Cometa interestelar
Un cometa interestelar és un cometa (o exocometa) situat en l'espai interestelar,[1] i no subjecte a la gravetat d'una estrela.[2] Encara que cap ha segut encara identificat de forma concloent, es conjectura que existixen: la dispersió gravitatoria dels planetes i les estreles que passen ha expulsat a molts objectes de la núvol de Oort del sistema solar, i la provabilitat de processos similars en els sistemes planetaris extrasolars sugerix l'existència d'una gran població de cossos cometaris en l'espai interestelar.[1] En l'actualitat, un cometa interestelar solament es pot detectar si passa pel sistema solar, i es distinguiria d'un cometa de la núvol de Oort per la seua trayectòria fortament hiperbòlica (lo que indicaria que no està gravitacionalment lligat al Sol).[2] S'han observat cometes en trayectòries llaugerament hiperbòliques, pero les trayectòries d'estos cometes són consistents en haver segut colpejats i trets del núvol de Oort i no indiquen un orige en l'espai interestelar.
Els models actuals de formació del núvol de Oort indiquen que són expulsats a l'espai interestelar més cometes dels que es mantenen en el núvol de Oort, en una proporció de 3 a 100.[2] Atres simulacions sugerixen que un 90-99 % dels cometes són expulsats.[3] No hi ha cap raó per a creure que els cometes que es varen formar en atres sistemes estelars no serien escampats de manera similar.[1]
Els cometes interestelares passen ocasionalment a través del sistema solar interior,[1] i s'aproximen a est en velocitats aleatòries, en la seua majoria de la regió de la constelació Hércules degut a que el sistema solar s'està movent en eixa direcció, cridada el ápex solar.[4] Fins al descobriment de 1I/ʻOumuamua, el fet de que no s'havia observat cap cometa en una velocitat major que la velocitat d'escape del Sol es va utilisar per a posar llímits superiors a la seua densitat en l'espai interestelar.[5] Un artícul de Torbett indica que la densitat no era més de 1013 cometes per parsec cúbic.[6] Atres anàlisis, de les senyes de LINEAR, establixen el llímit superior en 4,5 -4/ AU3, o 1012 cometes per parsec cúbic.[2] Una estimació més recent de David C. Jewitt, despuix de la detecció de ʻOumuamua, prediu que «la població en estat estacionario d'objectes interestelares similars, d'escala 100 m dins de l'òrbita de Neptú és 1 × 104 , cada u en un temps de residència de 10 anys».[7]
Un cometa interestelar podria, en rares ocasions, ser capturat en una òrbita heliocéntrica mentres que passa a través del sistema solar. Les simulacions per ordenador mostren que Júpiter és l'únic planeta lo prou massiu com per a capturar a un, i que es pot esperar que açò es produïxca una volta cada xixanta millons d'anys.[6] El cometa 96P/Machholz és un possible eixemple de tals cometes ya que té una composició química atípica per als cometes del sistema solar.[5]
1I/ʻOumuamua
1I/ʻOumuamua és, aparentment, un objecte interestelar que passa a través del sistema solar descobert en una òrbita altament hiperbòlica per Robert Weryk el 19 d'octubre de 2017 en observacions fetes pel telescopi Pa-STARRS. Originalment es pensava que era un cometa (C/2017 U1). En imàgens preses en el Very Large Telescope (VLT) no es va trobar cap presència de menge. Convertint-se en el primer cometa que es torna a designar com asteroide va ser renomenat com A/2017 U1 el 25 d'octubre de 2017.[8]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Origin of oort cloud comets in the interstellar space».Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy.Springer Netherlands.54(1-3)
- 37–48.doi:10.1007/BF00049542.Consultat el 30 de decembre de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «The Demographics of Long-Period Comets».The Astrophysical Journal.635(2)
- 1348–1361.doi:10.1086/497684.Consultat el 3 de giner de 2009.
- ↑ «The Enduring Mysteries of Comets». Space.com. Consultat el 30 de decembre de 2008.
- ↑ Struve, Otto (1959). Elementary Astronomy, New York: Oxford University Press, pp. 150.
- ↑ 5,0 5,1 «[1]», Sky & Telescope. Consultat el 26 de març de 2010.
- ↑ 6,0 6,1 «Capture of 20 km/s approach velocity interstellar comets by three-body interactions in the planetary system».Astronomical Journal.92
- 171–175.doi:10.1086/114148.
- ↑ «Interstellar Interloper 1I/2017 U1: Observations from the NOT and WIYN Telescopes».The Astrophysical Journal Letters.850(2)
- L36.ISSN 2041-8205.doi:10.3847/2041-8213/aa9b2f.Consultat el 2025-07-06.
- ↑ (AK17U010)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cometa interestelar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.