Sistema ATLAS
El Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides (ATLAS, per les seues sigles en anglés) és un observatori de reconeiximent astronòmic robòtic i un sistema d'alerta primerenca optimisat per a la detecció d'objectes pròxims a la Terra més chicotets, unes poques semanes o dies abans d'un possible impacte.
El proyecte és finançat per NASA, desenrollat i operat pel Institut d'Astronomia de l'Universitat de Hawái. El sistema conta en quatre telescopis de 0,5 metros, dels quals dos es troben a 160 km de les illes hawaianas, en els observatoris d'Haleakalā (ATLAS-HKO, cód. obs. T05) i Mauna Lloa (ATLAS-MLO, cód. obs. T08). Els atres es troben en l'Observatori Astronòmic Surafricà (ATLAS–SAAO, cód. obs. M22) en Suràfrica i en l'observatori El Sauce (cód. obs. W68) en Chile.
ATLAS va iniciar les seues operacions en 2015 en un telescopi en Haleakalā i dos anys més vesprada, es va unir un atre en Mauna Lloa. Després, el proyecte va obtindre el finançament de NASA per a dos nous telescopis en l'hemisferi sur, que varen entrar en funcionament en 2022,[1] en Suràfrica i en Chile.
Història
El proyecte ATLAS va ser desenrollat per l'Universitat de Hawái en un finançament de US$5 millons de part de NASA, i el seu primer element en operació es va desplegar en l'observatori de Haleakalā a finals de 2015. El segon va entrar en operacions en març de 2017, en l'observatori de Mauna Lloa.
En juny de 2017, una tongada de les plaques correctores Schmidt inicialment deficients en abdós telescopis va conseguir millorar la calitat de l'observació al seu ample nominal de 2 píxels (3,8'') i en conseqüència, millorant la seua sensibilitat en una magnitut.[2]
En agost de 2018, el proyecte va rebre US$3,8 millons de fondos adicionals de NASA per a l'instalació de dos telescopis en el hemisferi sur. Un està estajat en l'Observatori Astronòmic Surafricà en Suràfrica[3] i l'atre en l'Observatori El Sauce en el nort de Chile, els quals varen començar a funcionar a principis de 2022.[4] L'extensió geogràfica en la cantitat de telescopis amplia la cobertura, hi ha una millor resistència al mal temps i s'obté informació adicional sobre l'òrbita d'asteroides segons l'efecte de paralaje.[5]
El concepte complet de ATLAS contempla huit telescopis, repartits per tot lo món per a una cobertura de 24 hores de tot el cel nocturn.
El sistema automatizado pot proporcionar una advertència d'una semana per a un asteroide de 45 metros de diàmetro i de tres semanes per a un de 120 metros, sempre i quan el radiant no estiga massa prop del Sol. En comparació al bòlit de Cheliábinsk (17 metros) en 2013, la seua direcció d'arribada va resultar estar prop del Sol,[6] per la qual cosa, estava en el punt cego de qualsevol sistema d'advertència de llum visible en la Terra. ATLAS actualment ho detectaria en la seua aproximació des d'un punt d'arribada lluntà al Sol en uns dies d'anticipació.[7]
ATLAS també pot identificar qualsevol variable moderadament lluenta o objecte en moviment en el cel nocturn, com un subproducte del seu objectiu principal, per lo tant, també busca estreles variables,[8] supernovas, planetes nanos, cometes i asteroides que no impacten.[9]
Descobriments
SN 2018cow, una supernova relativament lluenta el 2018-06-16. 2018 AH, l'asteroide més gran que va passar tan prop de la Terra des de 1971 el 2018-01-02. A106fgF, un asteroide de 2 a 5 m que va passar molt prop o va impactar contra la Terra el 22 de giner de 2018.[10] 2018 RC, asteroide propenc a la Terra el 2018-09-03 (notable perque va ser descobert més d'un dia abans de l'acostament més propenc el 2018-09-09). A10bMLz, fem espacial desconegut, el cridat "objecte de bossa de fem buit" el 25 de giner de 2019.[11] 2019 MO, un asteroide d'aproximadament 4 m que va impactar en la mar Carib al sur de Puerto Rico en juny de 2019 C/2019 Y4 (ATLAS), cometa 2020 VT 4, un objecte de 5 a 10 m que va passar més prop de la Terra que qualsevol atre asteroide conegut que va estar a punt de chocar
Va fotografiar l'eyección despuix de l'impacte de DART (NASA) en l'asteroide Dimorphos[12] Va descobrir 3I/ATLAS l'1 de juliol de 2025. Es tractaria d'un cometa interestelar i el tercer objecte interestelar que es detecta mentres passa pel sistema solar.
Referències
- ↑ «Just Look Up: Expanded UH asteroid tracking system ca monitor entire sky | University of Hawaiʻi System News» (en en-us). Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «New Schmidt Correctors Installed! | ATLAS Project Blog». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2020. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «SAAO | SAAO to contribute to the global effort to detect Near Earth Objects» (en en-za). Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «Project that espots city-killing asteroids expands to Southern Hemisphere».Nature.doi:10.1038/d41586-018-05969-2.Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «ATLAS - How Atles works». fallingstar.com. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «A preliminary reconstruction of the orbit of the Chelyabinsk Meteoroid».
- ↑ «Breakthrough: University of Hawaii team successfully locates incoming asteroid | University of Hawaiʻi System News» (en en-us). Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «A First Catalog of Variable Stars Measured by the Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System (ATLAS)».The Astronomical Journal.156(5)
- 241.ISSN 1538-3881.doi:10.3847/1538-3881/aae47f.Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «Catàlec del sistema solar ATLAS V1».
- ↑ «IAU Minor Planet Center». minorplanetcenter.net. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «Objecte misteriós vist en l'atmòsfera terrestre».
- ↑ «https://twitter.com/fallingstarIfA» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-06.
Enllaços externs
Sitie web oficial ATLAS, Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides ATLAS-Teide
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema ATLAS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.