. Fins a 1967 es definia com la ochentayseismilcuatrocientosava part (1/86 400) de la duració que va tindre el dia solar mig entre els anys 1750 i 1890 i, a partir d'eixa data, la seua medició es fa prenent com a base el temps atòmic.

Segons la definició del Sistema Internacional d'Unitats, un segon és igual a 9 192 631 770 periodos de radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfinos de l'estat fonamental del isòtop 133 de l'àtom de cesi (¹³³Cs), medits a 0 K. Açò té per conseqüència que es produïxquen desfasaments entre el segon com a unitat de temps astronòmic i el segon medit a partir del temps atòmic, més estable que la rotació de la Terra, lo que obliga a ajusts destinats a mantindre concordancia entre el temps atòmic i el temps solar mig.

Unitats menors al segon

• El decisegundo és l'unitat de temps que equival a la dècima d'un segon. S'abrevia ds (1 ds = 0,1 s = 1 × 10^-1 s). Els cronómetros comuns poden medir els decisegundos.

• El centisegundo és l'unitat de temps que equival a una centèsima de segon. S'abrevia cs (1 cs= 0,01 o 1×10^-2 s). Els cronómetros comuns poden medir els centisegundos transcorreguts.

• El milisegon és l'unitat de temps que correspon a la milèsima fracció d'un segon. S'abrevia ms (1 ms = 0,001 o 1 × 10^-3 s).

• El microsegon és l'unitat de temps que equival a la millonèsima part d'un segon. S'abrevia μs (1 μs= 0,000001 o 1 x 10^-6 s).

• El nanosegundo (del llatí nanus, nano), és l'unitat de temps que equival a la milmillonésima part d'un segon. Este temps tan curt no s'usa en la vida diària, pero és d'interés en certes àrees de la física, la química i en l'electrònica. Aixina, un nanosegundo és la duració d'un cicle de rellonge d'un microprocessador d'1 GHz, i és també el temps que tarda la llum en recórrer aproximadament 30 cm. S'abrevia ns (1 ns= 1 x 10^-9 s).

• El picosegundo (de l'espanyol pico, i este del celtolatino beccus, chicoteta cantitat excedent), és l'unitat de temps que equival a la billonésima part d'un segon, i s'abrevia ps. 1 ps = 1 × 10^–12 s.

• El femtosegundo (del noruec i danés femten, quinze), és l'unitat de temps que equival a la milbillonésima part d'un segon. Esta fracció de temps va ser la més chicoteta mida fins al 2004. S'abrevia fs. 1 fs = 1 × 10^–15 s.

• El attosegundo (del noruec i danés atten, díhuit), és una unitat de temps equivalent a la trillonésima part d'un segon i s'abrevia as. 1 as = 1 × 10^–18 s.

• El zeptosegundo (del llatí septem, per la sèptima potència de 10³), és una unitat de temps equivalent a la miltrillónésima part d'un segon i s'abrevia zs. 1 zs = 1 × 10^–21 s.

• El yoctosegundo (del llatí octo, per l'octava potència de 10³), és l'unitat de temps equivalent a la cuatrillonésima part d'un segon i s'abrevia ys. 1 ys = 1 × 10^–24 s.

• El rontosegundo és una nova unitat de temps equivalent a la milcuatrillonésima part d'un segon i s'abrevia rs. 1 rs = 1 × 10^-27 s.

• El quectosegundo és una atra nova unitat de temps equivalent a la quintillonésima part d'un segon i s'abrevia qs. 1 qs = 1 × 10^-30 s.

Unitats majors al segon

• El minut és una unitat de temps que equival a la sexagèsima part d'una hora. També es comprén de 60 segons. Simbolisat és min (1 min= 60 s).

• La hora és una unitat de temps que es correspon en la vigèsim quarta part d'un dia solar. És utilisada en el temps civil equivalent a 60 minuts. Ya que des de 1967 el segon s'ha medit a partir de propietats atòmiques molt precises, és per a mantindre els estàndarts de temps propencs al dia solar promig.

• El dia és una unitat de temps que té una duració de 24 hores (aprox.). 365 (aprox.) d'ells equivalen a un any (aprox.).

Agrupació de dies

• La semana o hebdómada és l'agrupació de sèt dies.

• El octavario és l'agrupació de huit dies.

• El novenario o la novena és l'agrupació de nou dies.

• La decena és l'agrupació de dèu dies.

• La oncena és l'agrupació d'onze dies.

• La dotzena és l'agrupació de dotze dies.

• La quinzena és l'agrupació de quinze dies (aprox.).

• La vintena és l'agrupació de vint dies.

• La trentena és l'agrupació de trenta dies.

• La quarantena és l'agrupació de quaranta dies (terme aplicat també per a mesos i anys)

Agrupació de mesos

• El bimestre és l'agrupació de 2 mesos.

• El trimestre és l'agrupació de 3 mesos.
• El quatrimestre o tetramestre és l'agrupació de 4 mesos.
• El semestre és l'agrupació de 6 mesos.

Agrupació d'anys

• El bienio és un periodo equivalent a 2 anys.

• El trieni és un periodo equivalent a 3 anys.

• El cuatrienio o cuadrienio és un periodo equivalent a 4 anys.

• El lustre o quinqueni és un periodo equivalent a 5 anys.

• El sexeni és un periodo equivalent a 6 anys.

• El septenio és un periodo equivalent a 7 anys.

• El octenio o ochenio és un periodo equivalent a 8 anys.

• El novenio és un periodo equivalent a 9 anys.

• El deceni o la década és un periodo equivalent a 10 anys.

• El oncenio és un periodo equivalent a 11 anys.

• El docenio és un periodo equivalent a 12 anys.

• El quindenio és el periodo equivalent a 15 anys.

• El dicenio és el periodo equivalent a 20 anys.

• El decalustro és el periodo equivalent a 50 anys.

• El dodecalustro és el periodo equivalent a 60 anys (dodeca (12) + lustre).

• El sigle o centuria és un periodo equivalent a 100 anys.

• La edat és el periodo equivalent a varis sigles (sense cantitat fixa).

• El mileni és un periodo equivalent a 1000 anys.

• El Ma o mega-any és un periodo equivalent a un milló d'anys.

Agrupacions de la periodización

• Unitats geocronológicas: la edat, la época, el periodo, la era, el eón i el supereón són tipos de periodización usats para dividir l'història geològica de la Terra. La seua duració és variable, encara que totes les categories per damunt de l'edat comprenen millons d'anys.

• El evo: és un terme (generalment poètic) que indica cantitat de temps sense llímit, molt temps o eternament. Semblat a edat.

Sistema de temps gregoriano

Conversió més importants

1 mileni	10 sigles	100 décades	1000 anys
1 sigle	10 décades	100 anys	1200 mesos
1 década, deceni	10 anys	120 mesos	520 semanes
1 lustre, quinqueni	5 anys	60 mesos	260 semanes
1 any gregoriano	12 mesos	52 semanes	365,2425 dies *
1 més calendarizado	4 semanes	28 a 31 dies	672 a 744 hores
1 semana calendarizada	7 dies	168 hores	10080 minuts
1 dia solar mig	24 hores	1440 minuts	86400 segons
1 hora	60 minuts	3600 segons
1 minut	60 segons

* El calendari gregoriano computa 365 dies solars mijos i omet la fracció de 0,2425 dies que resten per a completar un any gregoriano. Per a evitar desfasaments de temps, amprem l'any bisiesto.